Estrasburg avala que les penes de presó dels etarres a França no es descomptin de la condemna a Espanya

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) dona la raó a l’Estat espanyol i avala que les penes de presó de membres d’ETA complertes a França no redueixin les seves condemnes a Espanya. Segons una sentència feta pública aquest dimarts arran de les demandes de tres membres de la banda terrorista interposades el 2016, el tribunal amb seu a Estrasburg considera per unanimitat que el fet que les penes de presó dels etarres a França no es descomptin de la condemna a Espanya no viola del Conveni Europeu de Drets Humans. Amb tot, els magistrats sí que consideren que l’Estat va vulnerar el dret a un procés equitatiu i un tribunal independent dels demandants quan el Tribunal Constitucional va rebutjar els seus recursos d’empara per “inadmissibles”.

Els tres membres que van acudir a Estrasburg fa dos anys són Santiago Arrozpide, àlies “Santi Potros”, Alberto Plazaola Anduaga i Francisco Mugica Garmendia, que denunciaven que el seu empresonament es va prolongar dotze, set i deu anys, respectivament.

Després d’esgotar les vies judicials, el 2016 Arrozpide, Plazaola i Mugica van exigir al TEDH que la justícia espanyola reconegués les penes que ja havien complert a França en el còmput total de les seves sentències a presó a Espanya.

Arrozpide, “Santi Potros”, va ser condemnat a 10 anys de presó per crims comesos a França el 1987. El 2000 va ser entregat a les autoritats espanyoles on va ser sentenciat a més de 3.000 anys de presó per diversos atacs terroristes, entre ells l’atemptat d’Hipercor a Barcelona. Tot i això, la condemna màxima que se li va imposar va ser de 30 anys. Posteriorment, “Santi Potros” va reclamar que se li descomptessin els 12 anys de la sentència francesa d’aquesta trentena d’anys.

Els casos de Plazaola i Mugica són similars. Tots dos sol·licitants van ser també arrestats i condemnats a França per delictes de terrorisme vinculats a ETA. Van complir les seves condemnes i després van ser extradits a Espanya, on van ser també jutjats i condemnats a presó, el primer per un atac terrorista a l’Estat el 1987 i el segon per diversos atemptats i assassinats comesos entre 1987 i 1993.

Tots dos van sol·licitar la inclusió de la pena ja complerta a França en la pena de presó dictada però, igual que en el cas d’Arrozpide, el Fiscal de l’Estat va oposar-se a l’admissió de l’Audiència Nacional -que en primer lloc va permetre el requeriment- i va recórrer al Tribunal Suprem. En última instància, els dos condemnats va presentar recursos d’empara al Constitucional però l’Alt tribunal va declarar-los “inadmissibles”.