La falta d’habitatge social obliga a usar pisos turístics
L’Ajuntament de Girona els utilitza com a última opció, a més d’hotels i albergs
Els cent seixanta pisos que té el consistori per a casos de vulnerabilitats estan plens
La prioritat és no deixar ningú al carrer, assenyala la regidora Palau
PAH Gironès va concentrar-se dijous al matí davant de l’ajuntament de Girona per denunciar el cas d’en Guillermo i els seus tres fills, que durant els últims quatre mesos han viscut en un apartament turístic del Barri Vell i del qual dimecres se’ls va notificar que havien de marxar. El seu cas ha posat en relleu una realitat: la falta d’habitatge social per a persones en situació de vulnerabilitat obliga els serveis socials del consistori gironí a buscar solucions d’emergència i fer ús de pisos turístics perquè s’hi instal·lin. La regidora d’Igualtat, Drets Socials i Habitatge, Eva Palau, amb qui els representants de la PAH Gironès i en Guillermo es van reunir després de la concentració, va explicar que la prioritat “és no deixar ningú al carrer”, i per això, com a última instància, “es fan servir apartaments turístics”. Palau va recalcar que “s’ha fet un seguiment des del primer moment” del cas de Guillermo. “Després d’avaluar la situació, es va veure que reunia els criteris perquè se li adjudiqués un pis de la mesa d’emergència que gestiona la Generalitat”, explica Palau. La regidora assenyala que el pis social adjudicat necessitava obres, i davant d’aquesta situació provisional, i tenint en compte el context familiar –un pare i tres fills– se’l va recol·locar en un apartament turístic. Eva Palau va explicar que també se’ls havia comunicat, el mateix dimecres, que es necessitava l’apartament turístic per als dies de Setmana Santa. Els serveis socials del consistori van trobar com a recurs per a aquests quinze dies que falten fins que se li entregui el pis social, a final d’aquest mes d’abril, l’opció d’un hotel situat a Salt.
La portaveu de PAH Gironès, Engràcia Casellas, va denunciar que calen mesures urgents per la falta d’habitatge social a la ciutat, i que anirà en augment, “no només en famílies i persones en risc de vulnerabilitat”, sinó també per l’encariment del preu dels lloguers. En el cas de Guillermo, la PAH Gironès no pensa que la solució de l’hotel sigui l’adequada –no permet fer vida familiar–, però tampoc l’ús d’apartaments turístics, pel cost que suposa. Segons xifres facilitades per la PAH Gironès, l’apartament turístic costava al mes 2.088 euros.
En relació amb si hi ha més allotjats en apartaments turístics a l’espera de pisos socials, la regidora Eva Palau va explicar: “En aquests moments només hi havia aquest cas”, i va recalcar que des dels serveis socials se l’havia atès en tot moment. Palau no compartia el missatge que des de la PAH Gironès s’havia fet arribar a través de les xarxes socials de protesta per “un desnonament” sinó que és “un canvi de recurs per esperar el definitiu”. Palau va assenyalar que aquesta setmana s’han recol·locat altres famílies “sense problemes”, tot i que “són dies complicats”. La PAH Gironès va explicar que dijous havien coincidit amb una altra família que marxava d’un apartament turístic per allotjar-se primer a l’hotel de Salt i després en un alberg. La regidora Eva Palau va xifrar en 160 els pisos socials que hi ha a Girona, “tots ocupats”. També va assenyalar que en caldrien “cent més com a mínim”. El consistori va adquirint habitatges en tanteig i retracte, i està estudiant fórmules com les cooperatives d’habitatges. Eva Palau va recordar, però, que una de les mancances a Girona és la falta de sòl urbanitzable.
Quan els serveis socials de l’Ajuntament gironí es troben amb un cas de vulnerabilitat en qüestions d’habitatge, el primer que fan és mirar si hi ha un pis buit. Si no n’hi ha, busquen l’opció d’un alberg o una pensió, però, en funció de l’estructura familiar, a vegades no és “el més adient”, explica Palau. L’última opció és utilitzar apartaments turístics.
LES FRASES
LES XIFRES
L’Ajuntament aposta pel tanteig i retracte per ampliar el parc públic
L. Artigas
La principal aposta de l’Ajuntament de Girona per ampliar el parc públic d’habitatge –camp en què fa temps que admet que hi ha un important dèficit– és fer ús del dret de tanteig i retracte; és a dir, la compra de pisos preferent per a administracions públiques. El juliol de l’any passat, l’Agència d’Habitatge de Catalunya va posar en marxa una plataforma web de tanteig, que ha estat clau en l’impuls d’aquesta línia, que l’Ajuntament ha potenciat gràcies a una modificació pressupostària que va aprovar el ple del juliol per poder-hi destinar 200.000 euros. Segons va detallar a finals d’any la regidora d’Habitatge de Girona, Eva Palau, durant el segon semestre del 2018 el consistori havia mostrat interès per 107 pisos de la plataforma web, i en 74 d’aquests s’hi havien programat visites, tot i que només se n’havien pogut veure 33. A més, n’hi havia sis més que estava previst visitar al gener. Arran de les visites, en aquelles dates s’havia demanat comprar nou pisos, que s’afegien a un edifici de sis habitatges de Sant Narcís que al desembre estava a punt d’escripturar-se. Entre aquests nou pisos que s’havia demanat poder comprar hi ha els dos que es van anunciar fa un mes –un a Sant Narcís i un a Santa Eugènia–. A més, la regidora va explicar ahir que se n’ha adquirit un altre.
El govern de CiU a Girona havia apostat també per una altra línia per ampliar el parc públic d’habitatge que no ha tingut tant d’èxit: un concurs de compra de pisos. A finals de novembre va obrir una convocatòria pública per adquirir una vintena de pisos que va quedar deserta. En aquest cas, es volia destinar aquests habitatges no a casos d’emergència social, sinó a ajudar els joves a emancipar-se. El govern té la intenció de refer les bases i fer una convocatòria més oberta aquest any. L’alcaldessa, Marta Madrenas, va destacar-ho com un dels aspectes en què volia fer autocrítica en el seu balanç de mandat, a principi de març. L’alcaldessa, però, va subratllar que són “molt tossuts” i que aconseguiran ampliar el parc. En aquest sentit, va dir que “exigiran” a la Generalitat que faci una inversió important en adquisició d’habitatge.
Palau va assenyalar ahir que estan també estudiant fórmules com les cooperatives d’habitatges, una línia que ja havia començat a explorar Sílvia Paneque quan era responsable d’Habitatge. En l’etapa sociovergent, Paneque també va impulsar bonificacions a l’IBI com a incentiu perquè els petits tenidors posessin pisos buits a la borsa de lloguer.
