Societat

EL tren i el canvi de segle

Figueres, que el 1419, quan era vila reial, tenia 450 habitants i el 1843 va aconseguir ser cap de partit judicial, va entrar en el segle XX immersa en una revolució tecnològica, industrial, social i cultural

El final del segle XIX i el principi del XX van portar la revolució tècnica i industrial a la capital de l’Empordà. El mes d’octubre del 1877, hi va arribar per primer cop el ferrocarril, i les fires d’un any més tard es van veure concorregudes per moltes persones que van voler experimentar una sensació nova: pujar a un cavall de ferro que els portava xiulant i els tornava grinyolant. Com si fos una plaga bíblica, aquell any es va detectar la fil·loxera, es va enfonsar el mercat del vi i tant Figueres com la comarca van viure temps de misèria que es van traduir en una important pèrdua de població –es va passar dels 11.912 habitants el 1887 als 10.714 el 1900– i una certa sensació de desesperança que es va reflectir en unes Fires marcades per les protestes contra el pas a nivell del tren a la carretera de Roses, per l’arribada de l’electricitat –el 3 de maig del 1889, a l’aparador de la rellotgeria Soler del carrer Besalú es va encendre la primera bombeta elèctrica a la ciutat– i la irrupció dels velocípedes, antecedents de la bicicletes, que van assolir una popularitat inusitada, com ho demostra el fet que, el 1890 i pels dies de Fires, el Casino Menestral n’organitzés una primera cursa, el que va impulsar la creació de la societat Sport Figuerenc. El 1891, el conseller Joan Maria Bofill, republicà del morro fort, va proposar traslladar les festes a finals de maig per donar-los més brillantor (es queixava de la meteorologia canviant). La diada de la Santa Creu del 1894, Pau Gelart va inaugurar la nova plaça de toros i, segons explicava Eduard Rodeja, animaven la festa les barraques i atraccions franceses que, arribades de Perpinyà, portaven el primer cinema i s’omplien a vesar.

Figueres va entrar en el segle XX amb els comptes sanejats i un esperit innovador que va portar la ciutat a gaudir de la primera sala de cinema estable, al vestíbul d’on més tard s’aixecaria la sala Edison o el cine d’en Cusí. El 1906, l’Ajuntament, que s’havia adherit a Solidaritat Catalana, va aprofitar la Santa Creu i la celebració dels Jocs Florals per convidar el poeta Joan Maragall. El 1910, després d’un primer intent espatllat per la tramuntanada del 3 de maig, el 12 de juny, es va estrenar el poema Canigó, un acte que va tenir la participació del Liceu, Josep Carner, Jaume Pahissa i Adrià Gual. Un cop d’efecte important, el 1912: el 4 de maig, sota la mirada astorada de 15.000 espectadors, l’aviador francès Henri Tixier va volar per primer cop en la història sobre el camp dels Enginyers. Sis anys més tard, es va reformar la Rambla i, el 2 de maig, s’hi va inaugurar el monument a Monturiol.

El Rellotger de Creixell

En les fires del 1883, els assistents es van fer creus en conèixer la detenció de Josep Savalls, Ventura Gusó el Menut de Pins, però sobre tot de Narcís Serra el Rellotger de Creixell, assassí en sèrie amb fama de ponderat i bona persona, als qui van acusar de la mort de Joan Vila, recaptador d’impostos de Flaçà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Xavier Casanovas
Director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia

“Allà on no hi ha criteri de veritat s’instal·la la llei del més fort”

girona

Un pla per posar al dia el Casino dels Nois a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Societat

Bombolles solidàries

girona
El festival de màgia de Besalú atrau més gent

El festival de màgia de Besalú atrau més gent

Besalú

Clàudia Cedó convida a visitar els marges en el pregó de la festa de Banyoles

banyoles

Un nou exoplaneta obliga a replantejar-se com es creen

Barcelona

Recollida de firmes a favor del nou Trueta a Girona

girona
Els Mossos investiguen  la mort d’un home per  una agressió a Cornellà
SOCIETAT

Els Mossos investiguen la mort d’un home per una agressió a Cornellà

breda

Peces des de Lledoners a la Fira de l’Olla