El sindicalisme es reivindica

Revertir les retallades

El manifest conjunt de la UGT i CCOO recordava, entre altres desigualtats, que “a Catalunya hi ha més de deu anys de diferència en l’esperança de vida entre les persones amb rendes més altes i les de rendes més baixes”, que la bretxa salarial de gènere supera el 23%, que hi ha 400.000 persones que tenen feina “i tot i així són pobres” o que una tercera part dels contractes tenen una durada inferior a una setmana. Per això, els representants dels treballadors reclamen no només posar fi a una normativa laboral que agreuja aquestes dinàmiques, sinó legislar perquè “la riquesa acumulada en uns pocs torni a les mans dels treballadors”, impulsar el diàleg social i més inversions en sanitat, educació o dependència.

“Som aquí perquè les retallades ens continuen castigant i amb una ràtio d’un gericultor per cada deu avis és impossible donar un bon servei ni treballar en condicions”, denunciava ahir María José Carcelén, portaveu d’una coordinadora que agrupa sis residències de gent gran de Barcelona. Al seu costat, empleats de Chupachups exigien eliminar la doble escala salarial, els més joves deixaven clar que volen oportunitats laborals “de qualitat” i els col·lectius més vulnerables també reivindicaven els seus drets: “Dona i discapacitat, doble discriminació, valora la meva feina i dignifica el meu salari”, exigien treballadors i treballadores del sector.

La ultradreta, l’amenaça

Els joves de Comissions Obreres anaven disfressats de personatges de la popular sèrie de Joc de trons i avisaven Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal que lluitarien contra ells fent de “guardians” dels drets laborals i socials dels ciutadans. “Hem posat fre a la ultradreta –advertia poc després Javier Pacheco–, però encara és insuficient [...] i la ultradreta també parla italià o holandès”. És per això que el líder de CCOO va convidar a votar en les eleccions europees de la mateixa manera que s’ha fet a les espanyoles: “Tenim la possibilitat de tornar a omplir les urnes de vots progressistes”, va assegurar.

Abans, el seu homòleg a la UGT, Camil Ros, havia interpretat els resultats de les eleccions del 28-A: “A Catalunya, el missatge és ben clar, volem polítiques d’esquerres i diàleg per solucionar un conflicte que és polític.” “A Espanya, també 185 diputats són d’esquerres, ja no hi ha més excuses, s’han de derogar les reformes laborals”, va reblar”.

Per primer any, els manifestants convocats a la capital catalana per la UGT i CCOO van aturar-se davant la seu de Foment del Treball i, escoltant una emotiva versió, en directe, de En el pozo María Luisa, que relata la mort de quatre miners asturians, van dipositar 82 clavells en homenatge a les persones que l’any passat van perdre la vida treballant a Catalunya.

A Lleida, en la manifestació dels sindicats majoritaris es van mobilitzar unes 400 persones, mentre que a Girona els sindicats es van centrar a reclamar millores laborals a la indústria, ja que en aquest últim any hi ha hagut en aquest sector molts acomiadaments. La concentració va aplegar més de 1.000 persones, la mateixa xifra que a Tarragona, on es va reiterar que cal derogar la reforma laboral. També ho va demanar el conseller de Treball, Chakir el Homrani en un acte a Barcelona. Molts altres representants polítics van assegurar que millorar el mercat de treball era una prioritat dels seus programes. Potser perquè estem, de nou, en precampanya, aquest cop d’europees i municipals.