El català, llengua oficial d’Espanya

Des de la Plataforma per la Llengua hem presentat recentment les propostes que hem fet als partits per tal de millorar la situació del català, de cara a les properes eleccions. La nostra proposta principal és una reforma de la Constitució espanyola per tal que el català sigui llengua oficial de l’Estat. Sí, proposem una reforma de la Constitució. Sí, som conscients de quin és el moment polític actual. Sí, sabem que és una proposta que és poc probable que prosperi. I sí, seguim creient que una república catalana és la millor opció per salvar els mots, com a mínim a Catalunya. Deixeu-me, doncs, que us expliqui a què treu cap, ara, aquesta proposta.

La Constitució espanyola, en l’article 3, indica que el castellà és l’únic idioma oficial de l’Estat i que, a més, tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-lo. És a dir, que la Constitució espanyola ens està dient que aquells que no tenim el castellà com a llengua materna hem d’adaptar-nos als que sí que el tenen. La Constitució –i tot el desplegament que se n’ha fet– marca que els castellanoparlants, doncs, tenen més drets que els catalanoparlants. Que tots els catalanoparlants.

I és que si des de la Plataforma per la Llengua fem aquesta proposta, tot i ser conscients del moment actual, i tot i seguir creient que la millor opció per al català és tenir un estat a favor en forma de república, és per diversos motius. Però el motiu principal és que no només pensem en Catalunya. Treballem pel català a Catalunya, a les Balears, al País Valencià, a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord, a Andorra i a l’Alguer. I el dia que la república catalana sigui una realitat, la resta de territoris catalanoparlants sota administració espanyola seguiran necessitant una Constitució que garanteixi els seus drets lingüístics, una Constitució que no els consideri ciutadans de segona pel simple fet de parlar una llengua diferent. Però no ens enganyem: mentre això no passi, mentre la república no sigui una realitat, també la necessitem nosaltres.

Mentre els catalans no aconseguim la independència efectiva, des de la Plataforma per la Llengua hem de seguir treballant pel català, conscients de quina és la realitat administrativa del moment. I, mentrestant, en aquest lapse postautonòmic, tenim una Constitució que perpetua la supremacia del castellà davant les altres llengües co-oficials. I si bé és cert que és molt poc probable aconseguir que això canviï, és la nostra feina intentar-ho i evidenciar que quan el PSOE o Unides Podem, per exemple, parlen de plurilingüisme, ho fan per quedar bé, sense cap intenció d’igualar drets. Hem d’evidenciar que, no acceptant aquest canvi en la Constitució, estan perpetuant que els funcionaris estatals no necessàriament ens hagin d’entendre quan parlem en la nostra llengua (tot i que això va en contra de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per l’Estat: un cop més, de cara a la galeria, volent quedar bé!). Estan perpetuant que en judicis com el de l’1-O no tinguem garantit el dret a parlar en la nostra llengua. Estan perpetuant que un tribunal pugui decidir el nostre model lingüístic a les escoles. I hem de fer tots els possibles per revertir-ho. I això, insisteixo, val per a tots els catalanoparlants sota administració espanyola.

Perquè el català, per sort, va més enllà de Catalunya. I perquè el català ha d’anar més enllà de les opcions polítiques. El català és patrimoni de tots, i cal defensar-lo en tots els fronts.