Societat

El 87% de l’auge de població a les comarques gironines fins al 2030 serà per migracions

Calculen que les comarques gironines tindran uns 57.000 veïns més en dotze anys

El Gironès és la comarca del país que més creixerà i al Ripollès, la Garrotxa i el Baix Empordà hi haurà més defuncions que naixements

Si fos per naixements i morts només es creixeria en 7.500

L’augment de la població de les comarques gironines provindrà els propers anys de manera molt majoritària de les migracions, mentre que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà molt més menor. Així ho indiquen les projeccions de població fetes públiques recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que parteixen de les dades del 2018 i calculen l’evolució en un termini de dotze anys, és a dir fins al 2030.

En concret, els càlculs de l’Idescat situen la població de les comarques gironines –l’àmbit territorial que inclou la demarcació oficial excepte la Cerdanya– a principis del 2030 en 789.687 habitants, un 7,8% més que els 732.854 que hi havia l’1 de gener del 2018. En nombres absoluts, es guanyaran 56.833 veïns. Només 7.481 d’aquests habitants de més provindran del creixement natural. La resta, 49.352, es guanyaran gràcies als moviments migratoris. Percentualment, el 86,8% del creixement poblacional serà, doncs, per migracions.

Mirant l’evolució quinquennal que pronostica l’Idescat, el creixement poblacional serà més fort els primers anys que els últims del període. Així, el 2020 es preveu que la població gironina sigui de 745.027 persones, un 1,7% més que el 2018. En els següents cinc anys creixerà un 3,2% (fins a 768.523 habitants el 2025) i en el quinquenni posterior, un 2,8% (fins als 789.687 del 2030).

Per comarques

El Gironès és la comarca de Catalunya que més augmentarà en població, segons l’Idescat. Ho farà un 11,5%, i el creixement natural hi tindrà més pes que a la resta de comarques gironines. Cal tenir en compte que el Gironès és des de fa anys líder en natalitat al país, sobretot gràcies a les mares estrangeres. Això explica que s’hi pronostiqui un creixement natural de 7.949 persones, que unides a les 13.424 que es calcula que guanyarà amb migracions sumen un guany poblacional de 21.373 (el 37,6% del total que guanyaran totes les comarques gironines).

També destaca el creixement per sobre de la mitjana gironina del Pla de l’Estany, amb un 8,8% (guanyant 2.808 veïns).

Al costat contrari, la comarca gironina que menys veurà augmentar la seva població serà el Ripollès, amb només un 1,1% d’increment. Això prové del fet que es preveu que és la que tindrà més pèrdua d’habitants a causa del creixement natural, amb 1.729 defuncions més que naixements. Hi haurà dues comarques gironines més amb un creixement natural negatiu: la Garrotxa (-1.037), que tot i això tindrà un 7,4% d’increment gràcies a l’impuls de les migracions, i el Baix Empordà (-139), que creixerà un 6,4%. Menor serà el creixement a l’Alt Empordà (5,8%). A la Selva serà d’un 7,2%.

LES XIFRES

49.352
habitants
guanyaran les comarques gironines fins al 2030 per migracions, segons els càlculs de l’Idescat.
37,6%
del guany poblacional
de tot l’àmbit territorial serà al Gironès, que tindrà 21.373 veïns més en dotze anys.
1.792
morts més que naixements
hi haurà al Ripollès. Això fa que sigui la comarca gironina que menys creixerà.

Un increment per sobre de la mitjana catalana

L’augment de població que es calcula que hi haurà a les comarques gironines (del 7,8%) supera en 1,6 punts el que està previst que hi hagi al conjunt de Catalunya. L’Idescat projecta que la població catalana creixerà un 6,2%, passant dels 7.543.824 habitants que hi havia a principis del 2018 a un total de 8.009.428 el 2030. En nombres absoluts, es guanyaran 465.603 habitants. A tot el territori català, de fet, la projecció arriba més enllà i calcula una població aproximada per al 2060 de 8.770.000 persones.

Cal destacar que al conjunt del país el creixement natural serà negatiu, ja que es preveu que el nombre de defuncions superi en 17.291 el de naixements. Serà el fort guany poblacional de 482.894 persones que es preveu que hi hagi per migracions el que no només compensarà el creixement natural negatiu, sinó que a més farà que el nombre d’habitants al país augmenti en 465.603 persones.

Per àmbits territorials, la població es pronostica que creixerà sobretot a l’àmbit metropolità de fora del Barcelonès (9,3%) i al Penedès (8,1%). Després ja se situen les comarques gironines, empatades amb el Camp de Tarragona (7,8%). A més distància hi ha la Catalunya Central (5,5%) i el Barcelonès (4,3%). A Ponent l’increment previst és del 2,5% i a la ciutat de Barcelona, del 2,1%. A l’Alt Pirineu i l’Aran es calcula que la població només augmentarà un 0,2% (169 persones). Només hi ha un àmbit territorial que es preveu que perdrà població: les Terres de l’Ebre, amb un descens del 0,7%.

Un 32% més de persones grans d’aquí a dotze anys

L.A

La població de 65 anys i més a les comarques gironines augmentarà un 32,4% els propers 12 anys, segons les previsions de l’Idescat. En concret, es pronostica que es passarà de 131.718 habitants en aquest grup d’edat a 174.450. Això és 42.732 persones més. Com que l’increment serà molt més elevat que el de la població en general (7,8%), això significa que pujarà el seu pes dins del total. Així, si la població de 65 anys i més suposava a principis del 2018 el 18% dels habitants de les comarques gironines, es preveu que el 2030 ja siguin el 22,1% del total.

L’augment de la població de 65 anys i més a les comarques gironines serà superior al del conjunt de Catalunya, on el volum d’aquest segment d’edat és ja més elevat. En concret, a tot el país suposaven el 18,8% de la població a principis del 2018 (vuit dècimes més que a les comarques gironines) i l’augment previst d’habitants d’aquesta edat fins al 2030 és del 25,9% (6,5 punts menys que a les comarques gironines), cosa que farà que llavors siguin el 22,3% de la població (dues dècimes més que a les comarques gironines).

Mirant les dades gironines per comarques, on més creixerà el grup de gent gran és al Gironès (un 40,9%), que és on menys volum de població suposen respecte de Catalunya (el 2018 eren només el 15,3% i es calcula que el 2030 seran el 19,3%, i serà l’única comarca catalana que estarà per sota del 20%). També es preveu que hi haurà augments superiors al 35% al Pla de l’Estany (37,9%) i la Selva (36,6%).

Al costat contrari, on menys augment es pronostica és on ja són més. Al Ripollès, la població de 65 anys i més suposava a principis del 2018 el 25,6% i, després d’augmentar un 18,5%, es creu que seran un 29,9% el 2030. La Terra Alta és l’única comarca catalana amb xifres més altes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya preveu assolir el 0’7% en cooperació al desenvolupament l’any 2030, tal com fixa Nacions Unides

barcelona

112, el telèfon que salva vides

barcelona
Economia

Tornar a la societat part del que t’ha donat

barcelona

Albert Batlle encén el debat dels nens del carrer proposant-ne el retorn

barcelona
YAMNA I RAQUEL
UNA MENOR NO ACOMPANYADA I UNA ARTISTA VISUAL, UNIDES PEL SOMNI DE LA LLIBERTAT

“Ens emmirallem l’una en l’altra, en el nostre afecte, força i confiança”

girona

Jotri presenta una línia de plats envasats

GIRONA

Nous mamògrafs digitals al Trueta i al Santa Caterina

girona
societat

Primers premiats que aniran a Futuroscope

Acaben els treballs a l’heliport del Trueta

girona