Societat

Ignasi García Clavel

premi en Convivència i Diàleg Interreligiós

“Els bisbes de Catalunya han de sortir del seu clergat”

“Estic content per la significació que té: la d’intentar fer que totes les religions establertes a casa nostra tinguin el tractament que es mereixen”

“Estem d’enhorabona pel nomenament del bisbe Planellas, que, com Jubany i Pont i Gol, treballarà per no partir la comunió eclesial del que en diríem ‘Església que pelegrina a Catalunya’”

PIONER
Garcia Clavel va ser una persona clau en diversos governs de Jordi Pujol. Abans de ser director general d’Afers Religiosos, havia estat el primer director general de Presons (1990-1999), un càrrec difícil pel que va comportar d’entrar en un àmbit molt tancat fins aleshores i controlat per l’Estat. Ell va posar al primera pedra per modernitzar les presons catalanes i posar-les en una òrbita de país. Actualment és president de la Fundació Escoles Parroquials.

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), ha atorgat el 5è premi en Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi García Clavel per la seva contribució al diàleg interreligiós a Catalunya. Impulsor del Departament d’Afers Religiosos l’any 2000, ha treballat pel diàleg convençut que és essencial per a la convivència i per evitar que les religions siguin motiu de confrontació.

Què li ha significat el premi?
Estic content per la significació que té: la d’intentar fer que totes les religions establertes a casa nostra tinguin el tractament adequat que es mereixen. Sense oblidar que la nostra cultura fonamentalment és cristiana i que les religions cristianes, sense tenir un tractament de privilegi, han de tenir una consideració específica d’acord amb el seu grau d’implantació.
El president Pujol li va encarregar l’any 2000 que creés el Departament d’Afers Religiosos.
Ja a la dècada dels noranta, el president va començar a veure que amb l’arribada massiva de la immigració se’ns apropava un repte que s’havia de gestionar. Ell, que ja havia viscut la immigració interna dels anys cinquanta i seixanta, va veure que darrere d’aquesta immigració forana hi havia, a més, una qüestió de religió. Aleshores un dia un grup d’evangèlics, que inauguraven una església a Valldoreix, se li van adreçar i li van demanar que creés un òrgan de vincle entre el govern i les religions. I jo, que aleshores era el delegat de la Generalitat a Barcelona i anava amb ell, vaig rebre l’encàrrec.
Com ho va plantejar?
Hi havia un precedent a l’Ajuntament de Barcelona. Jo el primer que em vaig plantejar va ser que calia fer inventari: saber quin mapa de religions teníem, on estaven establertes les diferents tradicions, de quanta gent parlàvem. No m’interessava una foto fixa, volia que s’anés actualitzant periòdicament. I aquest mapa el vaig encarregar a l’Institut de Sociologia de la UAB, al capdavant del qual hi havia el Dr. Estruch. Ell va ser el que va vertebrar aquest primer inventari, i ja es va veure, per exemple, la importància que agafava la religió islàmica. La presència significativa de musulmans en alguns pobles i ciutats ha comportat alguna dificultat d’entesa, sobretot perquè la gent tenim por al que és desconegut. Ara l’islam ja és més conegut, però després dels atemptats del 17-A la cosa es va complicar, tot i que ells lluiten per demostrar que la religió és una cosa i el terrorisme, una altra.
Va posar les bases per al respecte de totes les religions a casa nostra, però des d’una visió de país. El Consell Islàmic, per exemple, té clar l’arrelament a Catalunya.
El Consell Islàmic precisament és un òrgan que els musulmans van crear amb l’ajuda d’Afers Religiosos. La meva primera preocupació va ser intentar que es vencés el desconeixement, que la societat civil acceptés que a Catalunya, que aquesta Catalunya nova que hem de fer entre tots, hi ha presència de cultures religioses diverses. I trencar els tabús i els tòpics, una cosa que costa i que va costar. Recordo una polèmica l’any 2002 a Premià de Mar amb la instal·lació d’un oratori que va causar un gran rebuig entre els veïns. Vaig veure que s’havia de fer molta pedagogia entre les religions i amb la ciutadania.
Gràcies al seu treball, avui les religions conviuen amb diàleg i respecte.
Sí, jo sempre he parlat i treballat pel diàleg, però també he dit que la feina del govern no és fomentar el diàleg entre les religions, que això ho han de fer les mateixes religions, sinó donar eines perquè això sigui possible. Crec que les bases per facilitar aquest diàleg es van posar, però no està aconseguit ni de bon tros, cal molta feina. Dins de les confessions hi ha molts tarannàs; del diàleg és fàcil de parlar-ne, però no és tan fàcil fer-lo.
Com veu l’Església catalana?
En aquests moments tenim un motiu de joia, i és que per fi el papa ha fet bisbe (Arquebisbat de Tarragona) un capellà de Catalunya, del bisbat de Girona, un gran teòleg, dialogant, planer i de gruix intel·lectual i que coneix el país. Al bisbe Joan Planellas no li demanaré, perquè no li toca fer-ho, que es posi al costat de les reivindicacions polítiques del país, però el que sí que farà és fer entendre el conjunt de la Conferència Episcopal Tarraconenses que presideix, i l’arxidiòcesi de Barcelona, seu a part amb cardenal, com una unitat. Seguint la tradició de Jubany i Pont i Gol, treballarà per no partir la comunió eclesial de l’Església catalana o, per no ferir susceptibilitats, l’Església que pelegrina a Catalunya.
En els propers cinc anys cinc bisbes s’han de jubilar. S’ha de nomenar bisbes catalans?
No és impossible que una persona que vingui de fora de l’àmbit català pugui entendre el nostre tarannà, però per a mi el més recomanable, i el que hauria de ser, és que l’Església que pelegrina a Catalunya tingui els bisbes sorgits del seu clergat. Això l’Església universal no ho hauria de posar en qüestió... i a vegades ho sembla. Quan, per exemple, agafen persones com el cardenal Omella, un home tractable, proper... però que no ha estat format aquí. El coneixement que té de la realitat catalana és diferent dels qui han viscut aquí i s’han format en el tarannà i la tradició de la nostra Església.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya preveu assolir el 0’7% en cooperació al desenvolupament l’any 2030, tal com fixa Nacions Unides

barcelona

112, el telèfon que salva vides

barcelona

Albert Batlle encén el debat dels nens del carrer proposant-ne el retorn

barcelona
YAMNA I RAQUEL
UNA MENOR NO ACOMPANYADA I UNA ARTISTA VISUAL, UNIDES PEL SOMNI DE LA LLIBERTAT

“Ens emmirallem l’una en l’altra, en el nostre afecte, força i confiança”

girona

Jotri presenta una línia de plats envasats

GIRONA

Nous mamògrafs digitals al Trueta i al Santa Caterina

girona
societat

Primers premiats que aniran a Futuroscope

Acaben els treballs a l’heliport del Trueta

girona
societat

Creix de l’11,6% el nombre d’inscrits als exàmens oficials de català