Els filtres per a ‘selfies’ són els estàndards de bellesa actuals
Apareixen els primers pacients que recorren a la cirurgia estètica per assemblar-se a la versió retocada d’ells mateixos
En diuen “dismòrfia de Snapchat”
Amb la propagació de la tecnologia d’edició de fotos inclosa en aplicacions com Snapchat i Facetune, el nivell de perfecció física que abans es veia només en estrelles de cinema i models ara s’escampa de manera viral per les xarxes socials. A mesura que aquestes imatges esdevenen normals, la percepció de la gent sobre la bellesa està canviant a tot el món, i això pot passar factura a l’autoestima personal i incitar a l’aparició del trastorn dismòrfic corporal (TDC), segons defensen investigadors del Boston Medical Center en un article a la revista JAMA Facial Plastic Surgery.
L’estudi indica que un 55% dels cirurgians plàstics diuen haver visitat pacients que tenien com a objectiu específic millorar l’aparença a les selfies, i que les adolescents que manipulen les autofotos amb filtres i programes per millorar-ne l’aspecte estan capficades pel seu aspecte físic i en busquen la validació a les xarxes socials. “Acaba d’emergir el fenomen «dismòrfia de Snapchat», segons el qual el pacients acudeixen a la cirurgia plàstica per aconseguir ser com la versió filtrada d’ells mateixos” explica Neelam Vashi, director del centre de pell ètnica del centre de Boston.
El fenomen, òbviament, també ha arribat a aquí. Ho confirma Jaume Masià, especialista en cirurgia plàstica i estètica i director de la unitat de reconstrucció mamària avançada i de microcirurgia de la clínica Planas de Barcelona. “He visitat alguns pacients que puntualment ja m’ho han demanat. Tot el que passa als Estats Units, tard o d’hora acaba arribant a casa nostra”, explica.
El doctor Masià defensa que aquesta pràctica no és res més que l’evidència de l’evolució dels temps i dels patrons de bellesa, que en les dècades precedents eren definits per altres mitjans com ara el cinema, les revistes del cor, les passarel·les de moda o els videoclips.
Amb tot, admet que el primer cop que es va trobar amb aquests casos se li va activar un senyal d’alarma al cervell. “Quan es detecta una persona que surt de la normalitat, abans de plantejar qualsevol intervenció cal fer un estudi psicològic per valorar la situació. Per això amb aquestes pacients vaig tenir tres visites prèvies, en comptes de les dues que fem habitualment. Van entendre perfectament que les simulacions són aproximacions, no realitats, i que el cos humà no és una matèria inert amb la qual es pot fer qualsevol cosa. Per tant, vam tirar endavant amb el procediment, però les hauria derivat al psicòleg si hagués calgut”, relata. Masià, però, es mostra preocupat perquè en centres que fan aquestes intervencions les visites prèvies les atén un comercial que pot no estar capacitat o interessat a detectar si hi ha un TDC.
LA FRASE
Les xarxes socials incrementaran els trastorns
“El trastorn dismòrfic corporal és una preocupació excessiva per defectes físics que normalment no són evidents per a la resta de les persones, però als quals qui el pateix els concedeix una importància molt intensa. Fins al punt de condicionar-li la conducta i la qualitat de vida i d’arribar a desenvolupar altres trastorns com depressió, abús de substàncies o símptomes psicòtics”, explica Jorge Cuevas, psiquiatre de l’hospital universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. El coordinador d’hospitalització i urgències de psiquiatria a Can Ruti admet que els metges “cada cop estan més alerta per si cal diagnosticar aquest trastorn, ja que l’accessibilitat a les aplicacions per modificar l’aparença i també a les clíniques de bellesa és més gran”. Segons Cuevas, els estudis poblacionals indiquen que cada cop hi ha una prevalença més elevada del TDC, al voltant d’un 2% a Europa, però que es pot enfilar fins a un 20% si es mira només entre la clientela de les clíniques d’estètica. El psiquiatre pronostica que la prevalença creixerà en el futur a causa de les xarxes socials: “Marcaran un abans i un després.”
