Full de ruta cap a la competitivitat

Aeroports fantasmes, línies del TAV sense passatgers, autopistes sense vehicles, grans infraestructures molt costoses pràcticament sense utilitat, milers de promocions immobiliàries en indrets inhòspits, sobretot a la costa mediterrània, andalusa i al voltant de Madrid... Aquest panorama desolador és la foto fixa de l'última dècada a bona part de l'Estat quan el govern espanyol no es cansava de reclamar un lloc més destacat per a l'Estat perquè el full de ruta apuntava, fins i tot, a la superació d'Itàlia i França. En aquell moment de vaques grasses, en què donava la impressió que tothom era ric i que podia anar a Nova York de compres cada quinze dies, les entitats financeres s'atipaven de donar crèdits, molts col·leccionaven hipoteques milionàries i els 4X4 omplien les carreteres.

Ara com ara la situació és una altra i la realitat és crua. L'administració, les empreses i les persones han arribat en un nivell d'endeutament fora de mida. La UE, el BCE i l'FMI han llegit la carta a l'Estat i han dictat les retallades que caldrà que faci -després de la dura intervenció d'Irlanda, Portugal i Grècia- amb unes conseqüències devastadores per la societat. I fins i tot no es descarta un rescat global de l'Estat espanyol abans que s'acabi l'any.

Però què ha passat per arribar fins aquest punt? Com es comportaven les empreses? Quina era l'actitud de les administracions públiques? “Un dels problemes ha estat basar el creixement al boom immobiliari, tant a Catalunya, Espanya o als EUA”, explica Joan Clavera, degà de la Facultat d'Economia i empresa de la UAB.

Des de l'entrada al nou segle donava la sensació que es vivia de renda. “S'ha caigut en l'autocomplaença, quan les coses van bé les empreses es relaxen, no innoven, no estan pendents de la competència i llavors altres empreses et passen al davant”, explica Gonzalo Bernardos, professor del departament de Teoria Econòmica de la UB.

Eren pocs els que en moments de creixement feien els deures en relació amb possibles adversitats futures. “Entitats financeres i partits polítics no han estat a l'altura de les circumstàncies”, assegura Joan Clavera, que hi afegeix que en aquests anys de bonança “s'ha finançat allò que no calia finançar, s'ha apostat per l'especulació i el càncer de la mala administració i la corrupció han fet molt de mal”.

El degà de la Universitat Autònoma és partidari de mantenir el model social català de benestar, sobretot l'Educació i la Sanitat. “Cal preservar la sanitat del perill de caure en mans privades” a més, el degà insisteix que cal orientar els esforços del teixit empresarial productiu cap al futur. Què vol dir això? Doncs que les empreses han de ser més competitives. També caldrà apostar més pel sector públic. “No es pot dir que vols estar a l'altura de Massachusetts i que la inversió pública en recerca a Catalunya només sigui d'un 0,38% sobre el PIB, menys que la de l'Estat, que passa del o,50%”, diu Clavera.

“Ens hem internacionalitzat amb retard, però més val tard que mai”, matisa Gonzalo Bernardos, que explica que les empreses catalanes fan els deures. “Darrerament també s'ha millorat en competitivitat a través de la productivitat, i més ara que s'han fet ajustaments en plantilles i en sous”, hi afeix el professor de la Universitat de Barcelona. La bona notícia, continua Bernardos, és que Catalunya sortirà abans de la crisi que l'Estat espanyol, entre altres coses perquè un sector clau serà l'agroindústria “que funciona bé tant a nivell intern com en l'exportació” i Catalunya lidera aquest macrosector amb diferència. Per Bernardos, el nou aeroport i el port de Barcelona i el de Tarragona “ajudaran a internacionalitzar-se i a augmentar el turisme, un sector també clau per a l'economia catalana”. En aquest sentit, “Eurovegas, que l'imagino com un Port Aventura gran, no es pot rebutjar i s'ha de considerar com una iniciativa positiva”, sosté Bernardos, una posició totalment enfrontada a la del professor Clavera, que assenyala que “algú hauria de denunciar l'aterratge d'Eurovegas a Catalunya”.

En les següents pàgines es podran llegir vint anàlisis fetes a partir d'exemples d'empreses que ja fan prou bé les coses en el seu àmbit d'actuació. Amb aquestes aportacions es vol aprofundir en els aspectes que haurien de servir per millorar la competitivitat de l'empresa catalana amb vista a la propera dècada.

Per això, camps com la innovació i la creativitat, la internacionalització, la productivitat, la formació, el coneixement d'idiomes i l'accés al finançament seran tractats amb l'objectiu d'explicar el camí per al futur de l'empresa catalana.