Poques peticions d’indemnització per violència masclista
Només 66 dones han rebut aquest suport econòmic en tres anys, des de la seva creació a Catalunya
La directora general de Famílies ho atribueix al “desconeixement” de l’ajut
Un total de 66 dones han rebut una indemnització de la Generalitat (sumen 244.721 euros) com a víctimes de violència masclista des que es va crear aquest ajut, a través del decret 80/2015, que no només recull la violència de gènere sinó també la violència en tots els àmbits, com ara l’assetjament laboral. El nombre de beneficiàries és escàs i ha causat “sorpresa” al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, segons admet Roser Galí, directora general de Famílies. Esperaven una mitjana de cent peticions anuals, però no arriben pas a aquesta xifra ni tenen llista d’espera, assegura Galí, que atribueix aquesta minsa demanda “al desconeixement” per part de dones i professionals d’aquest ajut, més que als requisits exigits.
La normativa catalana exigeix que la dona –també les menors– ha de tenir una sentència en què es reconegui que ha estat víctima de violència masclista i que té seqüeles, o ha tingut lesions físiques o psíquiques de caràcter greu (com ara el trencament d’un dit). Si la resolució no ho especifica, serveix un informe de professionals del Departament de Salut. La indemnització es pot demanar fins a dos anys després de la resolució, i també si la dona ha marxat a viure fora, mentre l’agressió s’hagi produït a Catalunya.
Galí avança que treballen amb l’entitat Sicar.cat, perquè les dones víctimes de tràfic de persones, que estiguin en un procés penal, o com a testimonis protegides, puguin rebre aquesta subvenció, fet que implicarà un canvi de normativa. L’any passat Sicar.cat va atendre 189 dones i 23 menors. L’Estat espanyol també va crear un sistema d’ajudes, el 2004, però només en l’àmbit de la parella.
El grup de recerca Antígona, en la seva diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral , sosté que aquestes ajudes són massa rígides i “insuficients”. Pel que fa a la renda activa d’inserció (RAI), que depèn de l’Estat espanyol, assegura que “s’aplica de forma arbitrària” a Catalunya, ja que a les Terres de l’Ebre s’exigeixen unes mesures cautelars judicials en vigor, mentre que en altres zones del país es resol amb informes de tècniques de la xarxa. La directora general de Famílies comparteix que la “prioritat” d’aquestes dones és una sortida ocupacional i una llar, i que tant la RAI com la renda garantida són una rampa de sortida per al seu apoderament.
LA FRASE
LA XIFRA
Una pregunta “vergonyosa” sobre ‘Terra baixa’
v. pérezA l’obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà, un home de més de 30 anys, el Sebastià, manté una relació de poder i domini absolut sobre una noia pobra de 14 anys, la Marta, amb la qual manté relacions durant anys. Aquest tipus de relació desigual, masclista i d’abús d’una menor ha estat qualificada ni més ni menys que de “relació amorosa” en una de les preguntes de l’examen de català de la selectivitat d’aquest any i aquest fet, que en un primer moment va passar desapercebut, ja que la pregunta només val 0,1 punts, va incendiar ahir internet i les xarxes socials.
La pregunta en qüestió era: “La Marta manté una relació amorosa amb el Sebastià?” I molts alumnes van quedar desconcertats perquè a la resposta només podien marcar veritat o fals amb una creu. I, és clar, el tema es presta a matisos.
La reacció d’indignació de col·lectius feministes, actrius, alumnes i mestres no es va fer esperar. Van qualificar la pregunta de “vergonya” i també ’”d’escàndol”, i es van preguntar si realment “són aquests els valors en què eduquem els futurs universitaris”.
Alguns professors ja van anunciar ahir que pensaven recórrer contra la pregunta perquè entenen que la resposta correcta hauria d’haver estat que no era una relació “amorosa”. A la prova de la selectivitat, però, la resposta vàlida és que sí que era una relació amorosa.
Des de la secretaria d’Universitat i Recerca van afirmar que la pregunta s’ha d’entendre “des d’un criteri purament literari” i no des d’una perspectiva de gènere. “La pregunta s’ajusta al temari que estudien els alumnes i no cal perdre de vista el context històric i social en què s’emmarca l’obra”.
