Societat

PEPITA PERICH

DIRECTORA GERENT DEL GRUP FUNDACIÓ RAMON NOGUERA

“No es pot ni s’ha de fer negoci amb l’atenció a les persones”

Reclama que la futura llei d’acció concertada aposti per les entitats –sense afany de lucre– del tercer sector social perquè no els mou cap altre interès que el benestar dels seus usuaris.

Afinals del 2018, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani es va comprometre a redactar una nova llei d’acció concertada per a la provisió de serveis públics d’atenció a les persones. Quina rebuda va tenir entre les entitats del tercer sector social?
Molt bona, és una llei absolutament necessària per regular les nostres actuacions. Aquesta iniciativa del govern parteix d’una proposta legislativa liderada per la Confederació –organització empresarial d’entitats no lucratives– com a representant del conjunt del sector, amb el suport de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Es tracta d’una proposta basada en les recomanacions de les directives europees i de la llei de contractes de l’Estat per deixar els serveis d’atenció a les persones al marge de les lògiques de la contractació pública.
En l’esmentada proposta es planteja que el tercer sector social esdevingui aliat estratègic de l’administració i que l’acció concertada es reservi a operadors sense afany de lucre. S’avança en aquest sentit?
No negaré que s’ha anat instal·lant una certa inquietud almenys entre les més de 220 entitats que treballem en l’àmbit d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. Ens preocupa que aquesta llei d’acció concertada es vinculi amb la llei, també anunciada, d’economia social i entenem que si finalment és així, comportarà un error, un canvi de paradigma que no donarà la millor resposta a la realitat del país.
Ho pot explicar?
Sí, i que quedi clar que valoro positivament l’economia social com un tipus de model productiu que posa la persona, i no el capital, en el centre de la seva activitat. Ara bé, dins de l’economia social hi pot haver, molt legítimament, afany de lucre, i aquest aspecte la diferencia substancialment de les entitats del tercer sector social que justament neixen de la mateixa societat que s’organitza i s’associa per cobrir una necessitat al propi territori, i per a les quals la principal missió és oferir el servei més eficient per al bé comú. No s’ha de treure benefici ni fer negoci amb l’atenció a les persones, ja que estem parlant del respecte als seus drets i a la seva dignitat inherent. Això no vol dir que com a entitats no ens esforcem per fer viables econòmicament els nostres projectes i que no tinguem capacitat d’inversió i d’innovació per garantir el millor desenvolupament i qualitat de vida dels nostres usuaris i també el suport a les famílies.
Aquest és el model català? És un model d’èxit?
Ho és, un model d’èxit, de proximitat, d’atenció integral i de molta solvència professional i econòmica; per això reclamem la seva continuïtat i potenciació. Un model que es va construir fa més de 50 anys, que el va iniciar la societat civil, les famílies que es van mobilitzar perquè aleshores no hi havia cap recurs per a les persones amb discapacitat intel·lectual. D’un finançament a través de la beneficència es va passar al reconeixement dels drets de les persones i en consonància a la col·laboració amb l’administració amb el règim de subvenció i, més endavant, amb la contractació no sotmesa a lliure concurrència. Hem recorregut un llarg camí que ha aportat molta experiència i valor afegit a la societat, i és hora que el govern faci el pas cap a la concertació amb les entitats sense ànim de lucre que tenim demostrada vocació de servei públic i una implícita vessant solidària.
El tercer sector és ben present en la foto social de Catalunya.
El 2018 va atendre 1.584.000 usuaris, té més de 87.000 treballadors/es i mobilitza un voluntariat que voreja les 400.000 persones. És una foto que ens dona orgull com a país! La realitat a Catalunya és que l’àmbit dels serveis socials està liderat pel tercer sector social, i això té una riquesa i potencialitat extraordinàries.
Hi ha indicis que el govern podria concertar serveis amb operadors amb ànim de lucre?
En el sentit que deia abans, d’introduir empreses d’economia social com a operadors. Des de la Confederació mantenen el diàleg obert i reclamen que la concertació es reservi exclusivament a les entitats del tercer sector i que no es mercantilitzin els serveis a les persones. És un tema de model i de futur que estarà condicionat per la decisió que es pregui ara. Hi ha lobbies que pressionen i que intenten desprestigiar el tercer sector, però volem confiar en la voluntat política del govern, que acabarà apostant per les entitats sense ànim de lucre perquè són la garantia que no els mou cap altre interès que la millor atenció a la persona.
A la resta de l’Estat, quines opcions s’estan prenent?
Ara mateix, les comunitats que han aprovat una llei d’acció concertada reservada a entitats sense afany de lucre són: Aragó, València, Illes Balears, Navarra, Canàries i Extremadura.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya preveu assolir el 0’7% en cooperació al desenvolupament l’any 2030, tal com fixa Nacions Unides

barcelona

112, el telèfon que salva vides

barcelona

Albert Batlle encén el debat dels nens del carrer proposant-ne el retorn

barcelona
YAMNA I RAQUEL
UNA MENOR NO ACOMPANYADA I UNA ARTISTA VISUAL, UNIDES PEL SOMNI DE LA LLIBERTAT

“Ens emmirallem l’una en l’altra, en el nostre afecte, força i confiança”

girona

Jotri presenta una línia de plats envasats

GIRONA

Nous mamògrafs digitals al Trueta i al Santa Caterina

girona
societat

Primers premiats que aniran a Futuroscope

Acaben els treballs a l’heliport del Trueta

girona
societat

Creix de l’11,6% el nombre d’inscrits als exàmens oficials de català