Els veïns de Sant Narcís exigeixen refer el pla integral
Els participants critiquen que no s’han debatut a fons les 98 propostes i que un 25% no s’han redactat bé
Acorden amb Madrenas definir quin barri es vol i a partir d’aquí tractar de nou les propostes
Es considera que només una de les tres taules ha funcionat
Ara s’està recollint quina és la idea de barri que es vol, que no s’havia fet
Els participants en les taules del pla integral de Sant Narcís no estan satisfets ni amb la manera com es va treballar durant la fase de participació –sense “debats a fons”– ni amb el resultat final: una llista de 98 propostes sense conclusions i, a més, assenyalen, mal fet. El més positiu per a ells són aquestes 98 propostes sorgides, a partir de les quals, creuen, es pot treballar, però debatent-les a fons, cosa que no s’ha fet. Així ho van traslladar els representants de les associacions de veïns del barri a l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i al regidor del barri, Joan Alcalà, en una reunió a finals de juliol, en què els van exposar que si no es corregia i refeia el pla farien la seva pròpia proposta en l’àmbit veïnal. En la trobada es va acordar que els representants veïnals recollirien les opinions dels participants a les taules per tal de definir quina és la idea de barri que es vol –una cosa que en tots aquests mesos no s’havia fet–, i a partir d’aquí tornar a treballar les propostes d’actuacions sorgides. Així els ho va proposar l’alcaldessa. La intenció és entregar-li, a mitjan setembre, un full resumint el model de barri que volen, que després l’equip de govern valorarà juntament amb la seva pròpia idea de ciutat i barri per tal que els tècnics municipals elaborin el document final del pla, basat en les propostes ja fetes que ara s’hauran de treballar de nou i esmenar el que sigui necessari.
Document “mal fet”
El president de l’Associació de Veïns de Sant Narcís, Xavier Reyner, explica que en la reunió final, el 12 de juliol passat, van quedar molt descontents amb el document que se’ls va presentar, sense conclusions i mal fet: “Era un full senzill, que no portava gaire enlloc, amb totes les propostes i ja està. I hi havia com a mínim una quarta part de les propostes que no eren correctes.” En aquest sentit, assenyala que en alguns casos no s’havien reproduït els canvis que s’hi havien fet, altres no estaven escrites com s’havia demanat, i en d’altres directament no estan d’acord amb el que es planteja. “La mateixa alcaldessa ja ha vist que algunes propostes no tenen sentit”, assegura. Diversos membres de les taules li van transmetre el seu malestar en aquell moment i ell va expressar-lo a l’alcaldessa, amb qui van acordar reunir-se.
Els representants veïnals van convocar els membres de les taules abans de trobar-se amb Madrenas per veure si era una sensació generalitzada, i sí que ho era, igual que el malestar pel funcionament del procés. “Va ser força consensuat. La sensació general era que les taules no havien servit de res, que no s’havia pogut treballar”, assenyala Reyner, que hi afegeix: “La queixa de tots és que no s’han debatut les propostes a fons. En comptes d’agafar les propostes i dir d’això en traiem un model de barri, s’ha agafat una a una, i amb cinc minuts per cadascuna, només.”
Reyner concreta que només ha funcionat una de les tres taules, la de caire social, que és la que es duia directament des del centre cívic de Sant Narcís. Aquesta sí que té un document de conclusions finals ben fet. Les altres dues, la de territori i la de dinamització, són, a més, les que més problemes van tenir de falta de participació. Reyner ho lliga sobretot en el cas de la taula de dinamització al mal plantejament de la taula: “barrejar comerç, esports i cultura...”.
Un dels participants a les taules, Arnau Perelló, en un article publicat a El despertador de Sant Narcís afirma que van quedar “esmaperduts” quan en l’última reunió van veure que les seves propostes “quedaven literalment trinxades per la maquinària municipal”. En aquest sentit, assenyala que es van modificar “de manera escandalosa propostes clau que s’havien consensuat a les taules” i alhora se n’hi van afegir “d’altres que mai no s’havien plantejat o que ja havien estat rebutjades per la totalitat dels assistents a les taules”. Perelló considera també que el plantejament de les taules estava “mal dissenyat des d’un principi” i diu que durant el procés “la paret dels tècnics municipals no deixava passar cap proposta imaginativa a la següent fase”, fet que va desanimar molta gent.
A aquest diari li va ser impossible ahir contactar amb cap representant municipal responsable d’aquest tema.
LES FRASES
Un pla molt reivindicat al barri des de fa anys
L.A
El barri de Sant Narcís reclama tenir un pla –especial, integral...– des de fa anys. Una reivindicació històrica que va viure un punt d’inflexió el novembre del 2015, quan l’Ajuntament de Girona va celebrar un ple monogràfic sobre el barri, en què es va acordar impulsar-hi un pla integral. Va haver de passar, però, gairebé un any i mig perquè el govern de la ciutat presentés públicament el procés per elaborar-lo. Va ser l’11 d’abril de l’any passat. En el primer moment, des del consistori es volia enllestir tot el procés –la fase de participació ciutadana, l’elaboració del document final i la seva aprovació final per ple– durant el 2017, però des de les entitats del barri sempre s’ha demanat fer-ho amb calma i ben fet.
Després d’un taller d’igualtat al juliol, al setembre van començar les reunions de les taules de treball, que s’havien de trobar un cop al mes durant la tardor. Al final algunes reunions es van haver d’ajornar i el procés es va anar allargant més. Cada taula ha tingut tres o quatre reunions fins acabar en la reunió final conjunta de mitjan juliol. Tot i que inicialment el nombre d’inscripcions va ser bo –23 en la taula de dinamització, 21 en la de convivència, 21 en la de territori–, a mesura que es van anar fent reunions el nombre d’assistents va anar baixant. A la taula de dinamització hi va arribar a haver una reunió amb un sol participant.
