Societat

Les Fires creixen els anys del desenvolupament

Les dècades dels seixanta i setanta van ser profitosos per a unes Fires que es consolidaven com un punt de referència amb actuacions molt destacades i espais cada vegada més amplis

El canvi d’emplaçament de les Fires no va agradar tothom i una cinquantena de veïns de la plaça de la Palmera van protestar al·legant perjudicis econòmics importants. L’Ajuntament va continuar a la seva i les Fires del 1964 es van instal·lar a la plaça del Sol, al passeig Nou i als carrers adjacents, doblant gairebé la superfície anterior. Va ser l’any de la inauguració de la sala Juncària.

L’any següent, van ser els focs d’artifici els que van canviar de lloc. La Rambla s’anava fent petita a mesura que hi acudia més gent i l’Ajuntament es va decidir pel lloc conegut com a Vista Alegre. Al cap de pocs anys, el traslladarien a la muntanyeta del castell. Que es respiraven nous aires era indubtable i una bona prova va ser que el primer dia de les Fires del 1965 es va inaugurar una làpida dedicada al president Kennedy.

La música sempre ha estat un dels pilars de les Fires. El 6 de maig del 1966, a la sala Las Vegas va actuar l’orquestra municipal de Barcelona amb la participació del violinista empordanès Gonçal Comellas. Va ser un èxit esclatant.

El 1967, va destacar per l’actuació de l’Orfeó Català i per la presència d’una de les màximes figures del món dels toros, Manuel Benítez El Cordobés. Era el setè centenari de la carta pobla concedida per Jaume I a la ciutat. Un altre acte destacat va ser l’actuació al certamen de Los Bravos, que eren al cim de la seva carrera i que van cobrar 136.000 pessetes, poca broma per a un pressupost que no superava el milió. De tota manera, l’experiència va ser positiva, ja que gairebé quatre mil persones van assistir-hi, deixant una caixa de 222.220 pessetes.

L’any següent va viure la recuperació del Cos Iris, la desfilada de carrosses a la Rambla, que feia molts anys que no es feia. El 1968, la ciutat va veure, per primera vegada, torejar un matador figuerenc, Enric Patón.

Les del 1969 van ser les Fires de l’agermanament amb Marinhana, a prop de Marsella. Van ser anys bons, amb inauguracions a dojo, com ara la del nou local de la societat coral Erato. El 1970, va causar un gran impacte l’actuació dels Nens del Vendrell en diferents espais de la ciutat. Mentre la sardana s’expandia cap al sud del país, els castellers feien el recorregut invers.

El 1971, s’aconseguia materialitzar un somni antic dels figuerencs, iniciat el segle anterior, quan Joan Tutau va donar a la ciutat una bona col·lecció de quadres i gravats: la inauguració del Museu de l’Empordà en un local municipal situat a la Rambla. No va ser un any excessivament esplendorós a causa de la pluja. De l’any següent, a banda l’absència del governador civil en la inauguració i l’anunci del complex fitosanitari a Vilamalla, cal destacar la creació d’un espai específic per a l’automòbil en el certamen, que va reanimar l’assistència de públic. Ens estàvem acostant al final d’una època, que es materialitzaria el 1973 amb la cloenda total del certament de la plaça del Gra després d’anys de davallada que ni els automòbils no van aturar, rebregats al seu estand per la canalla que participava en un festival infantil. Les Fires havien començat amb una exposició de Joan Miró, que complia 80 anys, però la resta d’actes van ser els habituals, amb presència de Joan Capri, Tete Montoliu i altres figures de l’escena. L’originalitat va ser la primera subhasta comarcal de reproductors selectes al camps de les Rodes.

A mesura que es flairava el final del règim, les ganes renovadores ho envaïen tot i les Fires eren un element més. Un nou batlle, Pere Giro, un nou president de fires i una nova comissió en serien el motor. El certamen va desaparèixer sense que ningú no l’enyorés. El cartell del 1974, del fotògraf figuerenc Joan Rosa, ja augurava els canvis. Es van estrenar amb l’actuació de la secció muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un fet insòlit a les comarques gironines. Es va veure el ballet titular del Gran Teatre del Liceu dirigit per Joan Magrinyà i la cursa de braus es va celebrar amb un temps antitaurí, amb pluja en els dos primers toros i mitja entrada. Salvador Dalí presidia la llotja d’honor.

Les Fires del 1975 van portar el pressupost mes alt de la història, amb més de tres milions de pessetes. Dels 10.000 programes de festa habituals, 5.000 es van fer en català, la mateixa llengua que va utilitzar l’alcalde en la salutació. Tota una novetat. Van veure el campió del món de salt en automòbil, Frank Valverde, es va inaugurar el monument a la Tramuntana de Llorenç Cairó el dia 3 de maig i es va celebrar una prova de motocròs al circuit dels Arcs. El fort vent va assistir puntual a la inauguració del monument i, a la nit, es va intensificar fins al punt que els circs es van veure obligats a abaixar les lones. Aquest any, es va acordar dotar amb 50.000 pessetes els premis literaris Ciutat de Figueres que cada any convocava la societat coral Erato amb la col·laboració de l’Ajuntament. Va guanyar l’obra Fira de la Santa Creu a Figueres en el seu 556è aniversari.

Les Fires i la premsa

Des de la seva aparició, el 1942, el setmanari Ampurdán publicava cada any una edició extraordinària dedicada a les Fires. Feia el mateix el setmanari catòlic Vida Parroquial, però amb menys recursos i resultats més magres. El diari Los Sitios de Girona també els dedicava planes, però amb un caràcter més publicitari que informatiu o literari. I a partir de mitjans de la dècada dels seixanta, altres rotatius, com ara el Diario de Barcelona, es van afegir a l’interès per les Fires amb la col·laboració d’escriptors locals. Al mateix temps, s’editaven una bona quantitat de programes particulars.

El torero de Figueres

Enric Patón Balsera va néixer a Figueres el 18 d’abril del 1945 en una família profundament taurina. Va debutar amb 11 anys en un festival a la plaça de la ciutat. Va agafar l’alternativa a la Monumental de Barcelona el 3 de setembre del 1967 i la darrera actuació va ser a la mateixa plaça per les festes de la Mercè del 1977. Era el primer matador de toros nascut a la ciutat, i en aquella època a totes les comarques gironines, que torejava a la plaça empordanesa. Va manifestar a la premsa que torejar a la corrida de les Fires de la Santa Creu era com materialitzar un somni que havia desitjat nombroses vegades mirant els cartells de Fires a les parets. Aquell dia del 1968, la plaça era plena i la corrida va sortir rodona. Va matar el primer toro de mitja estocada després d’una gran feina. Amb el segon va aconseguir una orella i després de fer el tomb a la plaça entre aplaudiments va sortir a collibè dels seus admiradors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detenen un conductor sense carnet a Sant Julià de Ramis que va septuplicar la taxa d’alcoholèmia i es va accidentar

sant julià de ramis

Els Mossos confirmen que el cos sense vida localitzat dimarts al Prat és el de Janet Jumillas

Barcelona

Garatge Plana present a l’ European Freestyle Pro Tour

SOCIETAT

Catalunya tindrà 8 milions d’habitants el 2030, amb una població envellida

Mor Eduard Punset, el ‘científic’ més popular

Barcelona

La radioteràpia durant la cirurgia arriba a Girona i a Badalona

girona

Els mestres de primària no poden impartir classes a l’ESO segons un jutjat

Barcelona
societat

Un menor de tretze anys mor electrocutat a la Selva del Camp

JOSEP AMETLLER
COFUNDADOR D’AMETLLER ORIGEN. PONENT AL RETAIL & BRAND EXPERIENCE WORLD CONGRESS

“Treballar des de l’excel·lència, la nostra raó d’existir”

barcelona