Gironins sota la carpa
La relació de la ciutat amb el món del circ no es limita a ser seu de l’espectacle, ja que han estat diversos els gironins que han triomfat en aquest món. D’alguns d’ells en parlem en aquestes ratlles
Han estat nombrosos els artistes de circ vinculats a Girona. En aquest capítol, repassarem alguns dels noms més destacats, com ara Maria Lacoma, Mery. L’any 1950, el Circ Americà va demanar sis ballarines clàssiques i sis esportistes per fer de gladiadors per treballar en l’espectacle Roma en llamas, que va debutar a les fires de Sevilla. Un d’aquests gladiadors, Paco Pagès, subcampió d’Espanya de lluita grecoromana i trapezista, acabaria sent el seu marit. Tots dos feien, entre els anys 1951 i 1960, un número d’estàtues vivents ple d’equilibri i plasticitat que va tenir un gran èxit. Maria Lacoma va néixer a Barcelona a finals del 1922, però va viure molts anys a Girona. Ballarina del Liceu i artista de circ i de varietats, va fer al llarg del la seva vida gairebé tots els papers de l’auca.
Richard Casú, nascut a Girona el 21 de setembre del 1983, està considerat el domador de cocodrils més jove del món. Ja de ben jove, va començar a familiaritzar-se amb tota mena de rèptils de la mà dels seus pares, de nacionalitat italiana, que feien un número similar al que ell ha presentat, amb set cocodrils de l’espècie Alligator missisipiensis.
L’artista gironina Lu Arroyo es va incorporar el 2015 a la companyia Cirque du Soleil, en què era l’única catalana que formava part de l’equip, per treballar en l’espectacle interactiu Sama Sama. Percussionista i ballarina, Arroyo acumula una llarga trajectòria en diverses companyies i projectes artístics, com ara la companyia internacional Mayumana, La Banda del Surdo, l’orquestra Fireluche, Impàs, Las Lo Las i Calvari, entre d’altres. Especialitzada des del 2008 en el camp de la percussió corporal, té un màster en musicoteràpia (2002) i un en programació neurolingüística avalat per la Societat Bandler and Grinder de PNL.
Mercè Fuentes i Abelard Ventura van crear el Petit Circ de Carrer l’any 1982 i es van estrenar amb Varietats de circ, fruit del treball de diferents tècniques de circ i amb què van fer més de 600 representacions a Catalunya i fora. Formaven part del grup Cercavila de Girona, però volien fer circ. El 1980, els van arribar notícies de l’École Nationale de Cirque de París i van anar cap allà. La dirigia Annie Frattellini, membre d’una família molt coneguda en aquest món que tenia circ propi. Els seus germans eren un dels grups de pallassos més importants que hi ha hagut. A l’hivern, feien classes especials i a l’estiu, actuaven en gires.
La sintonia de la ciutat de Girona amb el món del circ es va fer pal·lès el passat mes de febrer, quan 22 artistes vinguts d’arreu del món van participar en les proves de selecció del Cirque du Soleil a la carpa del festival Elefant d’Or. Era la primera vegada que la companyia canadenca celebrava un càsting en una ciutat de dimensions mitjanes com Girona.
Un somriure a l’hospital
Xaropclown va néixer el 2005 de la mà de Miquel Noguer, que, dos anys més tard, va posar en marxa Pallassos d’hospital, que, al llarg de més d’una dècada, ha potenciat l’alegria dels infants ingressats a l’hospital Trueta un parell de cops per setmana. El 2010, Xaropclown va engegar una altre projecte, Pallassos per a la gent gran, al Maria Gay de Girona. Els actes del desè aniversari (amb més de cent pallassos que treballen en centres sanitaris), celebrats el 2017, van permetre donar-se a conèixer. Treballen amb el personal sanitari com un sol equip i per això porten un busca a què el personal pot trucar sempre que els necessiti.
