ROSA MARIA BARBER I QUIM CERVERA
ORGANITZEN, DEMÀ, UNA TROBADA INTERRELIGIOSA PELS IMMIGRANTS I REFUGIATS
“Europa es tanca als refugiats perquè és egoista”
“Diverses entitats religioses i espirituals volem denunciar la situació dels refugiats i dels immigrants i hem de fer veure a la gent que tothom s’hi ha d’implicar”
“Denunciem que Europa ven armes i fa germinar guerres a l’Àfrica, que espolia els seus països i que ara els roba el coltan per als mòbils”
“L’hospitalitat és comuna a totes les creences”
Alteritat
Quim Cervera és responsable del Grup Abrahàmic de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, Audir. També col·labora amb Cristianisme i Justícia. Rosa Maria Barber –de les Germanetes de l’Assumpció–, lluitadora, ha treballat sempre al costat dels més desafavorits en barris i ciutats de la perifèria. El 2011 va estar amb el 15-M i va fundar la PAH de Santa Coloma de Gramenet. A banda de l’Audir i les Germanetes, a l’acte de demà també hi participen Justícia i Pau, Comunitats Budistes, Església Evangèlica, Associació de Famílies Pakistaneses, Església ortodoxa Siro-Antioquena, Comunitat Bahà’í, Assoc. Brahma Kumaris i Fundació Famílies per a la Pau i Unificació Mundial.
La trobada a favor dels refugiats del dia 18 als Escolapis de Sant Antoni està oberta a tothom
Obligades per la guerra inacabable de Síria, la inestabilitat a l’Orient Mitjà i la fam i les guerres a l’Àfrica, milers i milers de persones cerquen refugi a Europa. Majoritàriament, però, es troben amb les fronteres tancades. Milers de persones malviuen en camps de refugiats i centenars perden la vida a la Mediterrània. No han mort però ningú els volia, els nàufrags de l’Aquarius que, finalment, seran acollits a València no sense que moltes veus clamin en contra. Per remoure consciències, explicar el que està passant i solidaritzar-se amb immigrants i refugiats, demà es farà a l’escola Pia Sant Antoni de Barcelona, al carrer Sant Pau, una trobada interreligiosa i interconviccional en favor dels refugiats. Serà a les set de la tarda i està oberta a tothom.
Quina és la idea de la trobada?
Fer present la realitat de les persones que cerquen refugi a Europa per motius de fam, de guerra o de treball, solidaritzar-se amb aquestes persones i amb les entitats que entreguen el seu temps i moltes, fins i tot, els seus diners, per salvar vides que estan amenaçades. Volem denunciar les causes que provoquen tot això, en primer lloc les despeses en armament d’Europa; expressar les necessitats reals dels països que pateixen la guerra; presentar propostes concretes perquè tothom hi pugui fer alguna cosa, perquè tots ens hem de sentir responsables d’aquesta situació i de l’acollida, i conscienciar la societat. De fet, les comunitats religioses i espirituals tenim un punt comú, que és estar al costat de les persones que sofreixen.
Donareu veu a alguns refugiats.
Parlaran alguns dels que estan a casa nostra i explicaran les seves necessitats i la seva situació. Hem convidat –i parlaran– entitats que treballen amb refugiats; Open Arms, per exemple.
Les diferents religions estan demostrant que les creences no són motiu de discòrdia.
En tirar endavant una acció comuna és quan veus que hi ha tantes coses que ens uneixen. Quan et relaciones i dialogues amb gent d’altres creences descobreixes més profunditats de la teva; és el valor de la diversitat, de la pluralitat que molts reconeixem. A vegades són les grans institucions o els estats els que frenen aquesta possibilitat de relació que el poble volem i que ens enriqueix. L’acollida i l’hospitalitat formen part de l’essència de totes les tradicions religioses i dels drets humans.
Per què Europa es tanca?
Per una part hi ha un recentrament sobre un mateix i l’única cosa que agafa proporcions immenses és viure bé, ser feliços. Bé, tots volem ser feliços, el tema és com. Com volem ser feliços, sense els altres? Els altres ens fan nosa, ens venen a buscar la feina, ens faran viure amb més austeritat, portaran tradicions que no estimem, ens faran la guerra, són terroristes... Tot fals. On estem?
On?
Europa es tanca perquè som egoistes i no entenem què és el bé comú. Però com troba la felicitat una persona humana? Creiem que és disfrutant amb els altres, amb l’alegria, la joia, l’estimació mútua. Rebutgem molta gent, que ara ja són milions, però som nosaltres que els hem fet la guerra, perquè el negoci de l’armament augmenta, hem espoliat els seus països; ara els robem el coltan per als nostres mòbils. Què hem fet amb Turquia? El pacte de la vergonya, donant-li 6.000 milions d’euros perquè impedeixi que la gent s’acosti a Europa. I ara a les costes de Líbia estan apuntant les barques que van a salvar els nàufrags... No pot ser!.
Quan algú diu que li fa por que vinguin immigrants què dieu?
La meva millor amiga [diu la Rosa Maria] és musulmana. Em diu: a Síria teníem la sinagoga davant de l’església catòlica i sortíem els uns i els altres i ens saludàvem. Tinc una companya a la comunitat que ha passat 40 anys al Líban. El seu pare era libanès, ella parla l’àrab, va treballar d’infermera. Mai va tenir cap problema. Catalunya és un país de pas i de frontera, forjat de cultures diverses.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
