Societat

El repte dels 8 milions i envellits

L’augment de població previst a Catalunya d’aquí a l’any 2030 representa pels experts un desafiament de país que cal afrontar

Veuen necessari “un canvi de paradigma perquè el sistema pugui ser sostenible”

El problema no és que serem més persones, és que serem més vells

El lema Som 6 milions tantes vegades repetit durant els anys vuitanta pel govern de Jordi Pujol fa anys que és història. Les últimes dades fetes públiques per l’Institut Català d’Estadística, l’Idescat, no només situen la població actual, amb data de l’1 de gener d’aquest mateix any, en 7,6 milions, un 0,7% més que l’any 2018, sinó que serveixen per fer una prospecció segons la qual l’any 2030 ja haurem superat la xifra dels 8 milions d’habitants, consolidant la tendència de creixement iniciada el 2015 després d’un període de declivi.

Aquest augment progressiu de la població, que s’explica més per l’arribada d’immigració estrangera que no pas pel creixement natural, molt condicionat per la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida, representa en opinió dels experts un veritable repte de país. Però, tal com explica el director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve, en realitat “la mida és el que menys importa”. El que realment complica la situació no és que hi hagi més gent, sinó que com a població cada cop som més vells. “Si ens anéssim mantenint relativament joves i tinguéssim un equilibri entre els joves i els vells, l’estat del benestar, en què les persones que treballen generen unes cotitzacions que són les que paguen les pensions, seria sostenible”, argumenta Esteve. Però aquest equilibri és precisament el que s’ha trencat. Fins al punt que el 2033 es preveu que el 25% de la població estarà jubilada i per tant “cada cop hi haurà més gent que necessitarà del sistema”.

Una de les solucions per fer front a aquesta nova realitat, segons opina el professor de dret financer i tributari de la UOC Benja Anglès, és necessàriament buscar fórmules que augmentin els ingressos. “No hi ha cap alternativa. Al final l’economia pública són ingressos i despeses. Si augmenten les despeses han d’augmentar els ingressos. I si les cotitzacions dels treballadors són insuficients per cobrir les pensions s’ha d’anar a buscar en altres fonts d’ingressos per cobrir-ho. Això vol dir crear nous impostos, un exemple seria la taxa Google... generar deute públic o crèdits, com ja s’està fent…”

Anglès diu que ja s’haurien d’haver pres mesures més estructurals, més enllà dels petits ajustos que ja s’han fet en el sistema de pensions. “Les línies mestres d’aquest canvi de paradigma que tots sabem que cal fer ja s’haurien d’haver pres, però també passa que fa molts anys que tenim inestabilitat política i això fa molt difícil aconseguir consensos. El famós Pacte de Toledo avui dia és impossible”, hi afegeix l’expert, que considera imprescindible en aquest panorama reivindicar el paper de la immigració: “Es molt positiu. Ens permet incorporar nous treballadors que cotitzen, treballadors que no han costat res a l’Estat. Un immigrant ve a saldo zero. Sort en tindrem dels immigrants, legals, formats, que vinguin aquí a treballar, que cotitzin i que permetin el pagament de les pensions.”

Joan Maria Sentís, coordinador de l’àrea pública de CCOO, també entén que som davant “d’un repte de país, comparable al canvi climàtic o al canvi tecnològic i que no s’està afrontant”. Per Sentís, “massa sovint es pensa en solucions liberals com ara reduir la despesa i això l’únic que pot comportar és un empitjorament de la qualitat de vida”.

Reorganitzar la vida

Tampoc es tracta, hi afegeix el sindicalista en to irònic, “de fer que la gent treballi fins als 80 anys”. Però el tema de l’ampliació de l’edat de jubilació, que ara ja està previst que es vagi allargant de manera progressiva fins arribar als 67 anys l’any 2027, tampoc s’ha de rebutjar de manera taxativa. “Són polítiques impopulars, però jo crec que la gent ho anirà demanant perquè el que tenim a favor és que la gent viu cada vegada més anys i també amb més bona salut”, assegura Esteve, que recorda que quan el sistema es va crear als anys setanta-vuitanta una persona de 65 anys tenia set anys d’esperança de vida per endavant i probablement havia començat a treballar als 14 o als 15, mentre que la previsió és que, a la gent que es jubili als anys cinquanta, li quedin 25 anys d’esperança de vida. “Caldrà reorganitzar les nostres vides. Afinar una mica o potser legislar per fer compatible la jubilació amb el treball”, opina l’expert.

També l’economista i actuari Jaume Quibus veu necessari aquest replantejament en el nostre model de vida però, contràriament al que plantegen les tesis més catastrofistes, Quibus no és partidari de crear alarmismes innecessaris. L’envelliment de la població, afirma, és un fet constatable en totes les economies avançades, però també ho és que “l’envelliment no és com abans”. L’economista insisteix en el valor compensatori de la immigració com a factor positiu i recorda que les últimes dades de cotitzacions fetes públiques la setmana passada, en què es van superar els 19 milions de cotitzadors a la Seguretat Social, una xifra que millora les xifres d’abans de la crisi, segons destaca l’expert, “obren un panorama totalment esperançador”.

Quibus indica a més que “la serietat del territori” és un element a tenir en compte i en aquest sentit destaca la bona posició de Catalunya, tal com demostra que “el 38% d’aquestes cotitzacions siguin catalanes” i que la quantia de les exportacions sigui de 70.000 milions d’euros any. “És evident que també som capaços d’obtenir recursos des de fora”, subratlla Quibus, que assegura que no està gens preocupat per les pensions i defensa un sistema públic “basat en la solidaritat, que ha pogut fer front a la pitjor crisi que hem tingut”.

Quibus també contradiu els que alerten que d’aquí a uns anys les pensions seran més baixes. “Hi ha molta pressió econòmica del sector privat perquè la gent contracti pensions complementàries, però jo crec que no s’ha de ser alarmista. Tothom tindrà la seva pensió. Potser caldrà fer alguna correcció perquè a Espanya el percentatge que es cobra és molt alt, però en tot cas serà una correcció molt moderada.”

LES XIFRES

7,6
milions
d’habitants és la població actual, segons les dades de l’Idescat, amb data de l’1 de gener del 2019.

LES FRASES

25
anys
d’esperança de vida és el que calculen els experts que tindrà una persona que es jubili als anys cinquanta.
Caldrà reorganitzar les nostres vides. O potser legislar per fer compatible la jubilació amb el treball
Albert Esteve
director del centre d’estudis demogràfics
La immigració ens permet incorporar nous treballadors que cotitzen a un cost zero
Benja Anglès
professor de dret financer i tributari de la uoc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona