Societat

Benítez reconeix abusos a dues víctimes i diu estar emparat pels Maristes

L’exprofessor declara en el segon dia del judici a l’Audiència de Barcelona

L’exprofessor dels Maristes de Sants Joaquín Benítez ha reconegut dos dels quatre casos d’abusos sexuals pels quals és jutjat i ha assegurat que quan els va cometre no “tenia por” perquè estava “emparat pels Maristes”, que van encobrir un cas semblant el 1986.

“Llavors no tenia por per aquest motiu”, ha dit Benítez, que ha explicat que es va tractar “d’un impuls esporàdic” i que se sentia emparat” per l’orde religiós. “Bé, doncs no sé, per què no...”, ha dit davant el tribunal de l’Audiència de Barcelona que el jutja.

Segons apunta l’agència ACN, una psicòloga que va tractar dues de les víctimes ha explicat que tots dos tenen seqüeles importants en les seves relacions tot i els anys passats d’aquells fets.

A un d’ells el va tractar entre els anys 2010 i 2013, abans de denunciar els abusos, i no li va explicar. L’aleshores adolescent tenia una relació conflictiva amb la seva família, cosa que afectava el seu rendiment acadèmic. El noi no li parlava gaire de sexe, tot i que és habitual en aquestes edats, i deia que no l’interessaven les noies. Tampoc parlava gaire dels adults en general.

Quan el 2016 el noi va explicar i denunciar els abusos, la psicòloga el va tornar a tractar, aquest cop de forma intensiva. Inicialment no li va explicar massa detalls, però la psicòloga ha dit que Benítez era com una figura gairebé “paternal” pel jove, ja que era un dels seus alumnes favorits i sortien a fer excursions amb bicicleta. De fet, als pares del noi els “tranquil·litzava” perquè creien que Benítez podia ser una “bona influència” per a ell i “suavitzar” el seu caràcter. Per això, la “sensació de bloqueig el va deixar absolutament paralitzat” en aquell moment. De fet, “se sentia impotent i amb ràbia per no poder parar l’abús”. A partir d’aleshores va adoptar una “actitud evitativa” amb el professor, amb qui no s’atrevia a enfrontar-s’hi.

Això li ha provocat que tingui una actitud distant amb la gent, per “no poder confiar en els adults per por a ser danyat”. La seva ràbia continguda la mostra amb actituds reivindicatives i poc tolerants amb les injustícies. També té problemes amb les relacions d’autoritat. Això el va portar a ser voluntari a la gossera municipal de Barcelona, ja que els gossos li donaven un vincle de confiança i lleialtat, tot i que també va tenir problemes amb els responsables de la gossera.

Margarita Pérez ha explicat que un abús sexual és un fet traumàtic similar a “l’epicentre d’un terratrèmol”, que danya principalment l’àrea sexual de la persona però té efectes en totes les àrees de la personalitat. Així, per exemple, el noi va deixar uns estudis d’FP perquè el professor li recordava físicament a Benítez.

Actualment té problemes amb els homes del seu entorn i fins i tot dificultats perquè l’abraci el seu pare. A més, va allargar molt l’inici de les seves relacions sexuals amb noies per dubtes sobre la seva identitat sexual. Per allunyar-se de l’entorn del barri on vivia i va patir l’abús va marxar a viure al Camp de Tarragona poc després de fer públics el cas.

Es dona la circumstància que questa psicòloga va treballar del 1982 al 1989 als Maristes de Sants-Les Corts com a psicòloga, i allà va conèixer Benítez. No hi tenia cap especial relació ni va detectar que abusés d’alumnes. Després de tractar els dos joves, la psicòloga conclou que l’exprofessor és un “psicòpata” però el president del tribunal li ha dit que no pot fer aquestes valoracions si no ha estudiat específicament l’acusat.

Quatre psicòlegs i psiquiatres forenses han explicat més tard que un dels joves afectats va patir bullying abans dels abusos sexuals, i han recordat que els “depredadors sexuals” són molt “hàbils” identificant persones “vulnerables”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.