Quatre propostes per als ajuntaments
Serveis socials, habitatge, inserció laboral i ciutadania són els camps en què els nous governs municipals
han d’incidir en la present legislatura
Un equip de Càritas a Barcelona ha resumit en quatre grans propostes les inquietuds de les persones treballadores, voluntàries i participants de l’entitat que poden servir de guia per als governs municipals que s’acaben de configurar: serveis socials, habitatge, inserció laboral i ciutadania.
Pel que fa als serveis socials, l’equip considera que els pobles, barris i ciutats en necessiten més i un millor desplegament. Cal generar un consens que vagi molt més enllà d’una legislatura, un acord que permeti mantenir una política social. Els serveis socials han d’estar millor finançats, han de tenir més recursos humans i han de tenir més capacitat .
Les Càritas de Catalunya situen l’habitatge com el principal factor d’exclusió social. A la diòcesi de Girona un 36% de les persones ateses no disposa d’una llar en condicions: Necessitem polítiques d’habitatge que donin resposta a les emergències, però que també apostin per un disseny estructural de llarg termini. Cal generar un consens que incrementi el parc públic de lloguer social i assequible. La inserció laboral i la precarietat laboral no pot passar per alt als governs municipals. Un 18% de les persones ateses a Càritas Diocesana de Girona són treballadors en actiu, que no disposen de prou ingressos per viure amb dignitat. Però la gran majoria de persones ateses mostra grans dificultats per trobar feina i s’apropa a Càritas per conèixer la llengua, per rebre formació bàsica o per obtenir eines i recursos per accedir al mercat laboral. Cal fer dels serveis d’ocupació veritables espais de recuperació de persones, eines que les ajudin a sortir de les situacions de precarietat laboral. Cal fer extensiu el dret de ciutadania a totes les persones immigrants que viuen amb gairebé tots els drets vulnerats. El padró és la porta d’accés a l’educació, la sanitat o serveis socials i és per això què independentment de si té contracte de lloguer o no cal permetre a tothom empadronar-se allà on viu, la qual cosa farà que les persones tornin a ser ciutadans a les ciutats.
