Mor Rovira Belloso, el teòleg català de referència

“El Vaticà II és la devolució de l’Evangeli al poble i la devolució del poble a l’Evangeli”, mantenia sobre el Concili Vaticà II mossèn Rovira Belloso, el teòleg de referència de Catalunya que va morir aquest dissabte a l’edat de 92 anys.

Rovira Belloso, que va viure el Concili i el va aplicar afirmava que aquella reforma “va trencar amb una església opaca i la va obrir al poble, a la nova realitat i a la modernitat”. El més important, deia, era que “va significar tornar a l’Evangeli i a Jesús”, un terratrèmol per a una Església encara medieval.

Josep M. Rovira Belloso és un referent de la teologia moderna catalana. Nascut el 1926, des del 1967 va ser puntal de la Facultat de Teologia de Catalunya, on va ser catedràtic. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. És un dels sacerdots que van assistir al concili Vaticà II, una fita que ho va canviar tot, fins i tot la forma de vestir dels capellans, que van deixar collets i sotanes a l’armari per integrar-se a la vida real.

“Texans no que no me’n vaig posar –confessa–, però el collet sí que me’l vaig treure. Ei, sempre hi ha excepcions que me’l poso, com quan va venir el papa a inaugurar la Sagrada Família, però de normal no el porto. Això també ens va apropar a la gent”, explicava. “El que és important és escoltar, acompanyar, ser Església missionera. No Església autoritària, que vulgui marcar el pas. No faig problema de com vaig vestit. M’interessa que dintre meu hi hagi una fe que es noti”, afegia. Era un home modern.

L’inici del Concili el va enxampar fent de capellà a la parròquia de Sant Gregori Taumaturg, a Barcelona. A Roma hi va anar dos anys després, el 1964, per fer la tesi doctoral a la Universitat Gregoriana. Aleshores va assistir a una sessió del concili. Però ja hi havia Pau VI.

En una entrevista que li va fer aquest diari el 2012 confessava que no va arribar mai a conèixer Joan XXIII però que li hauria agradat molt. “Em sabia de memòria el discurs que va fer en la inauguració del concili, el famós discurs “de la lluna”. “Quan torneu a les vostres cases, trobareu els vostres fills. Feu una carícia als vostres fills, i digueu-los que aquesta és la carícia del papa”, rememorava. També recordava allò que el conegut com a papa bo va dir: “Una cosa és el dipòsit de la fe i una altra cosa és la manera com s’explica.”

Es declarava entusiasta de sant Francesc, amb qui comparava la revolució del concili. “Sant Francesc d’Assís, un home que va renovar l’Europa dels segles XII, XIII i XIV”. Ell va sentir la crida: “Aneu pacífics. Aneu pobres. Aneu a comunicar la pau!”. Deia aquestes paraules abans de la renúncia del papa Benet XVI i, per tant, abans que sortís escollit el papa Francesc, amb qui s’hi va identificar plenament.