Mor la lingüista i filòloga Aina Moll, als 88 anys

La filòloga menorquina Aina Moll i Marquès va morir ahir a Palma als 88 anys. L’acadèmica i activista lingüística va destacar per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística, a les quals va dedicar la seva vida professional. Ha estat un referent en la normalització de la llengua després de la persecució de què va ser objecte durant el franquisme, i sobretot per la seva doble visió d’experta en les paraules i alhora en l’ús que en poden fer els parlants i les regles que l’haurien de facilitar.

Aina Moll era la filla gran del també filòleg Francesc de Borja Moll. Va col·laborar en els dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear, que va liderar el seu pare i que va esdevenir una obra cabdal tant per a professionals de la llengua com per a no especialistes. Juntament amb altres lingüistes, va ser una de les responsables de la recuperació de força mots del valencià i del balear. Filòloga precoç, de ben jove ja es va empeltar dels debats que el seu pare feia “a casa, a Mallorca, amb altres filòlegs”, recordava ella mateixa. A més de col·laborar en el diccionari, va començar de jove a impartir classes de català a les Balears: primer, en la clandestinitat; després, a les acaballes del franquisme, als anys setanta, de manera reglada. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 s’hi llicenciava en l’especialitat de filologia romànica, i va ampliar els estudis a la Sorbona de París, a Estrasburg i a Zuric.

Va ser la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat (1980-1988), en els primers governs de Jordi Pujol. I més tard, assessora lingüística i responsable de llengua també del govern balear, amb el qual només va deixar de col·laborar quan va ser elegit president el popular José Ramón Bauzá. El conflicte pel trilingüisme que arraconava el català va ser la darrera croada en què es va implicar Moll, i fins i tot en moments complexos, com la vaga de mestres balears del 2016, Moll era optimista sobre el futur del català: “Tant que ens ha costat recuperar-lo, com voleu que ens dobleguem davant d’alguns ignorants?”, reflexionava aquells dies.

La seva feina al capdavant de la política lingüística catalana i balear es va caracteritzar per la recerca del consens, sense renunciar a la fermesa. En l’acte de reconeixement com a doctora honoris causa per la Universitat Oberta, la rectora, Imma Tubella, s’hi va referir com una “activista silenciosa i pacífica”. En la laudatio, el lingüista Isidor Marí la qualificava també de dona “tenaç i coratjosa” en la defensa de la llengua. Són alguns dels adjectius que la definien, perquè sempre havia apostat per la normalització “sense conflicte i de manera amable, encara que amb fermesa i en tots els àmbits de la societat”, recordava ahir Joaquim Arenas, un dels seus col·laboradors i impulsor de la immersió a l’escola.

Perquè un dels lemes de Moll era que “el català és cosa de tots i en tots els àmbits”. Tot i que la plasmació de la recuperació lingüística va ser més efectiva en el sector educatiu que en d’altres, Moll era partidària d’aplicar-la en altres sectors tan complexos com el judicial i el cultural, així com en els espectacles i els mitjans de comunicació. Com a recuperadora de mots i també gestora lingüística, reivindicava un “esforç unitari i inclusiu per poder salvar la llengua”, deia. En el seu discurs a la UOC del 2012, esperonava els catalanoparlants a “defensar amb coratge la llengua com a pròpia” i reclamava que s’apliqui “una política lingüística més exigent i difícilment atacable”, amb referència al fre judicial a què s’ha sotmès algunes escoles de Catalunya i a la permissivitat en les sancions lingüístiques.