Identifiquen un biomarcador capaç de predir la resposta al tractament amb immunoteràpia per al càncer

Un estudi coordinat per investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS demostra la capacitat d’un biomarcador genòmic, el PD1, per predir la resposta al tractament amb immunoteràpia, independentment dels tipus de càncer. L’estudi mostra que, com més PD1 hi ha en els limfòcits, millor és la resposta a fàrmacs dirigits contra aquesta proteïna. El càncer es caracteritza per l’acumulació de diverses alteracions genètiques que fan que les cèl·lules tumorals creïn antígens, proteïnes que poden ser identificades pel sistema immunològics, concretament pels limfòcits i induir una resposta anti-tumoral. En pacients amb càncer s’acostuma a produir aquesta resposta però sol ser insuficient per controlar el tumor.

Fins ara, s’han identificat diversos mecanismes que permeten a les cèl·lules canceroses evadir el sistema immunològic, i un n’és la interacció de la proteïna PD1 en els limfòcits. Aquestes observacions han portat al desenvolupament de fàrmacs dirigits contra PD1 que, segons explica Aleix Prat, coordinador de l’article, actuen els limfòcits que es troben dins el tumor. La resposta però, puntualitza Prat, és molt diferent segons el tipus de càncer i posa d’exemple que un 40% dels pacients amb melanoma responen al tractament mentre que només ho fan un 20% dels pacients amb càncer de pulmó o un 5% dels pacients amb càncer colorectal.

En l’estudi publicat a ’Annals of Oncology’, els investigadors han partit de la hipòtesis que la quantitat de PD1 que expressen els limfòcits dins del tumor explicaria les diferències que s’observen en la resposta als fàrmacs anti-PD1 entre els diferents tipus de càncer.

Per fer aquest estudi es van analitzar dades de 547 gens, inclòs PD1, en prop de 10.000 tumors i 34 tipus de càncer diferents. Els resultats es van traslladar als pacients de l’Hospital Clínic i es va comprovar que la primera observació era ’’real i consistent’’, assegura Laia Paré, investigadors. Per això, es va desenvolupar un test genòmic per determinar el PD1 en els limfòcits que es pogués implementar en la pràctica clínica diària el dia de demà.

Els resultats finals van demostrar que un 52% dels pacients amb expressió elevada de PD1 responien al tractament anti-PD1 independentment del càncer que tinguessin. En canvi, les respostes en els tumors amb menys PD1 eren nomes del 15%.

Prat considera que s’està davant del primer biomarcador genòmic capaç de predir el benefici a la immunoteràpia independentment del tipus de càncer. L’objectiu actiu, diu Prat és ’’validar definitivament la utilitat clínica de PD1 en un assaig clínic’’.

Aquest estudi ha estat finançat principalment per una beca de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), i per les aportacions de les associacions Pas a Pas contra el Càncer de Mama i Save the Mama.