Societat

LALI CORRALERO

TREBALLADORA DE LA NETEJA EN HOTELS DE LLORET I PORTAVEU DE LES ‘KELLYS’ CONFEDERADAS

“Si aquesta feina hagués estat ben pagada, l’haurien ocupat els homes”

L’empleada es queixa que han d’arreglar 24 habitacions i zones comunes, cosa que fa que necessitin fàrmacs per aguantar i de tant en tant hagin de plegar abans d’hora per raons de salut

Eulalia (Lali) Corralero Pajares (Plasencia, Càceres, 1963), va arribar a Lloret de Mar el 1979. Ha treballat en el sector de l’hostaleria més de trenta anys, excepte un any que va fer estudis d’auxiliar de clínica. Corralero, de baixa per un accident domèstic, és la portaveu estatal del moviment Las Kellys (las que limpian) Confederadas.

Com va néixer el col·lectiu de les Kellys?
Una amiga em va ensenyar un article de les xarxes socials [de l’investigador i comunicador social Ernest Cañada] en què parlava de les condicions de treball de les treballadores d’hotel. No tenia ni mòbil. Cañada ens va dir que es volia reunir amb nosaltres. Després de la reunió, vaig proposar de fer un grup per parlar i fer teràpia. Però una companya em va dir que féssim un grup d’internet.
Ja en parlàveu a l’hotel, de les dures condicions de treball?
Sí, sí, entre nosaltres sempre en parlàvem. Tots els meus companys em deien, amb veu baixa, que les dones de la neteja érem les que més treballàvem i les que menys cobràvem. Però era una cosa que es tenia assumida. I anava al sindicat a queixar-me, i deien: “Ja torna a ser aquí la ploramiques.” Abans, potser venia una persona de quaranta anys i escaig del poble, en treballava quinze i es jubilava. Però les de la meva generació vam començar molt joves, amb catorze o quinze anys, i quan en tenim més de quaranta, no podem més. Veiem que tenim els mateixos problemes, que no aguantem, que tenim les mateix hèrnies discals, el mateix desgast musculoesquelètic... I és clar, vam començar a plorar [entre nosaltres] a través del grup de Facebook. I ens adonem que no som tan fluixes, perquè tenim el mateix problema, a Galícia, a Madrid, a les Canàries, a Màlaga, a les Balears.
Han anat molt a pitjor, les condicions de treball?
Sí, perquè ens augmenten la càrrega de treball, el nombre d’habitacions, i no només això. Hi va haver una època en què els sindicats es van fer forts i vam aconseguir rebaixar la feina, però més tard quan van afluixar i tots en acomodem una mica, van tornar a augmentar el nombre d’hores de treball. I quan es modernitzen els hotels i les instal·lacions, s’utilitzen mampares, que encara són més difícils de netejar. Quan es reforma una habitació, mai no es té en compte que aquella habitació s’haurà de mantenir neta. No se’ns veu, no se’ns té en compte per fer millores o reformes.
A la seva feina, hi ha posicions físiques més dolentes?
Sí, sí que hem fet cursos i formació sobre aquests estudis, però no es poden portar a la pràctica perquè se’ns carrega de feina. Amb aquestes condicions, potser pots fer 14 o 15 habitacions, però no 25 o 30 com és la norma.
Ara quantes en fan?
A l’últim hotel on vaig estar, n’havia de fer 24 a banda de les zones comunes.
En quantes hores?
Suposadament en 8 hores. Però si has de dividir entre fer els passadissos, preparar el carretó i fer les zones comunes, no tens prou temps. Potser et queden 5 o 6 hores per fer 24 habitacions, i tens menys d’un quart d’hora per habitació. Per això, jo dic que és molt important la gestió de treball. Si hi ha una habitació amb quatre o cinc llits, amb client jove, que ha vomitat i has recollir la vomitada, potser també has de recollir el preservatiu... En aquella habitació, potser hi estàs 25 o 30 minuts. I no tens temps per fer la resta.
Quins problemes físics tenen?
Al llibre de l’Ernest Cañada, diem que nosaltres ens aixequem i mengem ibuprofèn per esmorzar. Ens intercanviem els iburprofens com si fossin cromos. Tenim la bossa plena de Gelocatil i ibuprofèn. Tenim moltes lumbàlgies, dolors musculars i al túnel carpià, ja que se’ns adorm la mà. I ara ens han reconegut [al jutjat] com a malaltia laboral la del túnel carpià, la bursitis i altres trastorns musculoesquelètics, tot i que la patronal no ho ha reconegut. Moltes treballadores ho han lluitat i ja hi ha sentències del Tribunal Suprem. [...] Nosaltres no ens jubilem en aquesta feina, perquè després de moltes baixes ens donen la invalidesa permanent, que és molt trist perquè ens hi hem deixat la salut a la feina, o bé moltes es retiren perquè ja no poden més.
I què fan?
Faran una terrible labor social, un altre cop poc valorada. Cuidar els nets o els pares. Faran treball no remunerat i passaran a cobrar 426 euros, que és el mateix que cobra una dona que ha estat a casa. Si aquesta feina hagués estat ben pagada i ben valorada, l’haurien ocupat els homes. Seria molt digna.
Hi ha sexisme?
Si a la cuina hi ha una dona, és la cuinera i ja està. Si ho fa un home, ja és un xef, ja té un altre nom, un altre prestigi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Localitzen sana i estàlvia la noia de 15 anys desapareguda a Celrà des del 15 de juliol

L’han trobat aquest diumenge a Salt

celrà
 

La fiscalia demana al jutjat que reobri la investigació pel suposat transplantament il·legal d’Abidal

barcelona
 

Un mort i un ferit en ser tirotejats dins d’un cotxe a Barcelona

barcelona
 

L’alcaldessa de Vic anuncia una querella per delicte d’odi

 

Una dona morta i 13 ferits en un tiroteig a Toronto, en què també ha mort l’autor dels fets

toronto
 

La diada de les tres torres

MATARÓ
 

Reclamen que el pont de l’avinguda de França s’anomeni Rosa Bonillo

girona
 

Figueres bonifica l’arrelament dels seus estudiants

FIGUERES
 
E. PERAFITA I E. QUÍLEZ
DOCTORES DE L’ESPAI DE L’IMMIGRANT DEL RAVAL

“El reial decret d’exclusió sanitària és racista”

Barcelona