Societat

JORDI MONÉS I PUJOL-BUSQUETS

ACABA DE PUBLICAR ‘EDUCACIÓ, PAÍS, LLENGUA’ (NAUTILIUS, NEMO BOOKS)

“Sense Fabra, el català no seria llengua escolar”

“Quan va acabar la guerra, i tot i que mai havíem fet castellà en un món en què el castellà era obligatori, de la meva escola [Escola Catalana de Badalona], en van sortir dos catedràtics universitaris, actors, professors de secundària... Amb la base que teníem, podíem aprendre el que fos”

“En igualtat de condicions, el català no hauria sobreviscut”

Passió pel català
El badaloní Jordi Monés i Pujol-Busquets acaba de publicar el seu darrer llibre, Educació, país, llengua, fonamental per comprendre la història de l’educació dels Països Catalans. Enginyer de professió, és un gran defensor dels drets lingüístics del català. És cofundador de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana.

Jordi Monés situa el 1768 l’any en què comença a Catalunya “el problema de la llengua en l’educació”. “Va ser aleshores –diu– quan es va obligar a fer l’escola en castellà”, en un moment en què només els rics estudiaven i en què, per la colonització d’Amèrica, les classes mitjanes tenien molts interessos amb el castellà. Durant la Renaixença es planteja el tema de la llengua, tot i que no és fins a la guerra del Francès, al segle XIX, que la imposició del castellà comença a trontollar. “A finals del segle XIX i principis del segle XX, comença la resistència”, diu aquest estudiós, que opina que els estira-i-arronses amb l’Estat per la llengua comencen l’any 1714, i “només hi ha una manera que acabin per sempre”.

Al segle XIX comença la resistència a l’educació en castellà.
A l’Estat l’única cosa que es tolerava en català en aquella època era el catecisme, però el 1902 el comte de Romanones, que s’oposa a la cooficialitat del català, intenta, també, que el catolicisme s’ensenyi a Catalunya en castellà. La gent, aleshores, es va revoltar i la idea no va prosperar. A Barcelona hi va haver grans protestes.
El 1907 es publica la llei d’administració local, que fa canvis.
Hi ha un canvi polític a Espanya, i les institucions –ajuntaments i diputacions– comencen a agafar responsabilitats en matèria educativa. A Barcelona, el 1908 s’intenta canviar el model d’escola, que hi hagi coeducació i que l’ensenyança sigui laica. L’Església de Barcelona no hi va dir que no; de fet, el bisbe de Barcelona ho va aprovar, però a Madrid es van alertar i el van esbroncar, amb la qual cosa va haver de recular i oposar-s’hi. Però sí que alguns ajuntaments van començar a plantejar-se noves formes d’escola i, sobretot, a partir d’aquell moment i en l’àmbit privat, van néixer algunes escoles que ja ensenyaven en català i en castellà. El 1891 va aparèixer l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), que va donar suport a les escoles que o eren catalanes o, com a mínim, feien català i castellà.
A principis del segle XX, apareix Ferrer i Guàrdia.
Ell no té res a veure amb l’Escola Catalana. Va ser l’impulsor de l’Escola Moderna, però no catalana. Al contrari: ell va rebutjar que l’Escola Moderna fos en català. Va prohibir el català.
Vostè va anar a l’Escola Catalana de la República a Badalona.
Que és l’embrió del que és avui l’Escola Catalana. L’escola de Badalona era un model, però hi assistíem pocs alumnes... Es va acabar dient Escola Catalana Pompeu Fabra.
Diu que no tenim prou consciència de l’obra de Fabra.
Des de Badalona va fer que el català fos llengua per a tots els usos, entre els quals la ciència i l’escola. Sense la seva tasca, amb quaranta anys de dictadura, el català probablement hauria desaparegut com a llengua de cultura i no hauria estat apta com a llengua escolar.
Com era l’Escola Catalana?
Ens ajudaven a pensar. No fèiem gaires classes, discutíem molt amb els mestres. Era una escola que feia dues coses: ens ajudava a pensar i ens ajudava a estimar el país. Teníem un professor de dibuix extraordinari. Ens feia teatre i ens feia imaginar coses; ens explicava contes i ens suggeria dibuixos.
Tot era en català 100%?
No fèiem castellà. Quan va acabar la guerra, i tot i que mai havíem fet castellà en un món en què el castellà era obligatori, de la meva escola, en van sortir dos catedràtics universitaris, actors, professors de secundària... I això és perquè, amb la base que teníem, podíem aprendre el que fos.
Feien treball de camp.
Sortíem un parell de cops a la setmana al camp o anàvem a dibuixar a les excavacions; aleshores començava a descobrir les restes de la vila romana. Dibuixàvem al natural.
Ara és molt diferent.
La tècnica ha canviat molt; en aquell temps no hi havia tècnica. Avui cada cop es dona tot més fet, es fa pensar menys els infants. Se’ls prepara més per treballar que per debatre.
La República va aprovar l’escola gratuïta, obligatòria i laica, on es reconeixia la llibertat de càtedra. I la llengua?
El 1931 es va aprovar un decret que reconeixia la coexistència del català i el castellà en l’educació primària i es catalanitzava la universitat. Però l’ensenyament secundari no es va catalanitzar, només en les escoles que depenien de la Generalitat.
Als vuitanta comença la immersió lingüística a l’escola. Indispensable per salvar la llengua?
Sí, perquè es va veure que si el català i el castellà es mantenien en igualtat de condicions, el català acabaria desapareixent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona
Infraestructures i Serveis

Aposten per desdoblar una línia de mercaderies Saragossa-Tarragona amb estació a Lleida

Lleida
GIRONA

Detecten 555 casos de càncer de còlon en 10 anys amb el cribratge

GIRONA
Societat

Entitats i plataformes es manifesten contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp