Societat

50 anys d’‘Humanae Vitae’, el veto als anticonceptius

L’encíclica de Pau VI, just després del Vaticà II i el Maig del 68, va ser un gerro d’aigua freda i una involució

Les protestes van arribar de tot arreu del planeta i va causar un gra dolor als catòlics

El 1960 arribava a les farmàcies dels EUA Enovid, la píndola anticonceptiva que canviaria la vida de milions de dones i d’homes perquè permetia, per primera vegada i de forma universal, separar el sexe de la concepció. Dos anys després, el papa bo, Joan XXIII, va convocar el Concili Vatià II, que clouria ria el 1965 amb Pau VI. El Concili va obrir les portes i finestres de l’Església i la va situar en la modernitat. El 1968, el mes de maig, esclataria a París una revolta estudiantil que va posar la llibertat individual en primer terme i feia caure l’autoritat. “Prohibit prohibir”, va ser un dels lemes del Maig del 68, una revolució que s’estendria, sobretot, a Occident. .

En aquest context ningú s’esperava que el de 25 de juliol del 1968, aquesta setamana farà 50 anys, Pau VI publiqués l’encíclica Humanae Vitae, que prohibia el control de la natalitat. Va ser una gerra d’aigua freda per a milions de catòlics “i es va interpretar com una certa involució després de les expectatives creades pel Vaticà II”, apunta l’excapellà Quim Cervera.

El control de la natalitat no es va tractar en el Concili pròpiament tot i que la píndola i el seu debat es va obrir mentre es preparava. “ Quan es va voler debatre el tema de la regulació de la natalitat, el papa Pau VI va sostreure la problemàtica de l’aula conciliar i va prometre que una comissió l’estudiaria. Fruit d’aquella comissió va ser l’encíclica Humane vitae . Com passa sovint l’Església havia arribat tard perquè prohibia el que ja molts catòlics i catòliques practicaven”, explica el professor Lluís Busquets i Grabulosa, membre de·Cristianisme s.XXI.

El text, entre moltes altres coses, diu textualment: “S’ha d’excloure absolutament com a via lícita, per a la regulació de naixements, la interrupció directa del procés generador ja iniciat, i sobretot l’avortament directament volgut i procurat, encara que sigui per raons terapèutiques. S’ha d’excloure igualment [...] l’esterilització directa, perpètua o temporal, tant en l’home com en la dona; queda, a més, exclosa, qualsevol acció que, ja sigui en previsió de l’acte conjugal, ja sigui en la seva realització o desenvolupament de les conseqüències naturals, es proposi, com a fi o com a mitjà, fer impossible la procreació”

Gran cisma

Busquets i Grabulosa recorda que “encara que el debat moral aleshores consistí a distingir la píndola abortiva de la píndola anovulatòria, l’encíclica va comportar la primera gran escissió massiva entre la doctrina moral de la Santa Seu i la feligresia: laics afamats, sacerdots de prestigi, moralistes experts, metges de primer ordre per no parlar de documents de determinades conferències episcopals, no sols van palesar una opinió pública contrària al seu contingut sinó que van elevar protestes de tota mena a la Santa Seu, sol·licitant que no entrés en detalls morbosos i deixés a la consciència dels fidels la responsabilitat sobre el control de la natalitat”. Els mètodes “naturals” proposats per l’Església es veien complexes i no tant segurs i, en aquell context, com un retrocés.

Busquets manté que “mai no s’ha volgut admetre, però el gran cisma —atemptat contra un comportament disciplinari— havia quallat”. “Pitjor–diu–: des de 1981 en què Ratzinger començà a presidir la Congregació per a la Doctrina de la fe, l’Església ha seguit amb aquella única visual sense tenir en compte el sensum fidelium”.

Sosté Busquests que el Magisteri “s’han repetit fins a una carregosa sacietat” i culpa el papa Ratzinger d’intervenir a l’encíclica Familiaris consortio (1982), de Joan Pau II, on va signar la instrucció Donum vitae, sobre el respecte de la vida humana naixent i la dignitat de la procreació (1987), va repetir la seva doctrina al Catecisme de l’Església Catòlica (1992), va fer que tot es recollís a les encícliques Veritatis Splendor (1993) i Evangelium vitæ (1995), i ja elegit papa, va donar el vist i plau a la Instrucció Dignitas personae (2008) sobre algunes qüestions de bioètica”. Diu aquest professor i periodista catòlic que la instrucció “va ser molt poc debatuda als mitjans perquè el cisma moral ja estava consumat”.

“El problema de la Humanae vitae és tot el ròssec que ha comportat. Des del dolor de matrimonis infèrtils, sobta, d’una banda, la perversió amb què l’Església contempla determinades pràctiques encaminades a tenir fills i, de l’altra, la morbositat amb què l’Església baixa al detall d’algunes d’elles.”, manté. I diu: “S’ha de ser pervers per contemplar que un home, amb problemes de fertilitat, quan ha d’obtenir semen per a una anàlisi seminogràfic (que ha d’arribar al laboratori amb el mínim temps possible després de l’ejaculació), mereixi la qualificació moral d’un bergant i llibertí masturbador. I s’ha de ser morbós per arribar a pensar que la inseminació homòloga s’ha de fer amb un preservatiu foradat per recollir-ne les restes d’esperma a introduir després, amb les millores mèdiques que calguin al cos de la dona!”.

Església patriarcal

L’excapellà Quim Cervera, avui responsable del Grup Abrahàmic de l’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós, AUDIR, entén que “aquesta encíclica, com altres documents eclesials, no han passat el filtre de la modernitat, i depenen encara d’una visió molt patriarcal i ancestral de la dona”. Cervera manté que “possiblement de forma inconscient o instintiva encara en el profund de la mentalitat eclesial resta el model negatiu de dona que és la “que incita a pecat de l’home”, “la que és impura”, “la que no podem controlar, encara que fem els possibles per fer-ho” en el fons una diferència que ens interpel.la sempre. Aquesta profunda i arrelada mentalitat, és la que encara impedeix a admetre la plena capacitat de la dona en les decisions i negociacions en tots els àmbits de la vida eclesial, i l’accés a tot tipus de serveis, ministeris i governs, en una església encara molt dominada pels homes (i solters) i el sistema patriarcal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

VILABLAREIX

La tradició americana dels ous de Pasqua, segons Jordi Roca

VILABLAREIX
successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

Trànsit dona per tancada l’operació sortida de Setmana Santa

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat