“Estem vius, estem lluitant”
El lema ‘La unió fa la força’ agafa ple sentit aquests dies a la Gran Via
L’èxit de la mobilització sorprèn els mateixos convocants de la protesta
A les 7 del matí d’un dilluns de juliol el sol encara no ha guanyat l’asfalt al tram central de la Gran Via de Barcelona, entre les places d’Espanya i Tetuan. A aquella hora ja fa estona que és clar però els edificis del costat mar encara fan de pantalla i a peu d’asfalt es respiren les últimes engrunes de l’aire fresc de la matinada, res a veure amb la calor abrasadora que hi fa la resta del dia. A aquesta hora, la majoria del miler llarg de cotxes grocs i negres que des de divendres a la tarda tenen presoner el centre de la ciutat reposen en silenci i alguns vehicles tenen el motor encès per fer funcionar la refrigeració i ajudar a fer una última capcinada abans que el dia engegui definitivament i faci posar tothom dempeus.
Amb el seient reclinat i els peus sortint per la finestreta, estirats al costat de l’acompanyant, de través al banc posterior, encongits al maleter o estirats al llarg del portaequipatges, totes les formes per dormir dins un cotxe es posen en pràctica a l’acampada de taxis de la Gran Via, en espera que el nou dia i la nova setmana portin una solució a un conflicte que molts creuen que trigarà uns dies a desencallar-se.
No hi ha pressa, hi ha gravetat en el gest, rostres de fatiga, però també una satisfacció generalitzada per la resposta contundent però sobretot unitària del col·lectiu i el convenciment que això els donarà la força per guanyar. Ho expressa una taxista, asseguda en una de les moltes cadires de càmping que hi ha esteses damunt l’asfalt, mentre fa la primera tertúlia del dia amb un grup de companys: “Estem vius, estem en la lluita!” I a mesura que avancen les hores, la lluita del col·lectiu és evident que guanya força perquè a partir de quarts de nou els nous vehicles que s’afegeixen a la protesta, de Barcelona, però també de Granollers, Sabadell, Terrassa i altres ciutats veïnes han de començar a ocupar els carrils centrals del passeig de Gràcia, que ràpidament s’omplen fins a arribar a la Diagonal.
“Aneu a Pau Claris, allí també s’hi està aparcant”, explica l’Andreu, amb una armilla de l’organització, als companys taxistes que arriben al migdia a la concentració i volen enfilar passeig de Gràcia amunt. “Això se’ns n’ha ant de mare”, reconeix mentre intenta allargar la vista carrer enllà per veure fins on arriben els vehicles aparcats. En Carlos, amb 25 anys d’experiència, explica el perquè de tanta moguda: “La gent està farta, la gent ha dit prou, per això som aquí.”
