Societat

LAIA SERRA

PENALISTA I INTEGRANT DE DONES JURISTES

“El masclisme digital està organitzat i és violència política”

L’advocada ha elaborat l’informe ‘Les violències de gènere en línia’, editat per Pikara Magazine, i amb el qual insten el Congrés a protegir les dones a les xarxes i alhora és una eina per a feministes

És l’autora de l’informe ‘Les violències de gènere en línia’ . Com sorgeix?
Fa temps que rebo consultes de dones que pateixen assetjament a les xarxes, des de dones que pateixen violències per l’exparella, a comunicadores, artistes, activistes. També estic defensant dones acusades de difamació per part d’homes que s’han vist denunciats per elles a les xarxes socials. Les dones que fan denúncia pública sovint reben escarni públic, l’anomenat victim blaming. Aquesta situació em va motivar a fer-lo.
Què recull l’estudi?
L’informe sintetitza els sabers i reflexions de les activistes techies i les recomanacions internacionals i europees. El juliol passat les Nacions Unides ja van denunciar aquest abordatge incorrecte generalitzat. Hi analitzo patrons de violències, dones diana, la resposta dels operadors jurídics, que és una part de la causa de l’alta infra-denúncia. També hi ha reflexions sobre l’anonimat com a aliat de les dones, la construcció amb visió d’home de les noves tecnologies, seguretat a internet i la responsabilitat de les intermediàries d’internet. Recau en mans d’empreses privades el filtratge de discursos a escala mundial. No estan subjectes a les regles de la democràcia, són opaques i reprodueixen valors i jerarquies, entre elles les violències envers les dones. Les activistes d’Amèrica llatina parlen de “colonialisme digital”, per denunciar el biaix occidentalitzat de la moderació de continguts, vetant per exemple l’exhibició de cossos, encara que no sigui de manera sexualitzada. Fa pocs anys ha emergit la necessitat de defensar els drets humans també en l’ àmbit digital.
Quins impactes tenen?
La violència on line és una continuació de la off line. Comparteixen causes i objectius: control, silenciament i imposició de privilegis. Per això afirmo que el masclisme digital està organitzat i són violències polítiques. Per copsar la seva gravetat, cal avaluar el dany individual, des de la pèrdua de benestar fins al suïcidi, en casos extrems. Són danys reals, no virtuals! I alhora cerquen expulsar de la participació política un sector, com el feminista, i perpetuar un ordre social. Les dones paguem la nostra exposició pública amb qüestionament i violència.
Hi ha eines per fer front a les violències masclistes 2.0?
Estem molt enrere en aquest sentit; a l’Argentina, per exemple, ja hi ha la proposta d’ampliar la legislació sobre violència masclista incloent el dret a “la dignitat digital de les dones”. Les actuals eines legals no ens protegeixen adequadament del masclisme digital. No cobreixen totes les situacions i no incorporen la seva dimensió discriminatòria i política. La jurisdicció civil té un enfocament de protecció reputacional, honorífic. El Codi Penal preveu delictes tecnològics, però no cobreix totes les formes de violència 2.0 i només concep com a violències de gènere les comeses en el marc de la (ex) parella, deixant fora la resta. En molts casos s’exigeix denúncia de l’agreujada per activar el procés. L’Estat i la resposta judicial no està demostrant que es prengui seriosament aquestes violències. No tenen en compte la pràctica impossibilitat d’esborrar definitivament continguts nocius, del ràpid escalament de la distribució de continguts, de la transnacionalitat... La societat tampoc se n’està responsabilitzant.
Dimarts van registrat una interpel·lació al Congrés perquè s’abordin les violències en línia.
Sí. La interpel·lació parteix de la constatació que l’Estat espanyol incompleix l’anomenat principi de diligència deguda, consistent en la seva obligació de prevenir, investigar, sancionar, reparar i assegurar la no repetició de totes les violències masclistes, incloses les digitals. Amb Pikara Magazine, comptant amb el suport de la Fundació Calala Fonde Mujeres i de l’ONG Front Line Defenders, vam fer aquest estudi per proporcionar eines a les dones i col·lectius i paral·lelament una queixa que inclou una diagnosi de la situació i nombroses propostes de polítiques públiques. Hem fugit d’un enfocament punitivista en les propostes. Prioritzem la recopilació de dades per estudiar amb rigor el fenomen i poder dissenyar respostes efectives.
Vox qüestiona la llei de violència masclista. És llibertat d’expressió?
Contraposar dignitat i llibertat d’expressió és un fals debat. Existeix llibertat d’expressió quan es donen les condicions perquè cap veu quedi marginada. Les organitzacions reaccionàries segueixen una estratègia comunicativa recurrent. Primer es banalitza: les discriminacions no existeixen o bé no són tan greus. Després es deslegitimen les reivindicacions igualitàries en una idea residual o, pitjor encara, en una pretensió d’assolir privilegis. Es qüestiona de forma subtil i un cop s’ha assolit provocar un cert coixí de reaccions emocionals contràries a aquelles reivindicacions, s’ataca de forma explícita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El barri barceloní del Fort Pienc dedica una plaça a Anna Lizaran

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Diversos fronts que deixaran precipitacions

Barcelona

Centenars de manifestants surten al carrer per reclamar pensions “dignes”

Barcelona

Prohibit el trànsit per la frontera amb França per les protestes dels ‘armilles grogues’

Barcelona

El govern de Sánchez inicia la derogació de la ‘llei Wert’

Barcelona

El groc de la llibertat, a Girona

girona

Colau frena durant un any les construccions a Gràcia

barcelona

El Gran Recapte recull 450 tones a la demarcació

GIRONA

Repàs històric amb quadres i subhasta a Bonmatí

sant julià del Llor i bon