El fiscal retreu la “responsabilitat moral” dels Maristes en els abusos de Joaquim Benítez
El ministeri públic assegura que l’exprofessor no té cap problema de salut
Apunta que sabia molt bé el que feia quan va abordava desenes de menors durant dècades
El fiscal del ’cas Maristes’ ha retret aquest dimecres en el seu informe final “l’actitud” de la Fundació Champagnat, propietària de les escoles Maristes Sants-Les Corts, i ha dit que té una “enorme responsabilitat moral” sobre els abusos sexuals comesos per l’exprofessor Joaquim Benítez. “Si haguessin actuat el 1986, no s’haurien produït aquests fets”, ha assegurat. Per això, considera que el beat Marcelí Champagnat, de qui procedeix el nom de la fundació, estaria “contorbat” per aquesta actuació de l’entitat, recordant que fins i tot el Papa Francesc ha demanat perdó pels abusos de sacerdots catòlics a Austràlia o Estats Units. En canvi, la fundació “en comptes d’estar amb les víctimes ha estat regatejant fins l’últim cèntim, tot i que té pòlissa d’assegurances”.
La fiscalia sosté que l’acusat no té cap pèrdua de memòria ni malaltia, distingeix entre el bé i el mal, conserva plenament les seves facultats intel·lectuals, cognitives i volitives, i, per tant, era plenament responsable dels fets. I per això, “quan deixi d’estar sota els focus de la premsa i la justícia, existeixen altes probabilitats de reincidència”.
El fiscal Javier Faus ha recordat que per donar per provats els abusos sexuals n’hi hauria prou amb la declaració de les quatre víctimes, ja que han mantingut la mateixa versió al llarg dels fets, recordant, a més, que Benítez era un professor “admirat i guai” per tots els alumnes, i per tant no tindrien res en contra d’ell per denunciar-lo. Però, a més, ha recordat que hi ha testimonis perifèrics, com els dels Mossos d’Esquadra, que van rebre una vintena de denúncies similars contra Benítez, tot i que la majoria estaven prescrites. Igualment, es van pronunciar els diversos psicòlegs, evidenciant les “greus” seqüeles que tenen els joves afectats.
Sobre la pròpia declaració de Benítez, ha recordat que només va respondre a la seva defensa, i que no se li van fer totes les preguntes pertinents. A més, diu que sobre un dels joves de qui sí va reconèixer que havia abusat, Benítez va fer, segons el fiscal, una “declaració ’light’, cínica, falsa en moltes ocasions, egòlatra, narcisista, estranya”. Sobre un dels alumnes de qui no va recordar haver abusat, el fiscal creu que o menteix o no el recorda perquè va ser un dels molts joves de qui va abusar durant dècades.
Altres advocats
L’advocada d’un dels afectats ha assegurat que l’acusat fins i tot “gairebé gaudeix” amb el judici. També l’ha acusat d’extralimitar-se en les seves funcions perquè no tenia coneixements de medicina i de parlar més davant la premsa que davant del tribunal. Però també ha estat molt dura amb la Fundació Champagnat, recordant que el vicari provincial va dir que l’escola no tenia infermeria, però tot i el fet denunciat el 1986 va permetre a Benítez mantenir una llitera en el seu despatx privat.
En un sentit similar, ha criticat la gestió de la denúncia del 2011, assegurant que el vicari va trigar dies a interposar la denúncia contra Benítez, cosa que va permetre “un pacte de silenci” per no acomiadar-lo a canvi que l’exprofessor no desvelés que els Maristes coneixien fets similars anteriors. Però aquesta “actitud laxa i imprudent” es va agreujar pel fet que poques setmanes després Benítez va ser contractat per un esplai infantil. “La Fundació tenia plena seguretat que Benítez abusava de menors i no va fer res”, ha reblat.
La lletrada d’un altre afectat, el primer denunciant el 2015, s’ha mostrat indignada pel fet que Benítez suggerís que el jove havia consentit els abusos i que havia quedat “relaxat i descansat” després de ser abusat. També ha recordat que el seu client no es pot inventar els abusos, perquè va ser el primer en denunciar-ho públicament i no coneixia altres casos similars. Per últim, ha dit que la confessió parcial de Benítez davant del tribunal es contradiu amb la seva declaració a instrucció, ja que aleshores va reconèixer més d’una masturbació i fel·lació.
L’advocat d’un tercer afectat ha recordat que Benítez ha admès més fets davant la premsa que al tribunal i busca els seus “minuts de glòria” i té “afany de protagonisme i de controlar el procediment”. A més, també ha dit que el tribunal hauria de decidir si cal investigar el vicari provincial per fals testimoni.
Els advocats de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, acusacions populars, han subscrit pràcticament el que han dit les acusacions particulars, afegint la lletrada municipal que Benítez només ha reconegut els fets que l’interessen i que no actuava per impuls, ja que triava les víctimes, i quan aquestes s’apartaven d’ell, ell les castigava marginant-les.
