Barcelona ja acumula 3.000 multes a patinets elèctrics

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha interposat, entre principi d’any i el mes de novembre passat, prop de 3.000 sancions contra usuaris de patinets elèctrics que incomplien l’ordenança municipal que va entrar en vigor el 2017 per regular l’ús d’aquesta mena de ginys. La majoria d’aquestes multes, fins a dues terceres parts, s’han tramitat contra particulars que cometen les infraccions més comunes que identifica la normativa, com ara circular per la vorera o fer-ho a més velocitat de la que està permesa.

Un d’aquests casos és el del noi que va ser enregistrat per un taxista, a mitjans de novembre, anant a més de 60 km/h amb un patinet per la Diagonal amb una noia que, més tard, es va saber que era menor. Doncs bé, tot plegat li suposarà una sanció de 1.000 euros que, en realitat, en són dues de 500. Una és per transitar per la calçada, i la segona, per fer-ho amb un acompanyant. En aquest cas, la velocitat excessiva no ha pogut ser considerada punible, ja que aquesta circumstància ha de poder ser corroborada directament per l’autoritat policial. I no ha estat el cas. Per tancar aquest balanç estadístic, el terç restant de multes incoades durant aquest any, ho han estat contra empreses, com ara de lloguer, que han vulnerat els apartats del text que regulen aquest fenomen més com una activitat empresarial.

L’intendent major de la Guàrdia Urbana, Ricardo Salas, va reconèixer ahir, mentre detallava les xifres, que enguany s’ha registrat un increment de les infraccions lligades a aquest tipus de mobilitat personal, i que aquest repunt està sent especialment pronunciat des del mes d’abril passat. Una primera anàlisi d’urgència permet elucubrar que aquesta tendència a l’alça està directament lligada a l’eclosió que està experimentant aquest tipus de vehicles, amb les seves múltiples variants, a Barcelona. “El patinet ha vingut per quedar-se”, reflexionava Salas, que també va voler recalcar que per garantir el seu encaix i cohabitació en l’estructura de la mobilitat de la ciutat, cal que els seus usuaris respectin les regles de joc. És a dir, la normativa local.

I aquesta, exactament què diu? D’entrada diferencia entre diversos tipus de vehicles de mobilitat personal. Per començar hi ha els del tipus A, categoria que inclou les plataformes rodants, d’una o dues rodes, i els patinets elèctrics més petits. Cap d’ells pot fer més d’un metre de longitud i 25 quilos de pes. Després vindrien els de tipus B, com ara les plataformes de manillar (tipus Segway) o els patinets més grans –fins a 1,9 metres i 50 quilos–. Els següents epígrafs que enumera l’ordenança –C-0, C-1 i C-2– inclouen altres tipologies de ginys que també han tingut una expansió sense precedents a la ciutat, com ara les bicicletes que funcionen com a taxi o s’utilitzen per al repartiment de mercaderies. Tornant, però, als patinets, la directriu per als dels tipus A i B estableix que poden anar pel carril bici, sigui o no segregat, pels carrers de plataforma única i els parcs públics. També es diu que els que agafin una velocitat superior als 20 km/h podran utilitzar les calçades de les vies on la velocitat topall és de 30 km/h. Com a regla general s’ha de tenir més de 16 anys per dur-ne un, i quan sigui una plataforma de manillar o patinet gran, cal fer-ho amb un casc.