Les autoritats italianes eleven a 39 les víctimes mortals a Gènova

Els bombers que treballen en les tasques de rescat al viaducte enfonsat aquest dimarts al migdia a Gènova alerten que un dels pilars del pont, que en principi no es va veure afectat per l’esfondrament, podria col·lapsar.

Els treballs de rescat no s’han aturat durant la nit, i els bombers han aconseguit rescatar una dotzena de persones amb vida. Malauradament, però, aquest dimecres, les autoritats italianes han elevat a 39 el nombre de víctimes mortals provisional –37de les quals ja haurien estat identificades–, entre les quals hi ha tres menors de 8, 12 i 13 anys. A més hi ha setze ferits, dotze d’ells greus. Fins a 634 persones han estat desallotjades dels edificis pròxims a la zona, pel risc que hi hagi nous enfonsaments que afectin altres estructures.

Alguns testimonis han explicat que van veure impactar un llamp sobre la infraestructura durant la forta tempesta que estava caient en el moment del sinistre, i no es descarta que pugui haver estat el desencadenant de la tragèdia. No obstant, el govern italià ha exigit avui la dimissió dels directius de la concessionària Autoestrade per l’Italia, filial d’Atlantia i responsable del manteniment del pont.

Dimarts, quan faltaven pocs minuts per a les dotze, un tram central de més de 100 metres de l’imponent pont de Morandi es va esfondrar. Els vehicles que hi havia al damunt, una trentena de cotxes i tres camions, van caure al buit d’una altura de 45 metres.

En la complicada operació de salvament per trobar supervivents entre les tones de runa hi han treballat més de 300 persones, entre bombers i protecció civil d’arreu del país. A més, s’ha desallotjat preventivament més de 400 persones que viuen en una desena d’edificis pròxims al viaducte.

El viaducte Morandi condueix a l’entrada de l’autopista A-10, que uneix Itàlia amb l’Estat francès. És la principal via d’accés a Gènova, ciutat portuària, i hi circulen més de 25 milions de vehicles l’any, molts de gran tonatge. El pont el va dissenyar, Riccardo Morandi, i va ser construït entre el 1963 i el 1967.

El govern italià ha decretat l’estat d’emergència a Gènova per als pròxims dotze mesos en la reunió extraordinària del consell de ministres en què l’executiu italià també ha decidit destinar un paquet de cinc milions d’euros per cobrir “les primeres intervencions urgents”, xifra que s’incrementarà a mitjà termini per a les altres accions de reconstrucció.

El govern també ha explicat que nomenarà un comissari que s’encarregarà de vigilar el correcte desenvolupament de les obres de reconstrucció del pont, que, en part, haurà de finançar la companyia Autostrade.

De fet, ha assenyalat ràpidament la concessionària de l’autopista com a responsable. Es tracta d’Autostrade, filial d’Atlantia, que és propietària també de la catalana Abertis. El primer ministre, Giuseppe Conte, ha anunciat l’obertura del procediment per retirar-li la concessió.

Autostrade assegura que ha complert les seves obligacions. Però la sospita de negligència va més enllà del que hagi pogut haver-hi darrere d’aquesta catàstrofe. Arreu del país es recorden ara denúncies no ateses sobre el mal estat d’infraestructures diverses, moltes a la xarxa viària.

Mentre les tasques de rescat continuen, l’últim balanç de victimes que ha donat el govern és de 39 persones mortes (37 ja estan identificades) i 16 de ferides. A més, 634 persones han estat desallotjades dels edificis pròxims a la zona, pel risc que hi hagi nous enfonsaments que afectin altres estructures.

El primer ministre italià ha explicat que l’executiu farà un pla extraordinari per controlar totes les infraestructures italianes “moltes construïdes entre els anys 50 i 70 i que pateixen cert deteriorament”.