Societat

EDUARD IBÁNEZ I ANNA SANGRÀ,

DIRECTOR I TÈCNICA DE MIGRACIONS DE JUSTÍCIA I PAU

“Les coses utòpiques entre tots les podem fer reals”

campanyes

“Coses que semblaven impossibles les vam aconseguir: posar fi al servei militar, per exemple, o, més recentment, que es prohibeixin les bales de goma”

“Calen canvis molt profunds en el nostre model de desenvolupament. Cal un model que es basi en el bé comú de les persones, i per això cal un canvi en l’actitud de les persones”

UTOPIES POSSIBLES
Ha lluitat contra la pena de mort, contra les mines antipersones, a favor dels presos polítics l’any 1975 i contra la tortura. El 1981 van començar a lluitar perquè l’Estat donés el 0,7% del PIB a la cooperació i el desenvolupament (que avui i després de 40 anys encara no han complert). Va lluitar contra el servei militar obligatori i per l’objecció de consciència. i avui la campanya contra les bales de goma i recolzar les entitats que han demanat la renda universal garantida han estat algunes de les mobilitzacions més recents. Des del 1987 tenen un equip de voluntaris que visiten i acompanyen persones que estan empresonades.
La sensibilització i les migracions i el refugi és un dels temes que treballem més amb els joves

Justícia i Pau ha fet 50 anys i ho ha celebrat amb, entre molts altres actes, una exposició itinerant que han titulat Utopies que no ho són. A l’espera de poder començar a treballar amb més força que mai el proper curs 2018/2019, avui l’entitat busca col·laboradors i voluntaris per poder tirar endavant la seva tasca a favor dels drets humans. Les feines per fer són moltes, però, com diuen els qui hi estan implicats, “les satisfaccions de fer-les, encara més”.

Com va néixer Justícia i Pau i quina relació té amb l’Església?
Sempre diem que Justícia i Pau és un fruit del Vaticà II, el gran moment en què l’Església catòlica intenta adaptar-se als nous temps i fer una aproximació més forta al món. El Concili (1962-1965) demana al papa que creés un organisme per defensar la justícia social, els drets humans, etc. I Pau VI l’any 1967 crea Justícia i Pau. Un any després a Barcelona, en plena dictadura, un grup de laics demanen al bisbe que creï el mateix però pensant en les circumstàncies locals. Aquest grup de laics volien contribuir perquè des de l’Església i des de la fe cristiana es pogués treballar a favor dels drets humans i de la democràcia, molt difícil en plena dictadura.
‘Utopies que no ho són’ és l’exposició itinerant que heu fet per celebrar els 50 anys.
El que volem és explicar la feina feta des de Justícia i Pau, però també amb altres organitzacions , institucions i ONG, siguin o no d’Església, que treballen amb els mateixos objectius que nosaltres.
És possible aconseguir la justícia i la pau entre tots?
Utopies que no ho són. La frase va d’aquesta idea: que coses que poden semblar utòpiques poden ser reals. De què depèn? Del fet que hi hagi gent que se les cregui, que les tiri endavant i que hi hagi la suficient mobilització social. Coses que ens semblaven impossibles fa 40 anys, van ser possibles. Quan va començar Justícia i Pau la democràcia no existia al nostre país. Als anys vuitanta vam aconseguir, entre moltíssima gent, no només nosaltres, que s’abolís el servei militar obligatori. O per exemple, recentment, hem aconseguit que el Parlament prohibeixi les bales de goma. Sempre diem que la justícia i la pau són una necessitat i podem avançar per aconseguir que el món sigui cada vegada més just, sempre que hi hagi molt compromís social, molta pressió social sobre els nostres governants i també canvis en les actituds de les persones, això és molt important perquè tots, avui, estem instal·lats en una societat consumista que genera grans desigualtats.
L’exposició visiona la lluita.
El que em sembla més bonic d’aquesta exposició és que no és la història de JP, és la història de la lluita social de tots els catalans, una societat de sempre molt implicada. Només cal veure la quantitat d’associacions que hi ha al país.
Una de les vostres tasques és fer una societat més justa?
Les desigualtats van creixent. Es diu que un 1% de la població més rica acapara el 83% de la riquesa que es va generar al món el 2017. Aquesta és una de les nostres grans preocupacions: com aturar un model econòmic que està promovent la desigualtat; la desigualtat salarial creix a cada estat, o la desigualtat entre països. Calen canvis molt profunds en el nostre model de desenvolupament. Cal un model que es basi en el bé comú de les persones.
És molt important també la tasca que feu per la integració social a casa nostra i contra la islamofòbia.
A nosaltres un dels públics que ens preocupen més és la gent jove. Treballem molt amb ells a través de la sensibilització i les migracions i el refugi és un dels temes que treballem més. Volem que els joves tinguin informació sobre què són les migracions, com són aquestes noves persones que ja formen part de la nostra societat i també ens preocupa la islamofòbia. I treballem per combatre-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El ple aprova el projecte del futur museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Astronomia

Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia

Barcelona
SALUT

200.000 pacients esperen per a una intervenció quirúrgica a Catalunya

BARCELONA
economia

Proven un sistema per reduir la salinització dels camps d’arròs del delta de l’Ebre

delta de l’ebre

Salut crea a Girona la primera xarxa hospitalària de Catalunya

GIRONA
medi ambient

Posen una caixa niu pel falcó pelegrí a la xemeneia de la incineradora de Mataró

mataró
societat

SOS Racisme llença una campanya per continuar amb la seva activitat

BARCELONA
economia

L’AMB dona una ajuda de 175.000 euros per les famílies desallotjades

esplugues de llobregat

Tret de sortida al Fórum de Gestió de Residus municipals #wasteinprogress

GIRONA