Societat

ALBA CUEVAS

DIRECTORA DE SOS RACISME A CATALUNYA

“Els menors migrants volen formar-se i no estar al carrer”

“Si no fem res, d’aquí a vint anys tindrem un problema amb molta gent a l’atur, sense papers i una precarietat absoluta”

“Han de tenir espais d’interacció amb altres joves i incloure’s en el teixit juvenil”

La portaveu de SOS Racisme reclama mesures a llarg termini per a la integració dels menors que arriben sols a Catalunya.

Els atacs a centres de menors han aixecat l’alarma?
És una mostra del racisme social que és latent i que veiem com es manifesta violentament. Alguns mitjans han fet grans titulars davant l’arribada massiva de menors i això va impactar. Hi ha un altre fet important, i és l’acció individual que denota la manca de treball en l’àmbit dels valors per als joves que van anar al centre de Castelldefels decidits a tirar pedres. En la prevenció de conflictes i en la cohesió social estem molt coixos.
Reclameu més treball comunitari. Arriba tard?
S’han centrat els esforços a buscar els equipaments per a l’acollida i anem tard amb els programes de mentoria als municipis on hi ha centres de menors. A Canet va ser un èxit de voluntaris. Necessitem una resposta immediata i pensar a llarg termini perquè continuaran arribant joves que venen a quedar-se i que es faran grans.
Una mirada a llarg termini, què vol dir?
S’ha de donar resposta als nens tutelats, no només als estrangers, perquè entre els 15 i 23 anys tinguin prou eines i recursos per fer el pas a la vida adulta perquè no tenen cap referent quan surtin del centre. Si no fem res, d’aquí a vint anys tindrem un problema amb molta gent a l’atur, sense papers i una precarietat absoluta. Sense feina també creix la delinqüència.
L’etiqueta del col·lectiu, Mena, ha fet molt mal?
No es pot obviar que la part d’estrangeria els marca i no és el mateix tenir papers que no tenir-ne. Però s’han de veure com joves amb els seus interessos pel lleure, l’esport o els estudis. Han de tenir espais d’interacció amb altres joves i incloure’ls en el teixit juvenil per compartir aquest moment vital.
La urgència ha obligat a prioritzar l’acollida. Ara què toca?
S’ha sabut donar una resposta immediata, però s’ha de mirar com introduir-los en el circuit de protecció a la infància. No pot ser que estiguin separats en centres que són només per a estrangers. Necessitem que la Generalitat s’hi posi i que, ja sigui des d’una conselleria o des d’altres espais, es trobin els recursos. Calen polítiques públiques comunitàries per fomentar espais de trobada i de coneixement entre veïns. A l’hora de parlar dels menors estrangers no acompanyats s’han de buscar aliances no només amb entitats que treballem la immigració, sinó també des de la infància o des de la joventut.
SOS Racisme hi vol dir la seva?
Volem aportar una mirada més enllà de la intervenció que fan els educadors per evitar el racisme tant de fora com des de la institució, que no se’ls tracti de manera diferent pel seu origen. No és fàcil gestionar la diversitat als CRAE però s’ha de buscar un entorn com més divers millor.
La llei d’estrangeria és perversa amb aquests joves?
Totalment, és una cursa d’obstacles. Amb els criteris que té la mateixa Dgaia els menors tutelats poden sortir documentats al cap de dos anys, però no sempre es compleix. La tramitació, que depèn de la Subdelegació del Govern espanyol, s’allarga i tampoc es pot dir que s’estigui fent el màxim des de l’administració, que podria posar més personal per agilitzar les gestions que es fan des dels centres d’acollida.
Estan desprotegits?
Imaginem que l’atac hagués estat a dins d’una escola, on els joves també són protegits per l’administració, segur que estaríem més espantats i preocupats. Hi ha un risc de desprotecció per als menors migrants quan arriben i quan es queden fora dels circuits educatius després dels estudis obligatoris. Ells volen i necessiten aprendre, formar-se i no estar al carrer.
SOS Racisme alerta en l’ informe del creixent racisme social.
Veiem com es manifesta més durament. Ens arriben conflictes molt greus d’amenaces i agressions. Falten eines perquè la mediació no ens funciona i la convivència es degrada. És alarmant que tinguem més casos racistes entre particulars. No parlem d’insults, són situacions greus, fins al punt que una dona en va mossegar una altra. On podem arribar? Això té un grau de violència brutal...
Relacioneu la crispació amb els discursos polítics xenòfobs.
A Vox, a Andalusia li va funcionar quan va agafar l’onada migratòria dels menors immigrants per identificar aquest col·lectiu amb la delinqüència. Es crea un imaginari i els mitjans el magnifiquen, i això és el que arriba al carrer. És alarmant; veiem la correlació entre els discursos xenòfobs que ens porten més conflictes i problemàtiques racistes entre veïns.
Hi ha un racisme invisible que no es denuncia. És el pitjor?
La gent t’ho explica, però no té força per tirar endavant. No enganyem ningú i l’èxit és que la persona surti enfortida. Quan venen és que han estat víctimes d’una situació que ha fet vessar el got i al darrere surt tot el que han aguantat. També es denuncia quan són els seus fills les víctimes i per aquí no passen.
Els casos amb cossos policials són l’altre gruix de denúncies.
Treballem al costat de col·lectius de venda ambulant que saben que denunciar es pot girar en contra seva. Alguns tenen situacions irregulars o multes i s’hi juguen canviar penes de presó per expulsió. Les denúncies que es fan per identificació per perfil ètnic que ens arriben també les recollirem a l’informe l’any que ve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Un llibre per a un sostre solidari

palamos
OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

President de la Plataforma per la Llengua
EDDA PANDO
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ “TODO CAMBIA” I ACTIVISTA POLÍTICA I SOCIAL EN MIGRACIONS

“O respectem els drets humans per a tothom o anem cap a la barbàrie”

Mollet del vallès

Marxa de la Pubilla, a Maçanet, per l’Idibgi

MAÇANET DE CABRENYS

Horrorland tornarà aquest octubre a Cercs

Cercs

L’impacte del soroll en la salut és equiparable al de la pol·lució

barcelona

Els pastissers esperen vendre 700.000 mones

Barcelona
Medi ambient

Reciclar envasos tindrà premi

barcelona
Societat

Els Bombers reben 26 avisos en una nit per les ratxes de vent

Barcelona