Societat

Vandalisme a l’alça al metro

Els grafiters han perpetrat un 29% més d’accions al suburbà de Barcelona que l’any passat i, a més, usen tècniques cada cop més agressives

El nombre d’intrusions amb els combois en servei s’ha multiplicat enguany per cinc

La sofisticació dels grups els du a excavar túnels i a utilitzar radials

El problema no és en absolut nou. Des de fa anys, el metro de Barcelona –i, per extensió, el conjunt de la xarxa ferroviària– pateix el càstig reiterat dels grafiters, que pinten tant en estacions com, sobretot, en els combois. D’un temps ençà, però, aquest fenomen està experimentant una mutació que ha fet que es disparin les alarmes entre els operadors afectats. Una evolució en negatiu que s’expressa, en primer lloc, en termes estrictament quantitatius. Després d’un any, el 2016, en què Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va aconseguir una baixada dràstica del nombre d’episodis vandàlics d’aquest tipus consumats al suburbà de la ciutat –dels 852 registrats el 2015 es va passar a 490–, l’any següent es va registrar un lleuger repunt –531–, que en els set primers mesos d’enguany no només s’està consolidant, sinó que s’està amplificant. I és que les 343 “intrusions” –en la terminologia de l’empresa s’anomenen així– que s’han comptabilitzat fins al juliol representen un 29,4% d’augment respecte al mateix període de l’exercici anterior.

Directament lligat a aquest repunt, hi ha un segon canvi de tendència, tant o més preocupant, que té a veure amb la manera com actuen aquests grups. “Ara no es conformen només pintant, sinó que hi ha una necessitat d’exaltació de l’acció en si”, explica Ricardo Ortega, responsable de Seguretat i Protecció Civil de TMB. El més rellevant, doncs, ja no és fer una obra o un dibuix que quedarà immortalitzat en un vagó, sinó tot el procés –l’aventura, en certa manera– que suposa preparar-lo i perpetrar-lo, per poder fer-ne proselitisme, després, a través de les xarxes socials. El compte Barcelona Graff Squad, a Instagram, és un dels més recurrents entre el col·lectiu per deixar testimoni de les seves gestes. Això s’ha traduït en un salt qualitatiu en les incursions. “Actuen de manera més planificada i organitzada”, resumeix Ortega. D’entrada, van en colla, entre deu i dotze, tot i que s’han detectat casos en què superen la vintena. També van encaputxats i, per dificultar encara més la seva identificació posterior, acostumen a inutilitzar les càmeres de seguretat de la xarxa, ja sigui pintant-les amb els mateixos esprais o, directament, trencant-les. Així mateix, ja no és estrany veure alguns d’aquests grups utilitzant instruments o maquinària professional, com radials, per esbotzar reixes o altres elements de seguretat passiva, per poder accedir a les estacions. El dia 8 d’aquest mes, sense anar més lluny, un d’ells es va colar al metro excavant un forat i despenjant-s’hi amb cordes. Però n’hi ha que encara han anat més enllà. TMB reconeix que alguns d’aquests grafiters han aconseguit robar claus d’accés a la xarxa o ràdios a treballadors que els permeten, per exemple, estar al cas de les converses del personal de seguretat que intenta capturar-los. “Coneixen les rutes per on entrar i com ens movem. Ho tenen tot perfectament estudiat”, relata Aitor Garcia, membre del comitè d’empresa de Transports Metropolitans de Barcelona.

Una de les conseqüències d’aquesta sofisticació és que els grafiters ja no es colen només per aquells punts de la xarxa més vulnerables pel que fa a seguretat, com ara trams de línia i parades al descobert i els magatzems dels combois. “Entren per on volen i, en un cap de setmana, et poden arribar a pintar de dotze a catorze trens”, assevera Garcia.

En aquesta tessitura, el factor que ha multiplicat exponencialment la gravetat del problema és l’augment del nombre d’episodis en què hi ha enfrontaments o que tenen lloc en hores en què el metro porta passatge. “Des de fa uns dos anys, mostren actituds més violentes”, descriu el representant sindical, que hi afegeix que ja no és estrany que en les seves ràtzies aquests grupuscles portin pals o, en algun cas, fins i tot una pistola Taser. També s’han convertit en virals els vídeos en què es veuen els grafiters llançant pedres als operaris reclosos en un tren mentre els graven. També hi ha el cas d’un treballador que es va haver de recloure en un vestidor entre les estacions de Catalunya i Passeig de Gràcia per evitar ser agredit. I no menys impactant va ser l’escena que va protagonitzar un grafiter a les set de la tarda a l’estació de Badal que, en veure’s sorprès, va activar un extintor i va provocar el pànic general. “Hem tingut incidències greus”, admet el cap de seguretat de TMB, que també revela que des de finals de l’any passat està augmentant, i molt, el nombre de pintades perpetrades amb els trens en servei. Ja no actuen només de nit o de matinada. Per posar-hi xifres, entre els mesos de gener i juliol d’aquest any, el nombre d’episodis vandàlics d’aquest tipus s’ha multiplicat per cinc respecte a l’any passat, fins al punt que avui una de cada tres intrusions d’aquests col·lectius es produeix quan el metro està operatiu.

Això ja no és art ni una bretolada. Són grups que actuen de manera organitzada
Ricardo Ortega
responsable de Seguretat i Protecció Civil de TMB
Com a treballadors, la sensació que tenim és de tensió, ja que no saps mai per on ni quan poden sortir
Aitor Garcia
comitè d’empresa de tmb

Contactes amb la judicatura per endurir la resposta

La resposta immediata de TMB al vandalisme, que només en el cas del metro li representa una factura anual de 10 milions, implica reforçar els dispositius de seguretat interns, tot i saber que això és poc més que posar un torniquet ateses les dimensions de la xarxa i els procediments que utilitzen els grafiters. És per això que la companyia reclama mesures estructurals dissuasives que inclourien un tractament judicial més sever d’aquestes conductes. “Si el transport és un servei essencial, necessita més eines de protecció, fins i tot en l’àmbit penal”, reflexiona el cap de Seguretat i Protecció Civil de TMB, Ricardo Ortega. És en aquesta línia que els responsables de l’operador ja han mantingut contactes amb l’Audiència Provincial de Barcelona i la Fiscalia General de l’Estat perquè les accions d’aquests col·lectius estiguin tipificades com a delicte de danys en lloc de ser considerades, com passa ara, una falta administrativa. Aquesta visió la comparteixen els treballadors, que entenen que això ja ha deixat de ser un problema de seguretat exclusiu del suburbà i ha passat a ser col·lectiu. “Les andanes han de ser considerades via pública i, com a tal, han d’estar vigilades pels cossos policials”, hi afegeix Aitor Garcia, membre del comitè d’empresa de TMB.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El ple aprova el projecte del futur museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Astronomia

Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia

Barcelona
SALUT

200.000 pacients esperen per a una intervenció quirúrgica a Catalunya

BARCELONA
economia

Proven un sistema per reduir la salinització dels camps d’arròs del delta de l’Ebre

delta de l’ebre

Salut crea a Girona la primera xarxa hospitalària de Catalunya

GIRONA
medi ambient

Posen una caixa niu pel falcó pelegrí a la xemeneia de la incineradora de Mataró

mataró
societat

SOS Racisme llença una campanya per continuar amb la seva activitat

BARCELONA
economia

L’AMB dona una ajuda de 175.000 euros per les famílies desallotjades

esplugues de llobregat

Tret de sortida al Fórum de Gestió de Residus municipals #wasteinprogress

GIRONA