Societat

JOSEP MARC LAPORTA

RELIGIONS

“La música religiosa era del clergat i Luter la va socialitzar”

Va crear el coral protestant amb la qual cosa la gent va poder cantar. En traduir la música a l’alemany la gent va entendre el que cantava
L’himne més famós de Luter, ‘Déu és l’auxili, un ferm castell’, ha estat traduït a més de 2.000 llengües

Martí Luter, que el 1517 va penjar a l’església de Wittenberg , a Alemanya, les 95 tesis en contra de les indulgències i altres abusos de l’Església catòlica, iniciant el que seria el naixement del protestantisme, va donar molta importància a les llengües vernacles, per fer arribar el missatge de la Bíblia a tothom. També va donar molta importància a la imatge (no per adorar-les), sobretot als gravats, que explicaven la Bíblia a qui encara no sabia llegir, i a la música. Luter estimava la música, va potenciar que s’estudiés a les escoles i va fer que la música religiosa, fins aleshores elitista i en llatí, a la qual només hi tenia accés el clergat, s’obrís al poble. Així doncs, la va socialitzar.

Luter va potenciar la música. Era una eina més en la seva reforma protestant.
Sí. Una de les coses que ell tenia molt clares és que havia de fer arribar a la gent la paraula de Déu, per la qual cosa va traduir la Bíblia a l’alemany d’aquell temps. Primer va donar eines perquè Déu pogués parlar amb els homes, però després s’havia de fer que els homes i les dones poguessin parlar amb Déu, per la qual cosa va agafar la música i la va utilitzar perquè fos l’altra via cap amunt. Va fer una gran transformació des del punt de vista sociocultural i sociolingüístic. Així com nosaltres tenim Pompeu Fabra com a organitzador de la llengua catalana, Luter va ser l’organitzador de la llengua alemanya, fa 500 anys. Però al mateix temps va ser l’organitzador de la música dins l’Església, perquè la música fins aleshores estava a mans del clergat, només cantaven l’escolania de nens... i era cant gregorià, impossible que la gent, acostumada a les cançons de taverna, la cantés.
La música religiosa fins a mitjan segle XVI era elitista i en llatí.
Si, només era en llatí. Aquest era un problema. Quan ell va voler portar la paraula de Déu a través de la música va traduir les cançons a l’alemany. El fet que la música fos en llatí i en gregorià significava que el poble no se n’assabentava: la gent assistia als temples com si anés a veure un espectacle però no sabia què li deien, fins al punt que molta de la gent que anava a missa passava de tot... hi havia gent que anava a missa i s’emportava la tassa de xocolata desfeta; se sap, fins i tot, que a vegades els pastors, i per no fer més volta, si calia feien passar el ramat pel mig de l’església, que tenien dues tres portes, per estalviar-se temps. Què vull dir? Que passaven coses molt estranyes, que el sistema feia aigües per tot arreu, per la qual cosa Luter no només organitza la música i la missa alemanya sinó que li va donar un sentit nou. Va renovar tot el sistema i el va dotar de sentit.
Va ser el creador de l’anomenat coral protestant? Què vol dir la música reformada, la música de la reforma?
Una de les coses que s’han de diferenciar és el cant coral com l’entenem avui en dia, que és el cant que canta un cor, del coral, que en aquell temps era com es deia a la música gregoriana però que amb el temps el que va fer Luter va ser donar-li un sentit nou. Com que la música gregoriana era una música que s’allargava amb síl·labes era impossibles de cantar per tot un poble, per una congregació. Què va fer Luter perquè tingués el sentit de coral? A cada síl·laba, una nota. I a la següent síl·laba, una altra nota. Però totes seguides, no allargades amb els melismes del cant gregorià. Això permet fer una línia sota l’altra, fer una melodia i, després, fer dues o tres veus sota, al mateix temps, com ara fem el cant coral clàssic, melodia i segones veus totes al mateix temps. Això és el coral protestant. D’aquí vindria el concepte del cant coral que, d’alguna manera, és l’evolució del coral alemany, de la música reformada, que el que fa és melodia i tres veus per sota al mateix temps perquè tothom pugui cantar.
I va socialitzar la música religiosa?
Absolutament. Fins al punt que el poble, que no parava atenció, simplement anava a missa perquè havia de ser-hi, havia de creure però no entenia res, quan es posa a cantar hi comença a participar. La gent entén, comprèn, comença a activar la seva ment, a sentir. El que feia Luter era, per exemple, introduir una cançó, un motet o un coral, i que ho cantessin els escolanets, i que la congregació ho anés repetint. Així la gent anava aprenent el que cantaven els nens. Els nens eren als qui ensenyaven primer perquè ho transmetessin a la congregació. I quan els adults aprenien les cançons què passava?, doncs que després les cantaven a les tavernes! En comptes de portar les cançons de les tavernes a conquerir l’Església, l’Església conqueria les tavernes!
Luter era un enamorat de la música ja des de petit. Deia que la música era un do de Déu, un instrument de Déu.
Deia que era un instrument de Déu. En aquella època, als nens que tenien una mica de bona veu o sentit de música els posaven a fer d’escolans, al cor que cantaria a l’església. És el que li va passar a ell, que de seguida en va quedar seduït. Una de les seves cites diu: “La música és un esplèndid regal de Déu i m’agradaria exaltar-la amb tot el meu cor i recomanar-la a tots, però estic tan aclaparat per la diversitat i la magnitud de les seves virtuts i beneficis que per molt que vulgui elogiar-la el meu afalac està destinat a ser mancat i inadequat perquè si es vol consolar l’afligit, atemorir el feliç, fomentar l’esperança, humiliar els orgullosos, calmar els apassionats o apaivagar els que estan plens d’odi quin mitjà més eficaç que la música podríem trobar?” El que vull dir és que estava absolutament captivat per la música.
Considerava que tots els nens havien d’aprendre música, que havia de ser una assignatura obligatòria.
En aquella època ja existia l’assignatura de cant, però ell va introduir una assignatura per
cantar i entendre què es cantava; per aprendre música. Va començar un procés pedagògic i a fer petits canvis, que van ser grans canvis, com, per exemple, fer que es tractés els infants d’una altra manera. De petit havia rebut moltes pallisses i maltractaments sobretot per part dels seus pares, que eren molt estrictes, per això va intentar dissenyar un sistema perquè això no passés. En certes ocasions havia dit: “No sé com vaig poder aguantar tant odi i dolor.” Ell va regular l’estudi de la música, el tractament als nens, apostant per una atenció diferent.
La música, diu vostè al llibre, formava part de les “arts liberals”, les arts cultivades pels homes lliures, a l’edat mitjana. Ell va pensar en una música que no fos patrimoni d’una minoria.
Això de les arts liberals és molt interessant perquè la música en aquell temps s’ensenyava com si fos aritmètica. Els músics ara tenen un esperit artístic, en aquell temps la música l’ensenyaven els professors d’aritmètica. Aquest concepte aritmètic dona a la música alemanya aquest sentit tan estricte i ens porta, dos-cents anys després de Luter, a una música tan mecànica com és la de Bach.
Dedica un capítol als salms i el salteri.
Des del punt de vista cristià els salms és el llibre de referència de música i lloança. El que fan els salms, oracions, pregàries de gent que passava per problemes a la vida, és que quan la gent els llegeix s’hi sent reflectida. I Luter deia que els salms són com la vida d’un cristià; deia que quan ell passava per les tempestes de la vida i venien els vents del nord, del sud, de l’est... i no sabia ni on era ni on anava, anava als salms i hi trobava resposta i consol. Deia que en repetir i cantar aquelles paraules hi trobava pau. Els salms, el salteri, és l’himnari dels cristians.
Quins van ser els principals músics que van influir en Luter?
Abans de Luter cal dir que hi va haver unes altres petites reformes que no van acabar de reeixir. Una va ser de Jan Hus, la dels hussites. Era un clergue que no entenia el rumb de l’Església i també va començar a fer algunes reformes de la música dintre de les seves esglésies. Jan Hus va començar a fer música diferent i va ser una primera aproximació al que faria després Luter. Un dels músics de Jan Hus, Michael Weibe, ja havia fet himnaris. Luter va aprendre de molts.
Ell també va escriure himnes.
Sí, també en va escriure. Un dels seus primers cants tenia 18 estrofes i era insuportable cantar-lo, impossible. Quan va començar a compondre no volia quedar-se sol, en una carta que va escriure a Georg Spalatin li deia: “El nostre propòsit és seguir l’exemple dels profetes i els antics pares de l’Església i compondre salms per a la gent en llengua vernacla, és a dir, cants espirituals de manera que la paraula de Déu estigui també entre el poble en forma de música. Busco, doncs, poetes a tot arreu i ja que tu, Georg, posseeixes riquesa i elegància en la llengua germànica i l’has conreat profusament et prego que col·laboris amb mi en aquesta tasca i provis de traduir en vers cantable algun salm, seguint el meu exemple. Però desitjaria que evitis paraules noves i dels tribunals perquè el poble pugui entendre-la fàcilment, que les paraules siguin tan simples com sigui possible però al mateix temps pures i adequades i que el significat sigui clar i el més proper al del salm. Per tant, hem de fer servir el nostre propi judici per determinar el significat original i traduir-se lliurement. Jo no tinc tanta gràcia com voldria, però ho intentaré.” I ho va intentar. Va acabar per compondre uns 24 himnes.
I va editar altres himnaris.
Penseu que acabava de néixer la impremta i va ser d’una gran ajuda. Va veure que si podia agafar la Bíblia i imprimir-la, també podia agafar els cants i imprimir-los. Ell en va compondre uns quants i un amic seu, en Justus Jonas, en va compondre uns altres...
Quina importància han tingut aquests himnaris?
Fins al punt que l’Església luterana encara en canta alguns. La gran importància que té és que ell va agafar la gent i la va organitzar i els va incitar a compondre. Fins i tot, i estem parlant de fa 500 anys, va compondre una dona, Elisabeth Cruciger. Aquesta compositora acabaria casant-se amb el seu fill, per tant, es va convertir en la seva nora.
Dos-cents anys després, què agafa Bach de Luter i els músics de la Reforma?
Luter va néixer el 1483, Bach el 1685. En aquests 200 anys la nova organització de la música i de la paraula portada al poble i l’organització musical que ell va crear es va anar desenvolupant. Va sorgir la figura del cantor, un amic seu va ser el primer cantor, el mestre de músics dintre de l’església, i aquesta figura va anar creixent. El cantor Luswing Senfl era molt amic de Luter. Aquesta figura va anar desenvolupant-se fins al punt que la música a l’església era una cosa viva, la gent participava. Johann Sebastian Bach va ser hereu de tota aquesta nissaga de músics.
L’himne més famós de Luter va ser ‘Déu és l’auxili, un ferm castell’.
Aquest himne és un dels 24 que tenim classificats com que va compondre ell. Aquest himne recull el salm 46, que diu que Déu és el nostre castell. Jo diria que és un dels cants més populars del món encara que no ho sembli. Per exemple, diuen que de L’Estaca de Lluís Llach se n’han fet 150 versions al món traduïdes a unes 30 llengües... doncs aquest cant de Luter, Ein fest Burg ist unser Gott, està traduït a 2.000 llengües i de versions i arranjaments n’hi poden haver centenars. Per què es va convertir aquest himne en l’himne que tots recordem de Luter? Perquè té una música bastant bonica, que ha pogut traspassar els temps i al mateix temps parla de coses molt necessàries: la lluita de l’home, la necessitat d’emparar-se en alguna cosa forta, en un castell. Va tenir molt èxit des del primer moment, la gent la cantava i es van fer seu l’himne. A casa nostra, aquí a Catalunya, l’himne el va traduir en català Àngel Cortès Dejuan, i això no va ser fins a l’any 1966.

Música protestant

Josep Marc Laporta ha publicat el llibre ‘Lutero y la música. La reforma pendiente del siglo XXI’.

Sociòleg, compositor i musicòleg, ha estat professor de direcció coral i pianista.

Fa uns anys va publicar ‘La secularización del góspel’, sobre els orígens del gòspel, que és música protestant. També parlava del gòspel a casa nostra, sorgit a les esglésies evangèliques. En aquell llibre ens va revelar, als qui encara no ho sabíem, que “qui canta gòspel canta a Déu”. “Tant el gòspel com la música que va impulsar Luter són dos fets cabdals en la història de la música”, diu l’autor, que recorda que del gòspel en va sortir el jazz, el blues i el pop... i que Luter va renovar la música eclesial i la va socialitzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Guardó per al barista de l’hotel Carlemany

girona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Es mantenen els núvols alts i mitjans

Barcelona
BEGOÑA ROMAN
DOCTORA EN FILOSOFIA. PRESIDENTA DEL COMITÈ D’ÈTICA DE SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA

“La intel·ligència artificial està programada perquè t’agradi”

Girona

La UdG, líder a l’Estat en accions de voluntariat

girona
TORROELLA DE M

Berenar de l’AMPA pel menjador al Guillem de Montgrí

societat

La Universitat de Stanford reconeix el doctor Manel Esteller

societat

Sis víctimes del franquisme denunciaran que van ser torturades

Actes amb motiu del dia del càncer de mama, el 19
salut

Actes amb motiu del dia del càncer de mama, el 19

societat

Acord de Creu Roja amb Mascontrans