Patrimoni
El feixuc repintat de la torre de Can Mario
El centenari dipòsit modernista es pot admirar de nou, després de vuit mesos amagat rere la bastida per restaurar-lo
L’actuació es va ajornar a l’estiu i s’ha alentit pel debat cromàtic entre el consistori i Patrimoni
La torre dipòsit modernista de Can Mario ha quedat alliberada aquesta setmana de la gran bastida que l’havia amagat des de mitjan juny de l’any passat. En total, vuit llargs mesos que il·lustren la complexitat de mantenir un dels elements més icònics i bells del municipi, des que el projecte de l’arquitecte General Guitart Lostaló, amb les aportacions de Josep Maria Manich, enginyer de la gran fàbrica Miquel, Vincke i Meyer, a principis del segle XX.
Ha estat el tercer cop que s’hi feia manteniment des del seu pas a titularitat municipal, a finals del segle passat. Entre els anys 2001 i 2002, arran de la seva declaració com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), va ser pintada del color gris actual. Però l’efecte del rovell i la corrosió, agreujats per la poca distància amb el litoral, fan necessari un manteniment periòdic. El 2009 van tornar a restaurar-se alguns dels elements –un embellidor, fixacions i soldadures metàl·liques– però una dècada després havien tornat a trencar-se peces i les planxes del cilindre del dipòsit mostraven signes de mal estat. Per tot plegat, al 2017 es va tancar al públic. I ara la intenció és que s’hi pugui tornar a pujar al mirador, tot un atractiu turístic per admirar la torre al detall i les vistes.
Les dificultats
L’actuació, executada per l’empresa especialitzada Leinad, ha suposat una despesa d’uns 180.000 euros i s’ha allargat més del previst. Primer, es va haver d’ajornar l’inici dels treballs en espera que arribés l’informe de la comissió territorial de Patrimoni Cultural. I quan es va començar a sorrejar l’estructura metàl·lica, per eliminar la pintura, era estiu i la pols de sílice a pressió escapava de la malla protectora, amb queixes veïnals de la zona del nucli antic fins on arribava el material, i la necessitat de mantenir finestres tancades perquè no arribés a l’interior d’habitatges i locals.
Al juliol es va decidir ajornar l’actuació fins al setembre, mentre el govern local encara argumentava la conveniència de deixar el ferro vist, només amb una capa d’un vernís protector, per simplificar el manteniment, detectar ràpid els punts delicats i no haver d’eliminar l’esmalt periòdicament. També plantejaven recuperar-ne l’estètica industrial, amb el dipòsit blanc, però Patrimoni ha insistit que es repintés altre cop després d’aplicar-hi la protecció, perquè així també és més vistosa de nit. Les pluges del novembre van acabar d’alentir l’operació, però finalment hi torna a haver torre per a uns quants anys més.
