“Les coses utòpiques entre tots les podem fer reals”

Sempre diem que Justícia i Pau és un fruit del Vaticà II, el gran moment en què l’Església catòlica intenta adaptar-se als nous temps i fer una aproximació més forta al món. El Concili (1962-1965) demana al papa que creés un organisme per defensar la justícia social, els drets humans, etc. I Pau VI l’any 1967 crea Justícia i Pau. Un any després a Barcelona, en plena dictadura, un grup de laics demanen al bisbe que creï el mateix però pensant en les circumstàncies locals. Aquest grup de laics volien contribuir perquè des de l’Església i des de la fe cristiana es pogués treballar a favor dels drets humans i de la democràcia, molt difícil en plena dictadura.

El que volem és explicar la feina feta des de Justícia i Pau, però també amb altres organitzacions , institucions i ONG, siguin o no d’Església, que treballen amb els mateixos objectius que nosaltres.

Utopies que no ho són. La frase va d’aquesta idea: que coses que poden semblar utòpiques poden ser reals. De què depèn? Del fet que hi hagi gent que se les cregui, que les tiri endavant i que hi hagi la suficient mobilització social. Coses que ens semblaven impossibles fa 40 anys, van ser possibles. Quan va començar Justícia i Pau la democràcia no existia al nostre país. Als anys vuitanta vam aconseguir, entre moltíssima gent, no només nosaltres, que s’abolís el servei militar obligatori. O per exemple, recentment, hem aconseguit que el Parlament prohibeixi les bales de goma. Sempre diem que la justícia i la pau són una necessitat i podem avançar per aconseguir que el món sigui cada vegada més just, sempre que hi hagi molt compromís social, molta pressió social sobre els nostres governants i també canvis en les actituds de les persones, això és molt important perquè tots, avui, estem instal·lats en una societat consumista que genera grans desigualtats.

El que em sembla més bonic d’aquesta exposició és que no és la història de JP, és la història de la lluita social de tots els catalans, una societat de sempre molt implicada. Només cal veure la quantitat d’associacions que hi ha al país.

Les desigualtats van creixent. Es diu que un 1% de la població més rica acapara el 83% de la riquesa que es va generar al món el 2017. Aquesta és una de les nostres grans preocupacions: com aturar un model econòmic que està promovent la desigualtat; la desigualtat salarial creix a cada estat, o la desigualtat entre països. Calen canvis molt profunds en el nostre model de desenvolupament. Cal un model que es basi en el bé comú de les persones.

A nosaltres un dels públics que ens preocupen més és la gent jove. Treballem molt amb ells a través de la sensibilització i les migracions i el refugi és un dels temes que treballem més. Volem que els joves tinguin informació sobre què són les migracions, com són aquestes noves persones que ja formen part de la nostra societat i també ens preocupa la islamofòbia. I treballem per combatre-la.