Societat

ARIADNA CIVIL

PROFESSORA I ESPECIALISTA EN L’APLICACIÓ DEL IOGA EN L’EDUCACIÓ

“Per connectar ens hem de desconnectar, i el ioga ens hi ajuda”

Va començar a fer ioga de ben petita i no ho ha deixat mai. Reivindica els beneficis que té per a l’educació i forma els mestres. També proposa un manual amb tècniques per fer-ne amb els infants

Va començar a fer ioga de petita. Com és?
La meva mare era professora i abans d’anar a escola a mi i a les meves germanes ens feia una sessió. M’encantava. Suposo que aquest contacte tan quotidià i constant va despertar aquest interès cap al ioga.
Què és el que l’atrau?
És la consciència cap a un mateix, observar-se i sentir el cos de manera global. Aprenem a ser, a estar amb un mateix, i a descansar per sortir-ne renovats. La meva mare, Maria Rosa Plans, es va formar amb el mestre André van Lysebeth i jo vaig seguir el seu camí i vaig formar-me per aplicar les tècniques de ioga al camp de l’educació.
Què aporta el ioga a l’aula?
Optimitza les capacitats d’aprenentatge. Té una relació evident amb l’educació perquè desenvolupa la calma, la concentració, la memòria, l’observació, el respecte, l’autoestima, la singularitat... Neurològicament estimules zones del cervell relacionades amb l’aprenentatge. Incloure el ioga a la pedagogia escolar fa descobrir aquestes capacitats. A l’escola cada vegada trobem nens més dispersos, apàtics i saturats d’estímuls sensorials i el ioga els pot ajudar. Els nens acumulen tensions i han de poder parar.
Sortint al pati o fent esport no n’hi ha prou?
L’esport està molt bé però no deixa de ser una activitat programada. El ioga té el moment d’interioritzar, en què no és que hagin de meditar, però sí reposar. Els nens no paren de descobrir però necessiten anar endins. Aquesta és una dimensió oblidada en el món educatiu, que empaqueta molt bé els coneixements però s’oblida de com digerir-los. Per connectar ens hem de desconnectar i el ioga ens hi ajuda.
Com proposa una sessió?
En petites dosis fem servir tècniques de respiració i relaxació. Parlem d’exercicis com posar els peus en contacte amb el terra, o l’esquena ben recta i prendre consciència i escoltar on s’amaga la respiració. Només uns minuts fa que el nen descansi i que estigui més receptiu.
Vostè diu que els nens són ioguis per naturalesa.
Venen al món amb un equipatge ple de capacitats. Són àgils, tenen presència, una esquena recta, motivació, una gran confiança i la respiració és fantàstica fins als sis o set anys. L’educació, però, no té en compte el creixement per dins i s’oblida del treball del cos a l’aula. S’ha d’educar per enfortir la ment per estar atents i ajudar a desconnectar de l’exterior. Els hem de donar recursos per fer-ho.
I els mestres són receptius?
Tenen ganes de millorar i han de tenir les eines. Ells són l’exemple, no hi són només per ensenyar la matèria. El mestre ha de cultivar el seu estat físic, mental, emocional... perquè els nens ho capten tot i reben tots els senyals no verbals. La confiança genera confiança. És un col·lectiu amb moltes ganes.
Participa d’un grup de recerca a la universitat...
Amb l’ICE de la Universitat de Barcelona vam generar els continguts i estratègies per aplicar el ioga a l’aula. Vaig formar-me a França amb Micheline Flak, fundadora de RYE [Recherche sur le Yoga dans l’Education], que va lluitar quaranta anys per aconseguir que el ioga entrés el 2013 en el currículum oficial.
Estem molt lluny d’això?
A infantil i primària ja es treballa més la part emocional i les altres intel·ligències però a secundària veiem com l’educació busca desenvolupar els coneixements. Estem en una educació orientada al treball quan s’hauria de cultivar l’autonomia. Sabem que s’aprèn experimentant i el ioga ens dona la confiança, et fa pensar i ser crític. La base és començar a cuidar-te per a tu i obrir-se als altres.
Ara proposa un manual de ioga per a nens. És tan fàcil?
És molt lúdic i pràctic. Conjuntament amb Marianna Roigé ens han sortit més de dues-centes activitats adreçades a l’àmbit professional o familiar. Alguns dels exercicis els fem aquests dies a l’escola d’estiu que organitza el Moviment Educatiu del Maresme.
Estar en silenci ens costa?
Potser la primera vegada, però repetiran quan troben aquest silenci que els calma les emocions. S’ha de saber buscar el moment per fer la transició a un espai més tranquil on ser capaços de d’aïllar-nos d’aquesta activitat exterior.
S’arriba a meditar dins l’aula?
El mindfulness ho treballa en el pla educatiu i tenim experiències com les escoles despertes del mestre Thich Nhat Hanh. La meditació profunda d’un adult no té res a veure amb la que fa un nen. Amb ells fem més exercicis de concentració, com ara escoltar el so d’una campana. Són molt receptius i visualitzen amb els ulls oberts perquè tenen desperta la part més imaginativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un 16% de les malaltes de càncer de mama viu en situació de risc econòmic 

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i alguns ruixats

Barcelona

El món de la cultura acull l’aturada amb sectors i comportaments dividits

barcelona

Tancament generalitzat d’escoles, instituts i la UdG

girona
la crònica

Sant Lluc, sense missa d’artistes

societat

La majoria dels malalts de dolor no van al metge especialitzat

Tractors a carreteres i a la frontera del Pirineu gironí

Ripoll/ Puigcerdà
LA CRÒNICA

“Puja dona, que avui tot s’hi val!”

Guardó per al barista de l’hotel Carlemany

girona