Societat

La guerra i la postguerra

Les Fires van tornar l’any 1940 i es va iniciar una dècada grisa que va deixar pas a nous aires

L’esclat de la Guerra Civil va provocar que, entre els anys 1937 i 1939, a Figueres no se celebressin ni Fires ni festes. És més, l’escassetat de pa va provocar que hi hagués manifestacions de dones cridant que les volien condemnar a morir de fam. Segons recollia la premsa, el 29 d’abril del 1937: «Any darrere any, la ciutat figuerenca apareixia embellida en tots els seus aspectes. [...] Enguany, no ho veurem. La ciutat no celebrarà les seves tradicionals Fires i festes de maig perquè estem en plena guerra. Són moments d’angoixa, tristesa i dolor i, no cal oblidar-lo, tot per la guerra.» Malgrat tot, el primer de maig es va celebrar una cursa ciclista organitzada pel Club Ciclista Figuerenc a benefici dels hospitals de sang. La situació es va acabar de complicar del tot amb els bombardejos de l’any 1938 i, a principi del 1939, amb la riuada de fugitius marxant cap a l’exili. Una multitud heterogènia –des de soldats a dones embarassades, des d’infants de pit a persones d’edat que quasi no podien caminar– que va travessar la ciutat desvalisant un magatzem de mercaderies que estava situat al capdamunt de la Rambla.

Les Fires es van recuperar, el maig del 1940, amb totes les precaucions del món. La premsa remarcava que ningú no pensés trobar-se unes Fires com les d’abans de la guerra. A la misèria espanyola s’afegia la guerra europea, per què els nombrosos visitants del Rosselló no eren enlloc. Es van estrenar amb els gegants i capgrossos, balls de societat, sessions de cinema, sardanes, partit de futbol i algunes sarsueles. Cerimònies litúrgiques i militars eren el pa que més s’hi donava, com ara l’ofrena de bandera de l’associació d’excaptius i els festivals a la plaça de braus de les organitzacions de Falange.

No van canviar gaire les coses l’any següent, i la grisor va continuar tenyint-les quatre o cinc anys més. Una de les activitats que va adquirir un cert relleu van ser els campionats de tir al plat. Es feien al camp situat darrere del parc. Per les Fires del 1943, els interns de la presó cel·lular van aixecar una creu a l’exterior de l’edifici, però ells van tornar a l’interior. El 1946, es va recuperar una antiga tradició de finals del XIX i els primers anys del XX: una gran exposició de maquinària agrícola i industrial. Després d’una sèrie de gestions fallides, va ser la mateixa corporació municipal que va organitzar l’exposició amb el títol Certamen Agrícola i Industrial de l’Empordà i va repetir emplaçament a la plaça del Gra, o del Comerç com es deia en aquells anys, igual que abans de la guerra. Hi van participar41 expositors i es va encerclar la plaça amb pilars de fusta i plaques d’uralita, amb una majestuosa porta d’entrada a la part nord del recinte. Aquest certamen es va convertir durant molts anys en l’eix sobre què giraven les Fires.

Cap al final de la dècada dels quaranta es va començar a percebre un cert augment del flux de visitants. El 1949, tot i la tramuntanada, els carrers de Figueres feien goig, especialment el diumenge, amb molts visitants de fora la ciutat. L’any següent, la comissió va preparar un programa entre els dies 2 i 11 de maig, una llargada extraordinària que anunciava més bonança. Era la primera vegada, després de la guerra, que s’obria la frontera francesa i l’afluència de catalans de l’altra banda de la ratlla va ser nombrosa, especialment el diumenge, el dia de la corrida de toros. La circulació de la ciutat es va col·lapsar amb els més de vuit mil francesos arribats i la ciutat va recuperar el batec comercial, durant uns dies.

Aquest any, el dia 3 de maig, es va inaugurar el camp municipal d’esports, construït al terreny de l’antiga horta de l’asil Vilallonga, al carrer Alfar. L’Ajuntament va sufragar part de les obres amb la partida de la paga extra del 18 de juliol, que no era obligatòria i, per tant, els empleats municipals ni la van flairar. El partit va enfrontar el Figueres i el Barcelona, que es va imposar per 4 a 2.

El 1951 va ser l’any que Dalí va respondre la pregunta si la guerra freda es tornaria calenta amb la diatriba que comparava els focs d’artifici de la fira amb l’apocalipsi atòmic. «Closa la festa [...] apareixerà el [...] visca Figueres.» La projecció internacional del pintor ja era tan important que el New York Times va dedicar un editorial a la ciutat. Aquest any, va morir l’artista de circ figuerenc Jaume Cunillera, el dia abans que actués a la ciutat. Habitualment, la presidència de la comissió de les fires la portava l’alcalde, però, l’any 1953, la va delegar a Enric Arbolí. Aquest any, els aficionats al futbol van poder veure el Barça i l’Espanyol i molt especialment Kubala. Va ser un bon any, amb espectacles de nivell com ara el de Conxa Piquer, amb l’espectacle Salero de España, o el film El mayor espectáculo del mundo, que es va considerar tot un esdeveniment. Es flairava primavera i tot plegat portava a pensar que s’acostaven temps millors.

La ràdio hi era present

Durant un parell d’anys, les emissores de Ràdio Girona i Ràdio Olot van ser presents en les Fires de manera esporàdica, ja que no es disposava d’emissora local. El 1954, Ràdio Girona EAJ38 va instal·lar uns estudis al pla mes elevat de l’ajuntament i, mitjançant una antena mòbil va retransmetre els actes més destacats de les Fires. Es van estrenar amb la sardana Empordà.

Ballar i omplir la panxa

Si alguna cosa tenien de positiu les festes enmig de tanta misèria, eren els abastiments, que es veien lleugerament millorats. El 1944, es van repartir per unitat un quart de litre d’oli, 250 grams de sucre, 250 d’arròs, 250 de sabó, 50 de cafè, 100 de xocolata i 200 de bacallà. L’altre aspecte positiu era la presència de l’orquestra municipal de la ciutat de Barcelona, el anys 1944 i 1945, un conjunt amb molta anomenada. Els concerts se celebraven al Teatre Jardí, que s’omplia de gom a gom. L’entrada de llotja i butaques valia 15 pessetes i la general, 2. La direcció de l’orquestra anava a càrrec del mestre Eduard Toldrà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dracs de Barcelona organitza un torneig de futbol contra la transfòbia en el món de l’esport

Barcelona

Desmantellen un grup de llauners traficants que captava turistes i els venia droga en pisos del barri Gòtic de Barcelona

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Augment de la temperatura

Barcelona

La carretera C-242, tallada a Cornudella per una esllavissada de pedres 

Barcelona

Els carrers Pedret i Migdia de Girona, tallats al trànsit la setmana que ve per obres

girona

Els Bombers i Interior arriben a un acord laboral

Barcelona

Vagues i avaries afecten la mobilitat a l’àrea de Barcelona

barcelona
Educació
Els fruits d’una escola Tàndem

Científics a l’escola

blanes
XAVIER MORLANS
impulsor del projecte Hospital de Campanya

“A Santa Anna fem una mica com fa una mare: sempre hi som”

girona