L’Organització Internacional de les Migracions reclama més veu per a ciutats i autonomies en la crisi dels refugiats
El responsable de l’organització davant de la UE, Eugenio Ambrosi, avisa que la negativa d’Itàlia a acceptar l’Aquarius és “al límit de la legalitat”
El director de l’oficina de l’Organització Internacional per les Migracions davant la Unió Europea, Eugenio Ambrosi, defensa que “les comunitats locals, les autonomies o les regions,” com ara Barcelona i Catalunya, han de tenir més veu en la gestió de la crisi dels refugiats. En una entrevista a l’ACN, Ambrosi diu que ciutats o autonomies estan “millor posicionades” per gestionar la immigració i insta els governs dels estats a “buscar la manera d’involucrar més les realitats locals” perquè “puguin asseure’s a la taula de negociació”.
“Al final, l’acollida d’immigrants, així com la seva integració, es fa a escala local”, admet Ambrosi, destacant l’ús de les regions com “una de les maneres més importants per intentar modificar la política migratòria”. L’expert considera que el cas de l’Aquarius mostra que “cada dia és més necessari” un acord a la UE per gestionar els fluxos migratoris. “Molt bé el que ha fet Espanya, però què farem quan hi hagi un altre vaixell?”, es pregunta.
Les dades oficials de l’OIM de l’any passat indiquen que 120.000 persones van arribar a Itàlia a través del Mediterrani. Per al director regional de l’organització no són fluxos “impossibles” de gestionar. “120.000 persones que arriben en un any no és res per Europa, és el 0,07% de la població europea”, sentencia. En el cas de l’Aquarius, Barcelona ha ofert 100 places per acollir refugiats, i també han fet ofertes ciutats socialistes com Lleida, l’Hospitalet del Llobregat o Terrassa.
El govern de la Generalitat, per la seva banda, ha dit que pot acomodar 600 refugiats, i que té places per acollir fins a 1.800 persones. L’anterior govern espanyol sempre va rebutjar l’acollida directa de refugiats per part de les ciutats o les autonomies, i moltes de les ofertes locals o autonòmiques mai es van poder executar.
Segons el responsable de l’Organització Internacional de les Migracions, el problema “fonamental” no és tant on han de desembarcar els immigrants o refugiats ni si ha de ser “a Itàlia, Espanya o un altre lloc”, sinó buscar una alternativa a que la “càrrega” sigui només pels països que són frontera exterior de la UE. En qualsevol cas, Ambrosi assenyala que la decisió del govern espanyol d’oferir el port de València a les ONGs ha estat “molt positiva” perquè ha permès “desbloquejar” la situació.
Itàlia, “al límit” de la legalitat
L’Organització Internacional de les Migracions considera que la negativa del ministre italià de l’Interior Matteo Salvini a acceptar el desembarcament de l’Aquarius es troba “al límit de la legalitat”, perquè ha impedit “a un vaixell amb gent rescatada al mar desembarcar en el port més proper i més segur”. Ambrosi explica que “si no hi ha acord entre països per desembarcar a la gent, l’autoritat que ha coordinat el rescat té la responsabilitat d’assegurar el desembarcament, i en aquest cas era Itàlia”.
Tot i que matisa que “la legislació internacional no és clara”, Ambrosi veu “evident” que hi ha un conjunt de normatives que s’han obviat. A més, recorda també que el fet de no permetre el desembarcament en un país significa, de fet, no acceptar la possibilitat d’oferir protecció als refugiats - si n’hi ha entre els rescatats- i això vulnera el ‘principi de no rebuig’ de la persona abans que la seva petició d’asil sigui examinada.
Reforma de Dublín
Per a Ambrosi, un dels aspectes importants per fer front a la crisi migratòria des de Brussel·les és la reforma del mecanisme de Dublín, que també reclamen la Comissió Europea i l’Eurocambra i que recau, en última instància, en els estats membres.
L’expert fa una crida perquè els estats posin marxa la reforma, actualment estancada. La normativa actual estableix que el primer país que trepitja un demandant d’asil ha d’assumir la tramitació de la petició sense poder transferir-lo a cap altre estat. Això ha provocat greus bloquejos en camps de refugiats a Grècia o Itàlia, dos dels principals països d’entrada.
Ambrosi creu que la reforma ha de preveure que un cop l’arribada de refugiats arribi a un determinat punt –i decidir on és el límit és un dels elements de discòrdia- “els altres membres de la UE han de compartir la responsabilitat”. Una fórmula per fer-ho, diu, seria la de fixar quotes per a cada país en base a la població i al PIB o el nombre de refugiats que ja ha assumit l’estat. En qualsevol cas, Ambrosi defensa que la quota de cada estat hauria de ser “obligatòria” perquè el model voluntari “ha fallat”.
Amb tot, l’Organització Internacional de les Migracions prefereix no pronunciar-se sobre si la UE hauria de sancionar o prendre mesures contra els estats que rebutgen assumir quotes i reclama “tornar als principis bàsics”. Ambrosi considera que la UE s’ha “oblidat” de “la Convenció Europea sobre els Drets Humans” o “el tractat de Lisboa”. En aquest sentit, apunta que si la UE demana a altres països “que respectin la legislació internacional” hauria de ser “creïble” i “fer el mateix”. “El respecte als principis legals que ha creat aquesta Unió és una obligació de tots els països”, conclou.
