“Els petits gestos també són grans causes”

És que, si no, no tindria sentit. De coses conservadores que volen fixar l’statu quo, el món n’és ple i, en canvi, anem molt escassos de publicacions com l’Agenda. Per això hem de fer tots els possibles perquè tingui continuïtat. És una gran ocasió per reflexionar i fer veure a la gent que hem de canviar estils de vida.

L’Agenda té aquest avantatge, que és un diàleg entre les dues bandes de l’Atlàntic i ens nodrim mútuament. Aportem les mesures que podem per a la transformació d’aquesta societat tan injusta i que sempre oblidem mirant cap a un altre costat. Per això aquest any fem una parada molt convenient per enfocar les causes quotidianes.

Ens van demanar [diu Puigdevall, de Càritas] quin era el col·lectiu més vulnerable des del nostre punt de vista, i nosaltres, que acabàvem de fer un estudi, vam dir que les persones més vulnerables eren les que havien experimentat algun procés de mobilitat al llarg de la vida. Nosaltres diem que hi ha un risc molt elevat que moltes d’aquestes persones visquin processos de pobresa i vulnerabilitat. Algunes de les que han pogut estar acompanyades per Càritas han aconseguit sortir-se’n trobant feina, relacionant-se amb el seu entorn... Hem vist que és el conjunt de moltes petites coses (orientació, bona acollida, acompanyament, ajuda en la recerca activa de feina...) el que fa que es pugui tenir èxit. Per això volem destacar el valor de les petites coses. El món s’aguanta perquè hi ha més persones que, sense fer soroll, intenten donar la mà als altres.

Sí, fa uns deu anys es va afegir “mundial” a l’Agenda Llatinoamericana, perquè es va veure que el món és global. Aquesta idea que estem tan interrelacionats és relativament nova, i que els problemes que tenim aquí repercuteixen molt lluny i al revés. Moltes vegades no en fem cas, de les coses, com que nosaltres ja vivim bé...! Però no, no és així. Quants anys fa que dèiem que la immigració porta riquesa als països i que s’ha de rebre i acceptar...? Advertíem que la immigració és imparable, que arribaria de la manera que fos. I així ha estat, i ara molta gent es queixa. Si volem realment ser feliços, el millor que podem fer és dedicar-nos a ajudar els altres. No hi ha cap més solució. I això ha de ser global.

Les persones que ens preocupem per com va el món i que intentem ser solidàries hem de fer una gran reflexió, perquè moltes vegades ens dediquem més a les qüestions èpiques, travessar l’Atlàntic agrada molt, o a cridar... Però, en canvi, hem de potenciar allò que és quotidià: estar atent a les persones vulnerables que tens al costat i ajudar-les. I el que cal és que, a banda de dedicar-nos a les grans causes, siguem coherents. L’Agenda d’aquest any és una bona oportunitat per revisar la nostra vida: som realment coherents?

És una gran paradoxa. Al llarg de la història n’hi ha hagut moltes i ara en vivim unes quantes. Què passa dins les persones humanes que rebutgem unes actituds i uns valors d’uns líders que estan sorgint i els acabem votant. També ens hem de preguntar què hem fet malament per arribar fins a aquest extrem.