La Manada ja és al carrer
El tribunal els deixa lliures perquè són coneguts i perquè considera “impensable” que tornin a atacar pel rebuig social
El govern critica l’excarceració i estudia personar-se en defensa de les víctimes d’abusos sexuals
La Manada ja és al carrer. Després d’abonar els 6.000 euros de fiança, els cinc amics sevillans, condemnats a nou anys de presó per abús i no per agressió sexual, van recuperar la llibertat ahir gairebé dos anys després d’haver estat detinguts i engarjolats per la violació en grup d’una noia madrilenya en els Sanfermines del 2016. Els recursos de súplica anunciats per la fiscalia de Navarra, el govern foral i l’Ajuntament de Pamplona contra l’excarceració no van poder impedir la sortida, ja que no tenien efecte suspensiu i no tenen data límit. Els primers a recuperar la llibertat van ser els tres que eren al penal de Pamplona. Passades les sis de la tarda, José Ángel Prenda, Jesús Escudero i Ángel Boza van baixar per una rampa i van abandonar el recinte en cotxe a tota velocitat per evitar els nombrosos periodistes que els esperaven a la porta. Gairebé dues hores després, els altres dos membres de La Manada, reclosos al penal d’Alcalá Meco de Madrid, també van abandonar el centre penitenciari.
La decisió judicial de posar en llibertat dels membres del grup va tornar a generar una onada de protestes als carrers de les principals ciutats de l’Estat, on, dijous a la tarda, quan es va conèixer la notícia, va tornar a ressonar el crit de “no és no”. Rebuig social, estupor, sorpresa i crítiques des del mateix govern espanyol, això sí, dins del respecte per la separació de poders.
En un fet gens habitual, l’executiu va deixar clar que no compartia la decisió del tribunal de l’Audiència de Navarra en considerar que la llibertat provisional “sempre és perillosa” perquè pot afavorir “la fugida”, i va anunciar que està disposat a estudiar l’enduriment de la llei i veure de quina manera l’Advocacia de l’Estat pot personar-se com a part en les defensa de les víctimes de delictes sexuals, tot i que en el cas de La Manada ja no hi són a temps.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, va explicar que al govern l’havia “sorprès” la decisió, perquè “la regla d’or general és que un condemnat se’l mantingui en presó provisional almenys fins que hagi complert la meitat de la seva condemna”, que en aquest cas serien quatre anys i mig, i no dos. A més, va considerar els fets provats i condemnats com a “molt greus, gravíssims”. “Ella va dir no. Aquesta és l’opinió que hi ha en l’ambient social i és un fet provat”, va destacar Celaá. En aquest context, va afegir que el govern espanyol se sent “obligat” a “protegir les dones i les joves”, i va anunciar que estan estudiant una reforma del Codi Penal en els articles relatius a la violència i indemnitat sexual. A més, proposarà una llei orgànica per millorar la formació dels jutges en matèria de violència de gènere. El govern espanyol no va ser l’únic a mostrar-se sorprès per la decisió. La presidenta del Consell General de l’Advocacia, Victoria Ortega, també ho va fer, “com la resta de la societat”. “La gravetat dels fets ha generat una alarma social que exigeix dels poders públics i dels actors de la justícia no només una especial sensibilitat, sinó un esforç decidit per millorar els sistema de justícia penal pel que fa al tractament dels delictes d’ordre sexual”, va indicar Ortega en un comunicat, en què arcaic i estereotipat el concepte de violència que recull el Codi Penal pels delictes de naturalesa sexual. La sentència contra La Manada que condemnava els cinc amics sevillans per abusos sexuals i no per violació va posar a la palestra aquest debat i va provocar una gran indignació social. Malestar que ha revifat amb la interlocutòria sobre la posada en llibertat dels condemnats, que recull un canvi de criteri del tribunal, ja que en dues ocasions anteriors sí que l’Audiència de Navarra va veure raons per a la presó provisional. Va ser els mesos de juliol i setembre passats, quan el tribunal va considerar que hi havia risc de fugida i reiteració delictiva: “Tots dos riscos estan latents, sense que quedin impedits per les circumstàncies personals, familiars o econòmiques.” Dictada la sentència i condemnats a nou anys de presó, hi ha hagut un nou joc de forces en el tribunal que ha forçat el canvi de criteri. En les dues anteriors ocasions només el magistrat Ricardo González, el mateix que en la sentència va defensar l’absolució dels cinc homes, va votar a favor de la llibertat provisional amb mesures cautelars: s’hauran de presentar als jutjats tres cops per setmana, se’ls ha retirat el passaport i no podran entrar a la Comunitat de Madrid, on viu la víctima, però l’acte no diu que no puguin anar als Sanfermines, on van cometre els fets.
“Gravetat indiscutible”
Ara a la posició defensada per González s’hi ha afegit la magistrada Raquel Fernandino; només el president de la sala, José Francisco Cobo, va emetre un vot discrepant a favor de mantenir els condemnats a la presó fins que la sentència sigui ferma, que pot trigar mesos a arribar. Cobo considera “indiscutible la gravetat dels fets” i considera que les condicions previstes per a la llibertat provisional “poden resultat ineficaces” per a la protecció de la víctima.
En la interlocutòria, donada a conèixer ahir a les parts, el tribunal defensa la posada en llibertat provisional de La Manada en considerar que el risc de fugida “ha perdut notablement la força” que podia tenir i perquè no hi ha risc de reiteració delictiva, ja que “cap” dels condemnats “té antecedents penals per delictes de naturalesa anàloga o similar al que han estat condemnats”, tot i que quatre d’ells són investigats per haver presumptament agredit sexualment una jove de Pozoblanco.
Pel que fa al mateix supòsit però vinculat a les altes penes sol·licitades per als cinc sevillans, també “ha perdut força” amb les condemnes a nou anys de presó per a cadascun d’ells per abús sexual i no per violació.
Insolvència
L’escrit també cita la “insolvència” dels condemnats per “procurar-se una fuga eficaç”, així com la falta d’amistats o relacions que puguin ajudar-los a aconseguir-la i “el fet que han perdut l’anonimat”. Respecte a la reiteració delictiva, diu que la “repercussió del cas i la pressió que ha desencadenat ha alimentat un rebuig social de tal magnitud” que “permet qüestionar fonamentadament aquest hipotètic risc”. I afegeix que la pèrdua d’anonimat i la pressió social “fan gairebé impensable el citat risc de reiteració delictiva”.
Pozoblanco, el primer atac
Els Sanfermines del 2016 no va ser el primer atac de La Manada. Dos mesos abans, quatre dels cinc membres del grup de Whatsapp anomenat La Manada, van suposadament agredir sexualment una jove de Pozoblanco (Còrdova). Ahir el jutjat d’instrucció de Pozoblanco va ampliar la investigació per “complexa” i, després de gairebé dos anys de diligències, la causa continua sense data de judici. El jutge que va qualificar com a “violació múltiple” els fets pels quals els membres de La Manada van ser condemnats a 9 anys per abusos sexuals a una jove en els Sanfermines del 2016, va trobar un vídeo en un cotxe en què un d’ells enregistra els altres tres petonejant, grapejant i rient-se de la víctima, “completament nua al seient del darrere” i en “profunda inconsciència”. En un moment donat, la jove es vesteix i es posa al seient del copilot, on un d’ells la colpeja “dos cops a la cara i un altre al braç en negar-se a fer-li una fel·lació”, com explica el jutge instructor de Pamplona en l’acte on es va inhibir d’aquests fets a favor de la instructora de Pozoblanco, que ara declara complexa la causa.
