Quatre anys de silenci
El CIS no pregunta per la monarquia des de l’abril del 2015
El cas Nóos i l’inoportú safari de Joan Carles I van fer que la imatge de la monarquia toqués fons, amb una nota de 3,7 sobre 10
El monarca va abdicar, però en el seu primer sondeig Felip VI també va suspendre
Des de llavors, el tema no es toca per no evidenciar la desafecció
L’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió dona una nota a Felip VI d’1,8 sobre 10
Després del missatge sobre Catalunya, Felip VI ha disparat la seva popularitat a nivells que la monarquia no veia des de fa més de vint anys, ja que els espanyols li donen una nota de 7,2 punts sobre 10.” Aquest és el resultat d’una de les poques enquestes sobre la corona fetes en els últims anys. Es tracta, però, d’una investigació liderada per l’empresa SocioMétrica per encàrrec del diari digital El Español. També l’ABC, a l’agost, va creure necessari sondejar l’opinió pública i, segons els treballs del grup GAD3, el suport de la ciutadania és actualment insòlit: el rei ha aconseguit en els seus primers quatre anys de regnat la millor valoració des de la restauració de la institució monàrquica: un 75,3% de popularitat. Sense entrar en la neutralitat d’aquests sondejos –les sorprenents dades parlen per si soles–, és bastant simptomàtic que la pregunta sobre què opina la societat espanyola de la institució monàrquica hagi desaparegut de l’enquesta oficial, el baromètre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el CIS.
El CIS elabora l’estudi demoscòpic més complet que es fa a l’Estat, però des de fa 42 mesos, quan cap maquillatge va poder tapar que la imatge i la credibilitat de la monarquia havien tocat fons, no es pregunta per la corona. Si no es volen obtenir respostes, evidentment, el millor és no preguntar. “Creu que la situació econòmica del país és ara millor que fa un any?” o “Com qualificaria la gestió que està fent el govern actual?” són només algunes de les qüestions que es formulen per captar com evoluciona l’opinió pública i determinar tendències de futur. El baròmetre també investiga el grau de confiança que els ciutadans tenen en les principals institucions de l’Estat i, fins al 2015, com a mínim cada any la monarquia també anava a examen. Però l’abril del 2013, encara amb Joan Carles al tron, la nota va ser desastrosa: un 3,68 sobre 10. Dotze mesos després, poc havia variat: 3,73. Poques setmanes després de fer-se pública la dada, el rei abdicava. Els números evidenciaven la crisi de credibilitat i legitimitat de la corona, que havia agafat velocitat de creuer per culpa del cas Nóos, a partir de novembre del 2011. El dia 8 d’aquell mes es va saber que el gendre del rei i marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, estava sent investigat per quatre delictes, entre els quals, malversació de fons públics i tràfic d’influències.
L’Estat, a punt de ser rescatat
Les notícies que es van anar succeint no només van agreujar l’escàndol, sinó que feien sospitar que la casa reial estava al cas de les seves activitats il·lícites. Entremig, el silenci que havia envoltat els excessos del rei Joan Carles es va fer miques per culpa d’una cacera d’elefants. En el ja mític safari de Botswana, l’abril del 2012, el rei es va trencar el maluc i va haver de ser operat, de manera que els mitjans de comunicació van acabar esbrinant que s’havia fet mal mentre es divertia matant animals, lluny d’un país que vivia un dels pitjors moments de la crisi econòmica, amb la prima de risc als núvols i els rumors d’un imminent rescat. Gràcies a aquest viatge també vam conèixer l’amiga Corinna, que ha reaparegut ara en uns àudios que asseguren que el rei emèrit va cobrar comissions, però que en el seu dia ja va estar envoltada de polèmica perquè, entre moltes altres perles, es va saber l’abril del 2013 que la casa reial –i, per tant, les arques públiques– es va gastar 500.000 euros en el seu piset a Espanya.
Joan Carles I va haver d’abdicar. Ho va fer el juny del 2014. El primer CIS que pregunta sobre la monarquia amb Felip VI al capdavant ho va fer pocs mesos després i les dades li donen una mica de treva, un 4,34 sobre 10. Continua sent una nota pèssima que fa que altes instàncies no identificades decideixin suprimir la pregunta. El dubte és ara què faran els socialistes amb el baròmetre, però, mentre no hi hagi nova ordre, els ciutadans continuaran sense tenir les dades oficials que haurien de mesurar l’impacte del discurs reial sobre Catalunya, l’entrada d’Urdangarin a la presó o les filtracions de Corinna. L’equivalent català al CIS, el CEO, va preguntar per la confiança que genera la monarquia el juny de l’any passat i el resultat va ser eloqüent: 1,8 sobre 10.
