Generalitat i ens locals atenen 400 consultes del col·lectiu LGTBI en 43 serveis d’atenció
L’administració admet la dificultat per sancionar discriminacions per falta de proves o perquè corresponen a la justícia penal
L’objectiu és arribar el 2020 amb un centenar de SAI a totes les ciutats de més de 20.000 habitants i els consells comarcals
Els Serveis d’Atenció Integral (SAI) als col·lectius LGTBI van atendre l’any 2017 unes 400 consultes i incidències relacionades amb informació, assessorament, acompanyament o denúncies per discriminació o violència. L’any passat hi havia 20 SAI a tot Catalunya i aquest 2018 se n’han obert 23 més, mitjançant convenis entre el Govern i els ajuntaments o els consells comarcals. L’objectiu és arribar el 2020 amb un centenar de SAI a totes les ciutats de més de 20.000 habitants i tots els consells comarcals.
Per temàtiques, les de l’àmbit sociocomunitari van ser les incidències i consultes més habituals, amb un 34% del total, seguit del sanitari, 19%, l’educatiu, amb el 16%, el laboral, amb un 8% (20-30 anuals), l’administració pública, amb un 5%, i el familiar, amb un 4%.
La Generalitat va destinar l’any passat 350.000 euros a contractes programa amb el món local en matèria LGTBI, que es van destinar, a banda dels SAI, a formació i sensibilització a 4.300 treballadors públics en 151 cursos, diagnosi per conèixer la situació del col·lectiu i pla per implementar la llei 11/2014ó del col·lectiu i pla per implementar la llei 11/2014 en competències municipals com ensenyament, salut, seguretat, comunicació, lleure i contractació. En els últims tres anys, la Generalitat ha atorgat 431 targetes sanitàries a persones transsexuals amb el seu ’nom sentit’, i ara vol treballar per ampliar aquesta pràctica als carnets de discapacitat, targetes de transport públic o carnets de biblioteca o equipaments municipals, entre altres.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha fet un balanç positiu del funcionament dels SAI, i ha dit que la intenció del departament és fer polítiques transversals en aquest àmbit, tant dins del departament, amb altres departaments i amb altres administracions públiques. A més, es vol arribar al màxim de punts SAI possibles, per tal que cap persona s’hagi de desplaçar gaire lluny de la seva residència.
El Homrani i la directora general d’Igualtat, Mireia Mata, han explicat que la llei és pionera, però la xarxa de SAI és única a Europea. Aquests punts serveixen per tramitar les qüestions que afecten el col·lectiu i derivar-les a l’administració corresponent, així com posar en contacte els afectats amb entitats del sector.
Sobre les possibles sancions administratives per infraccions de la llei, Mata ha explicat que són difícils d’aplicar perquè el règim sancionador administratiu és molt restrictiu, i que sovint es passen casos a l’àmbit penal o a la legislació laboral. Però també ha dit que on no pugui arribar l’administració, la societat s’ha d’intentar “blindar” davant d’actuacions discriminatòries.
L’Àngels, una de les administratives que atén el SAI del centre de Barcelona, explica que quan reben una queixa que consideren greu s’obre una investigació i es demana informació. Si hi ha indicis d’infracció, s’obre un expedient administratiu i aleshores es decideix si es deriva a la jurisdicció penal, com passa amb la majoria d’insults i agressions a lesbianes i gais. No obstant això, creu que la llei aporta molt més que un règim sancionador d’infraccions, i que també cal explicar la tasca de formació interna i externa i la sensibilització.
Susanna Villacampa, jurista de l’àrea d’Igualtat del departament, admet que moltes denúncies no poden acabar amb sancions administratives, perquè pertocaria a l’àmbit penal, que té prioritat. Si no hi ha delicte, el cas torna a la via administrativa, que segueix oberta, però que també ha de tenir en compte la presumpció d’innocència i és la víctima qui ha de demostrar la discriminació, cosa que no és fàcil en molts casos, i acaba amb un arxivament per falta de proves.
La Cristina Fernández, vicepresidenta de l’associació de familiar de menors transsexuals de Catalunya, Cryssallis, explica que el seu cas no va ser fàcil, però tampoc un “drama”. Admet que conèixer l’entitat la va ajudar molt i ha elogiat el paper dels SAI, perquè ajuden a informar i a cobrir les necessitats de cada etapa.
