Organització del temps
Adeu al ritual del canvi d’hora
fINAL ·
La UE ha decidit posar fi al sistema d’avançar el rellotge al març i retardar-lo al mes d’octubre
El debat ara és quin horari escull cada estat, el d’estiu o el d’hivern
Els comerciants volen tardes llargues però, en canvi, els experts en salut prioritzen els matins amb sol
L’horari d’hivern tot l’any és el que s’ajusta millor segons el CARH a l’entrada i sortida a l’escola
Des que tenim mòbils supersònics que mentre dormim, a les 12 de la nit, treballen per nosaltres i ens canvien automàticament els números, que no tenim excusa. No podem dir que arribem tard a la feina perquè encara que a les notícies ens han avisat mil cops, no recordàvem que havíem d’avançar o endarrerir una hora el rellotge per adaptar-nos, al març i a l’octubre, al canvi d’estació. Encara que la tecnologia hagi facilitat el procés, però, hi ha nombrosos experts que asseguren que el ritual és anacrònic i fins i tot perjudicial per a la salut. El debat existeix des de fa anys i aquest estiu la Unió Europea ha decidit sotmetre’l a escrutini públic. L’enquesta feta a la ciutadania no només ha registrat un insòlit rècord de participació sinó que ha dictat sentència: el canvi horari que farem d’aquí a dos caps de setmana, el 28 a la matinada, pot ser l’ultim que s’apliqui, en funció de com vagi de ràpida la transformació i de quina organització del temps triem. S’obre ara una nova discussió: ens quedem en l’horari d’hivern o el d’estiu? És competència de cada estat decidir-ho.
Gairebé cinc milions de persones van participar en la consulta pública organitzada per Brussel·les i un 84% es van oposar a continuar manipulant les busques del rellotge. L’enquesta no era vinculant i va tenir una desigual participació geogràfica –molts alemanys van votar però pocs espanyols–, però la Comissió Europea ha decidit fer cas dels ciutadans i s’ha compromès a posar en marxa els mecanismes necessaris perquè es pugui mantenir tot l’any el mateix horari. El sistema es va establir en plena crisi del petroli, al 1974. Per evitar desajustos, des del 2001 tota la Unió Europea canviava el mateix dia les busques del rellotge, esgrimint que s’aconseguia un important estalvi energètic, però els efectes en la factura de la llum s’han anat reduint i, en canvi, han anat guanyant pes altres arguments contraris a tenir dos horaris, sobretot relacionats amb la salut i la qualitat del son.
La cronobiòloga Trinitat Cambras és una de les expertes que estan a favor de la supressió del ritual. “Un canvi d’horari, encara que sigui només d’una hora, altera la maquinària molecular del rellotge intern”, explica. L’adaptació dura uns dies i suposa “no tant dormir una hora més o menys sinó el fet d’obligar el rellotge intern a adaptar-se a un cicle de 23 hores a la primavera o de 25 hores a la tardor”. Com indica Cambras, “no s’han de minimitzar” els problemes que aquesta adaptació pot generar en col·lectius que tenen un rellotge intern menys flexible, com són els nens i els avis. Algunes persones simplement estan més cansades, però hi ha estudis que fins i tot conclouen que els dies després de fer un canvi horari augmenta el risc cardiovascular. “Encara que sigui un increment petit del perill, s’ha de tenir en compte”, remarca la cronobiòloga, que recorda també que “hi ha informes que apunten que amb el canvi d’horari a l’estiu es manifesten més alteracions del son, sobretot en persones especialment sensibles a la llum, matutins i vespertins extrems, nens i adolescents”.
Trastorns del son
El son és precisament el camp d’estudi del neurofisiòleg Javier Albares, director mèdic de la unitat del son del centre mèdic Teknon. Albares també opina que la decisió de la Unió Europea va en la bona direcció: “El doble canvi d’hora provoca petites alteracions de salut que no són gaire importants però que es podrien evitar.” Aquest neurofisiòleg destaca que són els nens i la gent gran i també qui té trastorns de son previs els que més pateixen el sobreesforç que suposa adaptar-se al nou horari. Les principals molèsties són alternacions del son, problemes gastrointestinals i petits canvis d’humor. Fa temps que Brussel·les debat beneficis i inconvenients de deixar d’avançar o retardar una hora el rellotge però el que és clar és que el gran argument esgrimit fins ara, l’estalvi energètic, ja no és tan decisiu com abans. Segons els estudis de la Comissió Europea, els beneficis econòmics són actualment “marginals”, d’entre un 0,25 i un 2,5% depenent de l’estat.
Fabián Mohedano, expert en temes laborals i de gestió del temps i impulsor de la reforma horària a Catalunya, assegura que “el que ens estalviem ara amb el canvi és poc significatiu, 14 milions en el cas català, uns 2 euros per persona”. De tota manera, que l’estalvi actual no compensa les molèsties genera bastant consens, però no pas l’horari que s’hauria de triar. A l’agost, després de fer-se la consulta, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va assegurar que Brussel·les creia que “l’horari d’estiu hauria de durar tot l’any i això és el que passarà”, però Mohedano creu que van ser unes declaracions “imprudents”. Aquesta setmana, el Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), que ell va presidir fins fa pocs mesos, s’ha definit públicament a favor de l’horari d’hivern, al contrari de Brussel·les, ja que “és el que permet un millor ajust als horaris generals de la població, atenent sobretot als horaris escolars actuals”.
“Totes les opcions tindrien els seus pros i contres–reflexiona el neurofisiòleg Albares–, però jo aposto per l’horari d’hivern perquè si ens quedéssim en el d’estiu el problema seria que a l’hivern es faria clar tremendament tard, per exemple a Barcelona a les 9.15 al desembre, i això implicaria que molta gent hauria de viure les primeres hores del matí en l’obscuritat.” “I la falta de llum natural té importants repercussions en la salut, l’estat anímic, la regulació del son i el rendiment acadèmic, escolar i laboral”, deixa clar. La cronobiòloga Trinitat Cambras, que també aposta per l’horari d’hivern, s’explica: “La llum és el factor principal que posa en hora el rellotge intern” i “té un efecte diferent en funció de l’hora del dia”. “La llum al matí –indica– pot ajudar a avançar els ritmes, a anar a dormir abans i permetre una millor sincronització, mentre que la llum al vespre afavoreix l’endarreriment dels ritmes circadiaris i ens fa anar a dormir més tard.”
Als experts els preocupa que l’horari d’estiu –i per tant, tardes i vespres més llargs tot l’any– ens faci anar a dormir encara més tard del que ho fem ara. Com reflexiona Albares, “això encara accentuaria la privació crònica de son del nostre país”. Els joves en serien els principals damnificats: “Sabem que els estudiants van molt justos de son, els adolescents haurien de dormir de mitjana nou hores i en dormen set, aquestes dues hores de desajust fan que caigui un 50% la capacitat de resolució matemàtica.” No és un tema només de rendiment escolar: el 40% dels accidents de trànsit estan relacionats amb la somnolència al volant. “Dir que dormir és perdre el temps és un atac contra la salut pública, perquè és una necessitat fisiològica del nostre organisme bàsica per al nostre sistema immunitari i cognitiu, per a les funcions mentals i el rendiment al treball”, conclou l’especialista de la Teknon.
En el debat sobre els horaris, però, hi ha interessos contraposats i s’haurà de veure quin acaba imposant-se. Els associats a la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, estan en ple debat i l’horari que s’hauria de mantenir no genera, a hores d’ara, consens. Qui sí que ha pres partit és la sectorial del comerç (que inclou també hostaleria i turisme), que voldria quedar-se en l’horari d’estiu. Segons Àlex Goñi, president de Pimecomerç, es decanten per una organització del temps que “tingui més hores de llum a la tarda”. I n’explica la raó: “Perquè és el moment del dia en què es desenvolupa la nostra activitat econòmica.”
Cap als horaris humans
Sigui com sigui, les persones que fa anys que lluiten per organitzar el temps d’una forma més eficient i racional reivindiquen que la fi del ritual del doble horari sigui només un primer pas. S’hauria d’acompanyar, deixen clar, de la compactació de la jornada laboral per sortir abans de la feina, l’avançament de les hores dels àpats, l’aposta per horaris laborals més flexibles i tants altres canvis que són imprescindibles per deixar de ser esclaus del temps i tenir, per fi, uns horaris més humans.
