Els nostres nens del Sàhara

Festives, sí, i també molt reivindicatives són les trobades a Catalunya de la mainada i les famílies que participen a Vacances en pau, les estades estiuenques en llars d’acolliment de nenes i nens d’entre 8 i 12 anys procedents dels camps de refugiats sahrauís a Algèria, que tenen lloc al nostre país des del 1995, organitzades l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) amb la col·laboració d’entitats i ajuntaments. La d’aquest any es va fer ahir a Girona, ciutat que s’estrenava com a amfitriona, i es va complir la tradició de casar els dos vessants. La part més lúdica es va plasmar sobretot en el dinar popular, amb música i espectacles, que es va muntar a la plaça de les Botxes de la Devesa. Hi havia al voltant de 1.500 inscrits, corresponents a la majoria dels 470 nens i nenes acollits a Catalunya i a les corresponents famílies col·laboradores, com també sahrauís que viuen aquí.

De les reivindicacions se’n van cuidar en l’acte central, a la plaça del Vi, portaveus de diferents entitats, entre els quals un membre del Front Polisario, l’organització que representa el poble sahrauí. El fet que hagin de viure en camps de refugiats; que el Marroc no faci cas de les resolucions d’organismes internacionals; l’existència del “mur” de milions de mines enterrades a la sorra del desert, i que l’Estat espanyol no hagi reconegut encara la seva responsabilitat en el conflicte van centrar els parlaments. L’actor Jordi Rico va tancar-los amb la lectura d’un manifest en què s’afirmava que aquesta gent “són els nostres refugiats”, en referència a l’esmentada responsabilitat del govern de Madrid. A la posterior rua que duria la gent de la plaça del Vi a la Devesa, els crits per reclamar justícia per als sahrauís es van combinar amb una batucada i la desfilada d’una colla gegantera.

En molts casos, els convidats ja són uns vells coneguts de les famílies amfitriones. La Khadiya, per exemple, és el segon estiu que passa amb la Lídia i en Josep, de Maçanet de la Selva. “Amb ella aquí, fem el que faríem normalment; ara hem anat dues setmanes a Astúries”, explicava en Josep. “El fet de tenir-la entre nosaltres –hi afegeix– ens ha fet replantejar temes com la societat de consum; ella no entén que tinguem tanta roba o tants de televisors, això et fa pensar i ens ha fet canviar una mica la manera de fer nostra.”

La Mercè Alonso, de la seva banda, és acollidora i alhora coordinadora del programa al Pla d’Urgell i les Garrigues. Té mainada sahrauí a casa des de fa sis estius i és de les que es desplacen als camps de refugiats de tant en tant per conèixer les famílies d’origen. “Ens estan molt agraïdes”, ens comenta. Per a Alonso, hi hauria més famílies d’acollida si la gent sabés que és una experiència molt satisfactòria i que els requisits per ser-ne són molt assequibles.

La coordinadora gironina de Vacances en pau, Pilar Bayé, fa notar que aquestes estades també són una manera de donar a conèixer la situació dels sahrauís i lamenta: “Pensa que, encara que sembli estrany, hi ha gent que no en sap res, d’aquest drama.”