Societat

opinió

Aina Moll, seguirem els teus passos

Que una filòloga menorquina fos la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya no hauria d’estranyar ningú. Com en tants altres àmbits, l’exemple d’Aina Moll (Ciutadella, 1930 - Palma, 2019) ens recordava que la llengua catalana va més enllà de les fronteres administratives autonòmiques, i que quan parlem de llengua ho fem tenint en compte les diferents varietats lingüístiques d’un català ric i divers, amb les seves particularitats i tots els seus accents.

La nissaga dels Moll és l’exemple de l’evolució del país i de la nostra llengua al llarg del convuls segle XX. El seu pare, Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991), va ser una de les ànimes, juntament amb mossèn Alcover, del Diccionari català-valencià-balear, obra cabdal per entendre la lingüística dels nostres dies.

El Diccionari, com la resta de projectes editorials i filològics que va emprendre, va haver de desenvolupar-se durant la llarga nit franquista, des d’un voluntarisme constant, sense poder comptar amb el suport d’unes institucions que tot just sobrevivien a l’exili.

Si el seu pare és la imatge d’aquella cultura catalana de la represa que intenta sobreposar-se a les circumstàncies, Aina Moll tingué la possibilitat, entre el 1980 i el 1988, de posar les bases de la política lingüística d’unes institucions restablertes poc abans. Calia reconstruir Catalunya, calia que la llengua tornés a ser la llengua de l’administració i de l’escola, calia disposar d’uns mitjans de comunicació propis en català, calia que les empreses veiessin la nostra llengua també com una eina útil per al comerç.

Així, les grans campanyes de llengua dels primers governs de la Generalitat tindran l’empremta d’una filòloga vinculada, d’una banda, a les arrels terminològiques de la ingent tasca familiar i, d’altra banda, a la mirada europea d’aquells que van ampliar els seus estudis a diverses ciutats europees.

Els reptes de la llengua catalana, però, són nombrosos. I, si bé van oferir-se eines i van construir-se consensos que ens han estat molt positius, cal que tant des de les institucions com des de la societat civil continuem tirant endavant per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

D’aquesta manera, des de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, seguirem treballant per enfortir aquest nexe territorial que ella representa i per consolidar i ampliar allò per què tant Aina Moll com el seu pare van treballar tota la seva vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Escala analitza el comerç del nucli antic per millorar-lo

L’ESCALA
Economia
6a edició de la fira Fiporc

L’oda al porc de Riudellots

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Investiguen un abocament il·legal a les hortes de Santa Eugènia

girona

Carnestoltes de Banyoles amb joc virtual

BANYOLES
opinió

La complexitat dels barris de Font de la Pólvora i Sant Joan

Director dels serveis Territorials del Departament d’Interior a Girona

Incertesa entre pares de nens de ventre de lloguer

BARCELONA

Ajuda per cobrir despeses

Un pla de treball

Suport i acompanyament