La contaminació de l’aire causa set milions de morts prematures anuals al món
L’ONU preveu que la resistència als antibiòtics serà la primera causa mortal el 2050
El benefici per mitigar els efectes del canvi climàtic doblaria la inversió
La mortaldat prematura causada per la contaminació ascendeix ja a milions de persones, i a altres organismes vius no comptabilitzats. Fins al 2050, la tendència anirà a l’alça si no s’accelera la implantació de mesures de protecció del medi ambient. L’alerta la va donar ahir l’ONU en la presentació de l’Informe Mundial del Medi Ambient, durant l’assemblea que l’organització internacional celebra a Nairobi (Kenya).
Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà seran els principals perjudicats per les morts prematures a causa de la contaminació de l’aire, que actualment ja mata entre sis i set milions de persones anualment. Els més vulnerables són la canalla, els ancians, els qui tenen malalties cardiorespiratòries i els més pobres, segons aquest informe elaborat per 250 científics de més de setanta països. L’ONU assenyala que d’aquí a tres dècades la resistència als antibiòtics, provocada entre altres coses pels abocaments d’aigües residuals, serà la primera causa de mort al món. L’habilitat de bacteris, virus i alguns paràsits per evitar l’efecte dels antibiòtics expandirà infeccions entre la població mundial. L’informe planteja també solucions, com ara estendre les depuradores que eliminen bacteris resistents. Un altre efecte de la contaminació sobre la vida són les alteracions en el sistema endocrí, a causa dels anomenats “disruptors endocrins” presents en molts productes químics d’ús diari. Alteren la fertilitat, el desenvolupament neurològic i desenvolupen càncers com el de pit o el de pròstata. Els experts de les Nacions Unides assenyalen que les mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic costarien uns 19 bilions d’euros, però la millora en la salut revertiria en més del doble en beneficis, 47 milions.
L’informe explica que als països desenvolupats el 33% dels aliments acaben a les escombraries. Per contra, la reducció del consum de carn i del malbaratament alimentari retallaria a la meitat la necessitat de produir aliments. També estalviaria recursos ambientals, en necessitar menys terres de conreu. A mitjans d’aquest segle, al planeta hi viuran més de 9.000 milions de persones. Més del 70%, si no canvien les tendències actuals, viuran en ciutats. Els experts de l’ONU recomanen inversions en plans de desenvolupament a les àrees rurals per frenar aquestes migracions.
L’augment de la temperatura “devastarà” l’Àrtic
A Nairobi ahir es va presentar un segon informe sobre el canvi a l’Àrtic, una regió clau per l’escalfament del planeta. El 2050 la temperatura de la zona haurà pujat entre 3 i 5 graus i els científics consideren que això “devastarà” la regió i elevarà el nivell dels oceans a tot el món. El desgel de l’Àrtic podria despertar el “gegant adormit” que és la zona i causar més gasos d’efecte hivernacle amb el trencament del permafrost, així com un augment de la contaminació dels oceans. “Molts d’aquests canvis a l’Àrtic són irreversibles”, assegura l’ONU. Afectarà directament els quatre milions d’habitants de l’Àrtic, el 10% dels quals són indígenes.
La contaminació del plàstics afecta també la zona, però és un problema global de primer ordre. Cada any, se n’hi llencen uns vuit milions de tones i els científics reclamen un acord global per frenar-ho. Representen el 75% de la brossa dels oceans i afecten greument la biodiversitat.
