Societat

Societat

La joguina es queda òrfena

El Palacio del Juguete, l’emblemàtica botiga del centre de Barcelona, tanca portes després d’una dilatada trajectòria de 83 anys

El joc electrònic, primer, i el comerç digital, després, fan inviable la venda al detall de les joguines

Ja fa molts anys, quan els nens i nenes de Barcelona baixaven a la fira de Santa Llúcia amb els seus pares, era obligat, de retorn a casa, parar davant l’immens aparador del Palacio del Juguete, al carrer dels Arcs, a tocar del Col·legi d’Arquitectes, i encastar el nas i les manetes a les vidrieres darrere les quals s’exposaven tot tipus de joguines. Com més enllardats del baf i les ditades quedaven els vidres, millor, senyal que el reclam publicitari de l’aparador havia funcionat i que la caixa registradora, situada en una posició elevada, en un singular púlpit de fusta i cristall, com les antigues cabines dels cobradors de bitllet de l’autobús, funcionava a tot drap.

Fins al 2014, els fantàstics aparadors d’aquesta emblemàtica botiga de joguines, plens a vessar d’objectes per a l’oci infantil, van fer les delícies de grans i petits, però a partir d’aquell any i a causa d’un mercat de lloguer desbocat, l’establiment va haver de tancar portes i traslladar-se al carrer dels Capellans, just al darrere de l’emplaçament original, mantenint el nom però reduint l’espai i, evidentment, la capacitat de negoci. Cinc anys haurà sobreviscut el Palacio al seu nou emplaçament, perquè aquest abril el seu propietari, Xavier Banchs, net del fundador del negoci, plega, es jubila, tanca definitivament. Les joguines de la ciutat de Barcelona es queden sense palau després de 83 anys d’història i els nens de la ciutat, sense aparador, encara que més petit, on badar i somiar.

“El primer record que tinc de l’antiga botiga és de principi dels anys seixanta, clavant claus en una caixa de fusta on posàvem les joguines que enviàvem a altres establiments del país”, explica en Xavier. Efectivament, el Palacio funcionava com un gran magatzem de venda al detall i també de venda al major, distribuint producte per tot el país. Banchs explica que la venda al major “funcionava molt bé” i recorda també el boom que va fer la botiga després del 1992, quan el nou turisme va animar les vendes.

Ara el negoci s’ha convertit en ruïnós. “Treballo com a teràpia, perquè així em mantinc actiu, però cada mes hi he de posar diners”, assegura. Segons Banchs, el que ha passat en el sector de la joguina és molt simple: la combinació del joc electrònic més el comerç electrònic ha dinamitat la joguina tradicional i la forma tradicional de vendre. “Aquí, a Ciutat Vella, hem anat tancant totes les botigues de joguines; la del Pi, Banys nous, la de Jaume I, Llibreteria, i ara em toca a mi.”

En Xavier es jubila i cap dels seus dos fills seguirà el negoci, com sí que va fer ell quan va rellevar el seu pare, que, al seu torn, havia agafat el testimoni de l’avi. “Ja fa temps que ho vaig veure venir, que això no tindria futur, i els vaig encaminar cap a altres activitats”, explica. En té dos, de fills, un noi i una noia, i tos dos es guanyen la vida treballant a l’aeroport del Prat. Del sostre del petit despatx de la botiga hi pengen uns avions de llautó, úniques joguines antigues que en Xavier conserva. “Me les emportaré i en faré un mòbil per al meu fill.” Serà l’últim regal, l’última joguina que sortirà del Palacio.

De 300 a 30 m²
Durant quasi vuit dècades, el Palacio del Juguete va estar ubicat en un establiment de 300 metres quadrats en règim de lloguer antic pel qual els propietaris del negoci van arribar a pagar un màxim de 1.000 euros. Quan els propietaris de l’immoble van actualitzar preus i en van demanar 35.000 euros, el comerç tradicional va haver de tocar el dos, deixant pas a una botiga de calçat esportiu de marca, una firma habitual en qualsevol eix comercial de qualsevol ciutat del món. “Vàrem anar a trucar a la porta de l’Ajuntament, però ens van dir que no hi podien fer res”, explica Banchs. El Palacio es va refugiar en un petit establiment, que havia estat el magatzem de la botiga original, que es distribueix en tres peces: l’espai de la botiga, un petit lavabo i un diminut despatx, tot plegat en el reduït espai de 30 metres quadrats i pagant un lloguer de 900 euros al mes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dues víctimes mortals a les carreteres catalanes

Barcelona

Els casos de tuberculosi a Catalunya baixen del miler per primera vegada

Barcelona
RELIGIONS

Vides de jesuïtes

Barcelona
SOCIETAT

La Ruta del Bacallà de Damm, a una trentena de restaurants de Barcelona

El Clínic potencia la recerca de noves immunoteràpies

Barcelona

30 anys de centres cívics de Girona

girona

El turisme de països llunyans genera un 50% d’ingressos

Barcelona

Segon sopar en benefici de l’Idibgi

vilablareix
societat

Poma de Girona per a Brugada