“El reial decret d’exclusió sanitària és racista”

[Elvira Perafita] L’Espai de l’Immigrant va sorgir amb motiu del reial decret del 2012 que va excloure 800.000 targetes sanitàries a tot l’Estat. Al Raval gent migrant ens preguntava com ho havien de fer. O estaven assegurats a la Seguretat Social o eren beneficiaris, o perdien la targeta sanitària per molt que tinguessin un permís de residència a Barcelona. D’aquí va sorgir la idea d’acompanyar-los i reclamar el dret a la salut de les persones migrants, que estan pagant la salut perquè també paguen impostos com l’IVA amb les compres que fan. La segregació no va excloure l’atenció a urgències, a les embarassades i als menors, però quan això es reconeix com una excepció motiva que hi hagi problemes.

[E.P.] Es cobren les urgències i tant dones embarassades com menors d’edat no han estat atesos en el seguiment. No han complert ni el que està pactat al decret, perquè la població exclosa desconeix els seus drets i no es queixa. Hi ha una motivació racista de qui fa la llei. I no em refereixo al personal de l’atenció primària, hi ha metges desobedients que per consciència han volgut visitar. Però hi ha hagut omissió i manipulació de la informació.

[E.P.] El reial decret d’exclusió sanitària va ser aprovat el 2012 per la majoria del PP. Una instrucció de CatSalut del 2015 assegurava l’accés a la sanitat per empadronament, amb limitacions, i va ser recorregut. S’ha fet un intent, a Catalunya i en altres comunitats, de contrarestar l’exclusió sanitària, però no treu que continuï havent-hi una arbitrarietat i que hàgim d’acompanyar la gent als centres per explicar quins drets tenen.

[Estefanía Quílez] El 2013, quan es va començar a aplicar el reial decret, ens va començar a venir gent rebutjada als ambulatoris i van deixar d’anar-hi. El pitjor en l’aspecte mèdic va ser del 2013 al 2015 pel que fa a les patologies agudes i cròniques per descontrol de medicació i per por. Quan va haver-hi la instrucció de la Generalitat, alguns ambulatoris van donar atenció sanitària a partir de l’empadronament. El que més hem viscut és que gent que es troba malament no ha anat per por a l’ambulatori. La patologia aguda sí que ha estat tractada a urgències, amb facturació posterior, tot i que les urgències no s’havien de cobrar.

[E.Q.] L’atenció mínima és de 241 euros. Una placa de tòrax, 20 euros més; un electrocardiograma, 50 euros més. Altres associacions han vist factures de 3.000 i de 6.000 euros.

[E.Q.] No paguen i busquen ajudes en col·lectius com el nostre, on intentem esbrinar si la seva atenció està coberta pel reial decret i intentem tramitar a posteriori una targeta sanitària perquè s’anul·li la factura pendent. Si res de tot això es pot fer es recomana anar als juristes que es dediquen a això. Això fa que molts no tornin al CAP. La por es va transmetent dels uns als altres, i temen fins i tot l’encreuament de dades amb la Policía Nacional i que els arribi una ordre d’expulsió. Hi ha vulnerabilitat administrativa i sanitària.

[E.P.] Un empitjorament de les condicions de vida. Això no surt als informes i és una realitat més àmplia. Els joves presenten els mateixos problemes que els autòctons: lumbàlgies per càrrega i descàrrega, infeccions a l’hivern o pneumònies mal curades... Els grans que arriben per agrupació familiar sí que presenten problemes crònics que es queden sense medicació, en casos com ara hipertensió i diabetis. Cal tenir en compte que la percepció cultural de la malaltia i la salut són molt diferents, en altres cultures van al metge si estan molt malament. No col·lapsen la sanitat ni són portadors de malalties contagioses. Hi ha molts mites que s’han construït per sostenir econòmicament el reial decret que són falsos.

[E.Q.] Bé per una banda, però hem de veure com es duu a la pràctica. S’ha de fer molt bé la llei, que no hi hagi un asterisc que exclogui milers de persones durant anys i que es difongui la mesura entre la població general i el personal sanitari. [E.P.] Cal recordar que és la restitució d’un servei que s’havia eliminat d’una manera il·legal, arbitrària i racista, sense una base econòmica que ho sostingués. Ni tan sols hi ha hagut una avaluació de l’anunciat estalvi.