Deu anys dalt del podi

Entre forts aplaudiments. Com si fossin uns herois. Així és com els germans Roca van ser rebuts ahir a la una del migdia pels treballadors d’El Celler i la seva família a la tornada de Bilbao, on van aconseguir remuntar posicions i obtenir la segona millor plaça del món d’acord amb la llista The World’s 50 Best. Abans d’atendre els mitjans de comunicació, Joan, Josep i Jordi van dedicar una bona estona a abraçar-se amb tots i cadascun dels cuiners i cuineres de l’equip i amb els seus pares, que feia estona que els esperaven, també, impacients. “Estem molt contents i feliços. Ja fa deu anys que estem entre els cinc primers. I això, dins d’aquesta llista, és inèdit. Perquè és una llista molt exigent i pensada per arribar-hi i no tant per mantenir-s’hi. I el que és estrany és que algú pugui mantenir-s’hi a dalt tant de temps. Possiblement aquest és el mèrit de Can Roca”, va declarar el xef, Joan Roca. I què hi ha darrere d’aquest èxit que fa una dècada que els acompanya? “Esforç, tenacitat, perseverança, treball, compromís i comptar amb un equip extraordinari que fa anys que és al nostre costat”, assegura el gran dels germans. Josep Roca reconeix que aquest any estaven especialment il·lusionats amb el lliurament dels guardons. “Sabíem que havíem treballat més bé que l’any passat. El Celler avui és millor que el 2013 i que el 2015. Tenim capacitat de creixement perquè tenim molt de talent al nostre entorn”, va ressaltar Josep. La pressió que suposa mantenir-se dalt del podi durant deu anys s’intenta viure “amb la màxima normalitat i tranquil·litat”. “Estar envoltats de gent que ens estima i ens ajuda, tenir al costat un equip extraordinari, seguir al barri on vam néixer i créixer, i anar cada dia a dinar al restaurant dels pares... tot això ens dona banys de normalitat”, exposa Joan Roca.

En aquesta ocasió, la concessió d’aquest guardó coincideix en el temps amb la polèmica que s’ha originat arran de la pròxima celebració dels premis de la Fundació Princesa de Girona al seu restaurant, amb la presència dels monarques. “Les crítiques també les intentem portar amb normalitat; nosaltres fem la nostra feina i ja està”, es va limitar a dir el xef d’El Celler. I el seu germà Josep, el sommelier, s’estén una mica més sobre la qüestió: “Entenem el context del territori i el treball que cadascú ha de fer en relació amb la consciència, la raó, l’instint. Però nosaltres tenim un ofici. Som cuiners, cambrers, pastissers... això és el que sabem fer. No som polítics i, sobretot, som hospitalaris amb tothom”, exposa. I després de les declaracions, arriba la sessió de fotos: tots amb els dos dits de segona posició que és alhora un senyal inequívoc de victòria.