Societat

VINTON CERF

VICEPRESIDENT DE GOOGLE I UN DELS PARES D’INTERNET

“Estic advertint que vindrà una era negra digital”

“Vagi on vagi, hi ha sempre ecos del món català, que trobo sempre agradable”

“D’aquí a deu anys, tot estarà interconnectat amb l’internet de les coses. La majoria dels dispositius tindran veu, i portarem sensors sobre els nostres cossos que ens ajudaran a entendre l’estat de la nostra salut i a evitar possibles problemes”

Pioner i visionari de la xarxa
Vinton Cerf (Connecticut, Estats Units, 1943) és enginyer informàtic i matemàtic, actualment vicepresident de Google i un dels pares d’internet, juntament amb Robert Khan. Cerf, una de les personalitats més influents en les telecomunicacions a escala mundial, ha estat recentment a Barcelona per rebre el 30è Premi Internacional Catalunya, en una cerimònia al Palau de la Generalitat el 25 de març. L’enginyer nord-americà va ser creador del protocol IP, la base de totes les comunicacions per internet, i va fer una contribució clau al desenvolupament d’internet com a infraestructura bàsica i xarxa oberta a tothom. Cerf també va ser president de l’organisme internacional que va autoritzar el domini .cat, el primer domini vinculat a una llengua del món.
Ens preocupem per la seguretat, la privacitat, la fiabilitat i l’autonomia de la informació personal
Acaba de rebre el 30è Premi Internacional Catalunya. Felicitats!
Soc conscient que és una ocasió molt especial, però també us he de dir que no costa gaire fer-me tornar aquí, ja que m’encanta aquesta ciutat, aquest país i la seva gent.
És la primera vegada que aquest premi s’atorga a algú que ve del camp tecnològic. Ho sabia?
La veritat és que no, i això ho fa encara més especial, però també és important perquè diu alguna cosa sobre la Barcelona del segle 21: que està focalitzada en l’àmbit tecnològic, i això serà important per al seu futur.
Quina és la seva relació amb Catalunya i amb Barcelona en particular?
Hi he estat venint des de fa 20 anys. Tinc bons amics aquí, a alguns dels quals els he conegut a través de la Internet Society, que vaig fundar i de la qual vaig ser president a principis dels anys noranta, i com a president de la Icann (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers). Compartim l’interès pel bon vi, de manera que sempre que vinc intento anar al Priorat. També m’interessa molt la història, i he descobert que les ruïnes romanes de Tarragona són espectaculars i fins i tot estan més ben conservades que les d’Itàlia. Hi ha tantes coses que m’agraden, d’aquesta part del món! Vagi on vagi, hi ha ecos del món català, que trobo sempre agradable.
On es troba Catalunya pel que fa a internet, comparat amb la resta del món?
La meva impressió és que, a Espanya, la implantació d’internet és més baixa que als Estats Units. Crec que a Catalunya el percentatge és més elevat. Catalunya va ser dels primers territoris a adoptar internet: a Tarragona, va començar amb Tinet, l’internet de Tarragona, impulsat per Manel Sanromà el 1995, just quan la World Wide Web començava a fer-se visible. Internet mateix es posava en marxa una dotzena d’anys abans, el 1983. La meva impressió és que a Catalunya hi ha molt d’interès en els negocis tecnològics, i això també demana infraestructura.
Està considerat un dels pares d’internet, amb Robert Khan. Va ser difícil convèncer el món que internet seria el futur de la comunicació?
Pot semblar sorprenent, però no, perquè, quan vaig començar a treballar en això, teníem un objectiu concret al cap: construir una tecnologia que el Departament de Defensa dels Estats Units pogués utilitzar pel que anomenàvem command and control. Era el nostre objectiu principal, i era un tema d’enginyeria. En tot cas, internet ha crescut per etapes. Des d’Arpanet, el 1969, fins al 1973, podíem veure la utilitat del computing, però era una eina purament acadèmica o tecnològica. La gent no va començar a tenir els seus propis ordinadors a casa fins a finals dels anys setanta o principis dels vuitanta; els telèfons mòbils no van aparèixer fins a l’any 83, i els smart phones, fins al 2007, amb l’iPhone. No vaig intentar dir a la gent com seria l’internet del segle XXI, perquè simplement no ho sabia. En podíem anticipar la possibilitat, però no necessàriament predir-ho.
Una vegada va dir que a la ciència-ficció no li queda ficció per molt de temps, i menys a internet. Com veu internet d’aquí a deu anys?
Primer, ara la meitat de la població mundial té accés raonable a internet; el 2029, suposo que estarem almenys al 80%. Molta serà mòbil, wireless. La velocitat de la comunicació sense fils està augmentant; cada vegada hi haurà més dispositius equipats amb possibilitats de comunicació mòbil, tindrem una gran varietat de dispositius que anomenarem l’internet de les coses: electrodomèstics, i aparells per la feina, etc., i certament tindrem cotxes sense conductor, que ja s’experimenten amb Alphabet, l’empresa filial de Google, entre altres companyies. Tot estarà interconnectat. La majoria dels dispositius tindran veu, i hi podrem tenir converses, demanar-los certes tasques, recordatoris, reserves... Portarem tota mena de dispositius de mesura, sensors sobre els nostres cossos, que ens ajudaran a entendre l’estat de la nostra salut, per poder ser advertits a temps si es detectés un possible problema de salut. Pel que fa al big data, hi haurà molta informació sobre nosaltres, que podrà ser analitzada i utilitzada per ajudar-nos a viure de manera molt més sana. Per tant, crec que internet i els dispositius del futur que seran habilitats creixeran de manera bastant espectacular en els pròxims deu anys.
Amb tant ‘big data’, hi ha qui està preocupat per la seva privacitat.
Hi ha una llista sencera que em preocupa: seguretat, privacitat, fiabilitat i autonomia. A Google creiem que la informació personal ha d’estar sota el control de cadascú. No compartim la informació de ningú, tret que ens ho demani. Creiem en la protecció de la informació de la gent, està tot encriptat. És veritat que podem utilitzar les recerques a Google, per exemple, per esbrinar quins anuncis posar, però no venem aquella informació a ningú, i no venem aquella informació als anunciants. En canvi, és sabut que al World Wide Web hi pot haver fotos teves, fetes i penjades per algú que potser no t’ha demanat permís, o ni tan sols sap que tu estàs en aquelles imatges, i queden penjades en algun lloc a la xarxa. Hi ha un problema peculiar amb la tecnologia, que és que no està necessàriament sota el control d’algú. És un món en què cada vegada és més difícil fer que quedi totalment privat, per la tecnologia mateixa, no per algun intent dolent d’algú.
Què hauríem d’evitar i què ens hauria de preocupar?
Primer, hauríem de vigilar amb la informació que triem o que deixem que vagi a internet. Tot i que alguns cops fins i tot no tenim ni idea que alguna cosa nostra o sobre nosaltres hi és, allà. Una segona cosa que ens hauria de preocupar: imagina’t que fas moltes fotos amb el teu telèfon, com jo mateix, per exemple, i les guardes al núvol. En 50 anys, què passa amb aquelles fotos si la gent que les ha fet i guardat ja ha desaparegut? Si el software que s’ha fet servir ja no funciona, què passa amb els e-mails, documents, fulls de càlcul, tuits, fotos..., tota la informació digital guardada en llargs períodes de temps? Em preocupa que no tinguem una manera de preservar tot aquest contingut digital. Per tant, he estat anant per tot el món avisant que vindrà una era negra digital, quan la informació digital que hem creat simplement desapareixerà, perquè el software que sap interpretar-la desapareix, o ja no funciona. Per tant, hem de crear un règim de conservació, necessitem arxius que entenguin contingut digital i contingut físic, però això és work in progress.
A Google, és vicepresident i també ‘chief internet evangelist’. Què suposa aquesta tasca?
El nom de la meva feina és una mica poc comú. Ser chief internet evangelist, la meva feina, consisteix bàsicament que l’altra meitat del món tingui accés a internet. Malgrat tots els reptes i problemes, crec que internet és i serà una eina molt poderosa per aconseguir coses molt positives. Però també hi ha informació negativa, i per distingir-la de la bona, es necessita el que es diu “pensament crític”, saber quina informació acceptar, i quina rebutjar.
I la intel·ligència artificial i les noves feines del futur?
Haurem d’aprendre feines noves, en comptes de fer, tal com estem acostumats ara, una mateixa cosa sempre. Abans, es tractava d’aprendre un ofici, treballar d’això i retirar-te. Com que viurem més anys, ara haurem d’aprendre nous oficis, aprendre a aprendre, per ser útils i rellevants, i estar oberts al canvi. A la gent no li agraden els canvis, perquè suposen molta feina. Però haurem de canviar en aquest sentit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Mossos descarten el mòbil masclista en el crim del barri de Sant Antoni

El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dijous tranquil a l’espera d’un canvi de temps

Barcelona

L’entorn de Janet Jumillas es mostra convençut que el cadàver trobat al Prat és el de la dona desapareguda

barcelona

Mor un menor per una descàrrega en una torre elèctrica a la Selva del Camp

La Selva del Camp

Un jutjat anul·la les resolucions que van permetre que mestres de primària impartissin classes de 1r i 2n d’ESO

barcelona

Mor el divulgador científic Eduard Punset als 82 anys

barcelona

Deneguen la querella pel cas Salvador Puig Antich

barcelona
França
Salut

La mort digna divideix França

París

Vaga a les escoles bressol per unes millores laborals

Barcelona