Nova campanya contra la catalanofòbia a la justícia

La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa una nova campanya de denúncia contra la catalanofòbia de la justícia, per recordar als catalanoparlants que tenen tot el dret d’emprar el català en qualsevol acte o comunicació amb els tribunals de justícia. El cas dels presos polítics independentistes, que han demanat declarar en català davant el Tribunal suprem (TS), ha tornat a posar sobre la taula l’escassa millora de la situació de la llengua en l’àmbit judicial.

El desconeixement de la llengua i la catalanofòbia va generar l’any 2018 més d’una vintena de casos greus de discriminació lingüística en algun tribunal. La Plataforma per la Llengua denuncia aquesta situació mitjançant un espot, basat en fets reals, en què un jutge suspèn un judici perquè l’acusat demana poder-se expressar en català. L’espot, protagonitzat per l’actriu Carme Sansa i l’actor Ricard Borràs, forma part de la campanya Prou de catalanofòbia.

La Plataforma per la Llengua posa com a exemples els casos d’altres països amb una diversitat lingüística equivalent a l’Estat espanyol. A Bèlgica i al Canadà els jutjats funcionen en les llengües pròpies de cada territori. Al Canadà tots els tribunals federals poden treballar en anglès o en francès. A la regió belga bilingüe de Brussel·les hi ha tribunals en francès i altres en neerlandès per així garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, els ciutadans de tot l’Estat poden demanar el trasllat de les causes judicials a un tribunal que utilitzi la seva llengua.

L’any 2017 es van dictar a Catalunya 224.220 sentències. Només 18.346 estaven escrites en català. Si fa dos anys l’ús del català ja va caure a mínims històrics, amb el pitjor registre dels darrers deu anys, l’any passat la situació va empitjorar fins a tan sols 8,2% de resolucions en aquesta llengua, segons les dades del departament de Justícia. Només a les Terres de l’Ebre va pujar el nombre de sentències en català durant el 2017, mentre que a la resta del país van baixar.